29/5/09

Elvis


Els pares de l'Elvis eren molt pobres, però tot i així van decidir regalar-li una guitarra quan va fer deu anys...
Diuen que ell no la volia tocar i la primera vegada que Elvis va tocar va ser per consolar la seva mare que estava plorant....


Diuen que una tarda, mentre cantava en un bar, al fons, Elvis va descobrir una nena ben bonica anomenada Priscilla, a ella li agradria escriure les més belles cançons d'amor, però.....


Diuen, que a la platja va trobar la pau i va descobrir què era l'amor, i llavors....





ps. Hi ha dies que et trobes amb tresors. Dimecres, mentre feia temps per l'acopuntura i intentava no pensar en el partit, vaig trobar el nou llibre amb les il·lustracions de la Rebecca Dautremer, un geni. Una història d'amor, una particular versió de la vida d'Elvis, un altre geni.
Un viatge en busca de l'amor.

13 comentaris:

Striper ha dit...

De vegades a la vida les coses no las apreciem de bon principi , com Elvis amb la guitarra.

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí que va ser un geni, sí. En aquest sentit, els seus pares van tenir vista.

Jesús M. Tibau ha dit...

un del sgrans de la història de la música

francesc ha dit...

Molt xules les il·lustracions :)
tot un tresor descobert!

Assumpta ha dit...

Quin post més maco, Rits :-)

La cançó és maquíssima i he estat una estoneta mirant il·lustracions ben maques!!

kweilan ha dit...

Les il.lustracions són ben boniques.

garbi24 ha dit...

Llastima que molts d'aquests grans acabin com acaben per la seva mala vida .

Ferran ha dit...

Aitx!, a mi que no m'agrada l'Elvis... M'he escoltat la cançó per si aquest cop era diferent... però no, tu, no m'entra gens bé :(
Això que els pares li regalessin una guitarra al futur rei del Rock, no crec que fos casualitat!

Bon cap de setmana llarg, a tots!

L'Espolsada llibres ha dit...

És un àlbum fantàstic!

estrip ha dit...

amazing!

bon descobriment!

rits ha dit...

hola!
moltes gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que volia parlar més del llibre que no pas de l'Elvis, a qui no conec massa. La cançó la vaig escoltar per primera vegada en un concert del cor gospel Carlit, i em va emocionar moltíssim!
Si us agraden els dibuixos d'aquesta autora, us recomano Princesas olvidadas o desconocidas o la seva particular versió de Cyrano!

jordicine ha dit...

Una bona troballa, sens dubte. Un petó, RITS.

bajoqueta ha dit...

Gràcies per fer-mos recordar d'un gran músic i ensenyar-mos estos dibuixos que són bonics bonics :)