Sense pensar-hi massa ni amb ànim d’anar contra el món per portar la contrària, al llarg dels anys amb la colla de les amigues de l’escola hem anat fent el nostre calendari particular.
Per festes de Nadal, enlloc de regalar-nos res per Nadal o per reis, ho fem la tarda de cap d’any. Perquè? Doncs per cap raó en general i moltes en particular. Quan no teníem gaires diners, sols ens féiem les calçetes de la sort per la nit de cap d’any. A més, durant els anys universitaris no sortíem juntes per cap d’any i així, ens veiem un momentet a la tarda I ens felicitàvem. Han anat passant els anys i la pila de calces vermelles s’amunteguen al calaix de la roba interior, i hem anat canviant de regals, però no la tradició de fer el sorteig una setmana abans corre-corrents, repetint-la milers de vegades perquè no es repeteixi ningú i veient-nos un momentet a la tarda del 31, encara que al cap de dos hores tornem a sopar juntes (bé aquest any per problemes colaterals relacionats amb la meva salut, vam haver de donar-nos el regal el dia de reis…..però va ser excepcional).
Per carnaval no ens solem disfressar (jo amb els nanos si!), però en canvi, durant molt de temps vam fer grans festes temàtiques per Sant Joan; des de còctels hawaians, tablaos flamencos, nits de grease o de terror. Un motí masculí i que les festes de Sant Joan les vam enxamplar a més gent, van liquidar el tema. Per sort, la lulamy, pel seu aniversari de tant en tant ens regala un retorn a les nostres arrels més frki-carnavaleres. I aquest any, ens ha tocat sopar japonés-oriental.
I és que són aquestes petites particularitats, els petits detalls de cada dia, el saber que encara que no et vegis durant temps estan sempre aprop, fan que sigui un grup de gent especial. Potser no sóm un grup de farres continues o de grans aventures. Potser no sóm tan decidides o obertes a conèixer gent nova com d'altres, però en tenim les unes a les altres i hem trobat la força d'on ha calgut, i juntes hem anat construint les nostres vides. I encara que ara mateix les coses entre nosaltres ja no siguin igual que fa un temps, totes aquestes petites coses, aquestes particularitat són les que fan que pugui dir que sóc afortunada per tenir els amics que tinc.
Per festes de Nadal, enlloc de regalar-nos res per Nadal o per reis, ho fem la tarda de cap d’any. Perquè? Doncs per cap raó en general i moltes en particular. Quan no teníem gaires diners, sols ens féiem les calçetes de la sort per la nit de cap d’any. A més, durant els anys universitaris no sortíem juntes per cap d’any i així, ens veiem un momentet a la tarda I ens felicitàvem. Han anat passant els anys i la pila de calces vermelles s’amunteguen al calaix de la roba interior, i hem anat canviant de regals, però no la tradició de fer el sorteig una setmana abans corre-corrents, repetint-la milers de vegades perquè no es repeteixi ningú i veient-nos un momentet a la tarda del 31, encara que al cap de dos hores tornem a sopar juntes (bé aquest any per problemes colaterals relacionats amb la meva salut, vam haver de donar-nos el regal el dia de reis…..però va ser excepcional).
Per carnaval no ens solem disfressar (jo amb els nanos si!), però en canvi, durant molt de temps vam fer grans festes temàtiques per Sant Joan; des de còctels hawaians, tablaos flamencos, nits de grease o de terror. Un motí masculí i que les festes de Sant Joan les vam enxamplar a més gent, van liquidar el tema. Per sort, la lulamy, pel seu aniversari de tant en tant ens regala un retorn a les nostres arrels més frki-carnavaleres. I aquest any, ens ha tocat sopar japonés-oriental.
I és que són aquestes petites particularitats, els petits detalls de cada dia, el saber que encara que no et vegis durant temps estan sempre aprop, fan que sigui un grup de gent especial. Potser no sóm un grup de farres continues o de grans aventures. Potser no sóm tan decidides o obertes a conèixer gent nova com d'altres, però en tenim les unes a les altres i hem trobat la força d'on ha calgut, i juntes hem anat construint les nostres vides. I encara que ara mateix les coses entre nosaltres ja no siguin igual que fa un temps, totes aquestes petites coses, aquestes particularitat són les que fan que pugui dir que sóc afortunada per tenir els amics que tinc.
9 comentaris:
Que maco aquest post. Jo també em sento afortunat i tinc aquestes petites peculiaritats amb els amics. Hi ha dies que per ningú són res, però per nosaltres sí, són dates fixes del calendari. I d'altres ens les hem adaptat a la nostra manera perquè també tinguin un altre significat. Compartir aquestes coses és genial, tots ho recorden, tots volen fer-ho perquè són petites tradicions, i val la pena que no es perdin. Les relacions de vegades canvien, però per què no mantenir aquestes petites coses?
i tant i que no et deixi la fortuna!
Ai! Encara que us queixeu molt de que us "obligo" a fer aquestes festes, se que en el fons us agrada...! (Encara que no ho vulgueu reconèixer...). I jo també em sento afortunada! Peró crec que de canvis en seguirant havent (i ara en venen de grossos...), peró espero que ho puguem seguir superant... "We will survive!"
Quin bon rotllo dóna aquest escrit!! :-))
Sé que és un comentari molt curt jeje... però és que he anat llegint i al final és la sensació que m'ha quedat :-))
Diria que tots els amics que tinc, excepte els que he fet aquí a Barcelona, són d'aquests que no veus sovint però que saps que sempre pots comptar amb ells.
Vull dir que com que hem anat fent coses diferents i fins i tot vivim en ciutats diferents, no ens veiem tan sovint com abans o com ho haguéssim fet si haguéssim viscut allà mateix.
De tota manera, m'agrada saber que puc comptar amb ells i que els tinc sempre que vull. Igual que ells em tenen a mi.
Una abraçada!
Osti tu! si que us ho munteu bé!
;-)
me n'alegro molt que us hagi agradat. Porto uns dies veient moltes i moltes coses al meu entorn. I de vegades crec que no les valoro prou.
Si que és important mantenir-les, XeXu, són les que fan especials i úniques aquestes relacions, perquè en cap altre lloc les vius. Suposo que si que s'aniran mantenint o adaptant, ja veurem (és que a mi, ja saps que els canvis em costen)
estrip, aquesta fortuna val més que tot l'or del món!
lulamy, ja saps que en mi tens una adepta a festes temàtiques, malgrat al final tingui crisis existencials amb les disfresses. La de dissabte va ser genial! ja ens passaràs la foto, per cert suposo que ja has notat que t'he pispat una, m'encanta aquesta foto, malgrat sols hagi posat un troçet. Si que ens venen canvis, si, i no els pensàvem pas, eh!
Assumpta, no cal que els comentaris siguin curts o llargs. M'encanta que et doni bon rotllo
Susanna, doncs com diu l'estrip, et pots sentir molt afortunada!!!
_MeiA_, anys i anys d'experiments!!!
No hi ha problema: les meves fotos son les teves fotos. Peró, a part d'haver retallat el tros de dalt, has retallat també a algú sencer, no?...
doncs, si, l'he retallat. crec que calia, ja no està a les nostres vides.
moltes gràcies!!!! ja saps que m'encanten!
Publica un comentari a l'entrada