16/7/09

Tornades


Quan marxes un cert temps i desconnectes de tot i tothom, en tornar invaeix un cert sentiment d'abrumació, o almenys a mi em passa.

Apart de les mil notícies i les mil i una catàstrofes que poden haver passat, apart dels cotilleos que han canviat en forma d'huracà, apart de tot, són els canvis en la gent de l'entorn, dels que t'estimes i que sents que has estat fora del teu lloc. Sents que la vida continua, avança i va canviant. I encara que podria semblar negatiu, no ho visc d'aquesta manera. Al contrari, em fa sentir que formo part d'algún lloc, que formo part d'algunes vides que m'importen i que tot el que els passa m'importa, m'afecta, em preocupa o em fa somriure.

Aquests dies que he estat fora i també durant els d'abans que vaig anar de bòlid (doncs de vegades no només desconnectes dels qui estimis malgrat no marxis) s'ha mort l'àvia d'una amiga però també ha nascut el Roc; ha estat un aniversari que celebrem dos setmanes més tard perquè hi pugui anar jo i una família qui estimo molt debat sobre si marxar a Califòrnia; l'amor s'ha trencat definitivament en algun cas, es dilueix i fa patir en algun altre però també sembla que neixi de la forma més inesperada. Viatges que es succeeixen, plans i noves propostes, i fins i tot un embaràs que encara em sorprén. Altes mèdiques, noves incorporacions i moviments polítics que no s'entenen i un munt de papers esperant damunt la taula. I un gat que ha augmentat voluminsament gràcies als capritxets diaris del seu "avi postís".

De fet, sempre hi ha alguna sorpresa. Fa uns anys, quan tornava a la feina després de vacances vaig pensar quina seria la millor notícia, i pensava en l'embaràs d'una amiga que feia molt de temps que buscava un fill. El millor regal que vaig rebre en esmorzar va ser que la vaig encertar de ple.

Potser, de vegades les ganes de desaparèixer no es corresponen amb tot l'amor que rebo dels que tinc més aprop.








ps. Les colònies han anat molt bé. Intenses, molt intenses.
La foto, les gardènies, que finalment han florit!
La cançó, ja la vaig posar en un post fa poc, però em dóna pau i tranquil·litat i és part de la BSO, sobretot dels qui poden marxar a Califòrnia.

ps2. com que no sé com linkar les fotografies de l'escriptori que demana el XeXu sense que estiguin publicades, us deixo veure part de casa meva, allà on passo força estona. A l'escriptori oficial, on treballo o faig veure que treballo.

I a l'escriptori oficiós, on navego.

13 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Però també és bo desaparèixer un cert temps, potser per apreciar més les coses quotidianes.

Bona tornada!

estrip ha dit...

ben tornada!
ja es veu ja, al escriptori l'eina tancada, al sofà ben oberta.

Assumpta ha dit...

Vols dir que de ganes de desaparèixer no en tenim tots a vegades? Això no t'ha de fer sentir malament :-))

Ai en Puck!! Que s'ha engreixat! :-))

- assumpta - ha dit...

T'entenc Rits!
Les persones sóm així. De vegades ens trobem com les bombolles dins una ampolla sacsejada.
Necessitem surtir, fugir, marxar.

I desprès un cop fora...

Sort en tenim uns dels altres. Ara potser ets tu qui se sent així. Demà serà un altre, i tindrà tot el teu suport, segur.

Només em queda un dubte...
---
Ja,ja, ja-El gat, ja ho veus, amb els avis és el que passa.

A mi també em va costar molt de penjar la "finestra" i al final ho vaig aconseguir amb ajuda (gràcies A.)però ha quedat massa gran.

Cuida't i deixa que et cuidin!!!
Un petó de bona nit.
;)

Assumpta ha dit...

Ai jejeje que no he dit res del teu raconet!! Perquè ara em pensava que aquesta part era com si estès dins el post d'en XeXu!! Estic fatal, eh? La calor em mata!! :-))

Noia, ho tens molt ben endreçadet, si veiessis el meu!! jajaja hi ha de tot per sobre la taula!!

XeXu ha dit...

De fet, era això el que demanava, que poséssiu les fotos en un post, no que les linkessin en el meu. Ja m'explicaràs com aconsegueixes tenir tantes cosetes a l'escriptori i que en Puck no te les faci desaparèixer totes. I molt maco el menjador, amb plantes i tot, a mi se'm moren sempre! Gràcies per animar-te a ensenyar-nos les teves finestres al món.

Potser tots tenim ganes de desaparèixer algun cop, però quan veiem algunes coses que rebem, sabem on volem estar. És maco venir pensant que alguna cosa haurà canviat quan tornis d'un viatge o escapada. Jo no tinc consciència d'haver-me trobat notícies així en tornar d'una absència, però veig que aquests dies han estat molt actius en el teu entorn!!

Els del PiT ha dit...

Veig que jo me n'hauré d'anar a la piltra de seguida perquè he vingut pensant que trobaria unes "torrades", hi hi hi...

És bonic retrobar-se novament després d'unn temps de desconnexió i si a més tens sorpreses com aquesta millor, oi?
i escolta una coseta bonica meva: No tindràs cap premonició en forma de números tipus 6/49 per un avi com jo? Hi hi hi...

PS: Demà li explicaré al nano que tot això d'en XeXu anava de penjar-ho al blog com ho has fet tu, eh?
Apabonanit!
:)

garbi24 ha dit...

Quant estas un temps fora sempre be de gust tornar a casa amb els teus .
Bona tornada i no t'estressis que l'any es molt llarg.

Salva Piqueras ha dit...

Queda't només amb les coses bones que t'has trobat a l'arribada. És essencial per un bon retorn a la feina. Ara, que amb un "despatx de navegació" com el teu, no hauries de tenir cap problema per agafar el ritme...

Xitus ha dit...

M'ha agradat molt llegir aquest post, rits. Demostra una actitud serena cap a la vida.

Ferran ha dit...

Rits, estic amb el primer comentarista: és bò desaparèixer de tant en tant; ens ajuda a posar les coses en perspectiva, que ens adonem de què ens agrada, i què no, del que tenim per habitual.

He entrat amb ganes d'explicar-te que fa dies que no passejo per la catosfera, per culpa de la mudança, però que el nou pis ja sembla un pis, que començo a estar més situat, que espero tornar aviat a visitar els meus blocàires... i veig q tu també has estat out. Bentornats tots dos, i amb força!

Bon cap de setmana.

rits ha dit...

moltes gràcies pels vostres comentaris. Continuo mig missing. Moltes coses i persones a qui havia descuidat. Espero que el cap de setmana us hagi anat molt bé!

P-CFACSBC2V, potser si que sols així aprenem a apreciar el que tenim aprop. Però si marxes per fugir, tampoc arrecles res, quan tornes, el que volies deixar enrera també tornen.

estrip, a l'escriptori dorm, xò tb el faig anar, eh!

Assumpta, si que s'ha engreixat, si, mon pare l´'ha acostumat a donar-li llauneta cada cop que el ve a veure, i aquests dies venia cada dia!!! imagina't, el mima tant!!!!! pel què fa a la taula, au va, et confesso que el vaig endreçar una micarrona, si més no vaig apilar els papers!!!! (no obstant, hi havia quaranta mil coses!!!)

-assumpta-, mai haiva pensat en aquest símil de les bombolles que necessiten sortir i quan surten es perden. per cert, quin dubte?????
ets la segona persona que aquest cap de setmana em diu que em deixi que em cuidin. Gràcies!

XeXu, el secret? tinc el millor gat del món!!!!je, je, je!!!!!! la veritat és que tinc molta sort, durant un temps volia pujar damunt la taula i ho regirava tot i també pujava al taulell de la cuina, xò a base de fer-lo baixar, doncs ara ja no puja. Les coses de l'escriptori, alguna vegada les trobo per terra, xò de moment res greu. Això si, no puc pintar amb ell, l'últim dia, el terra va acabar de color taronja i tot de petjades taronges pel menjador!! un espectacle!!!

Els del PIT, torrades??? ais, si que hi ha torrades, si en vols, te'n faig unes amb escalivada, que n'hi ha del dinar!!!
de moment, amb el joc estic negada. Quan es giri la truita, t'aviso!!!!!

Garbi24, tu també has tornat eh!! si que agrada el retorn per aquestes coses!!!!

Salva Piqueras, doncs si, és el millor despatx. Malauradament el de la feina de 8 a 3 no és tan còmode!!!!! que hi farem, tot arribarà!

Xitus, actitud serena... moltes gràcies, no hi havia pensat! suposo que també ho fa l'edat, no?

Ferran, espero que la mudança hagi estat tot un èxit i ja estiguis instal·lat del tot! si, porto uns dies missing i em costa posar-me al dia. Poquet a poquet!!!!

un petó ben gran per tots!!!!!

Xitus ha dit...

Bé, no sé quants anys tens (jo 28), però sí que hi deu ajudar, tot i que poden passar els anys i no avançar en coses bàsiques tb!

Així que aquesta actitud en aquesta època és maca de llegir :)