17/6/09

Garuda



Garuda és mig nen, mig au.
És tan gran que pot tapar els rajos del sol.
Les seves ales s'estenen per tot arreu.
I dóna protecció a tots aquells qui li demanen.
Menja serps i vola ben alt per trobar-te enmig de l'oceà.
I no té por de res, fins i tot de retar-se amb Indra, el rei de reis.

Garuda, és el rei de les aus de la mitologia hindú
i avui, buscant dibuixos per pintar, he descobert aquesta animació i la seva història.

12 comentaris:

Núr ha dit...

Ostres! Garuda sembla un au fènix, pel plomall! L'animació és preciosa i la música també!

Striper ha dit...

De tant en tant es bo creure una mica en aquestes coses.

robadestiu ha dit...

volar ben alt per trobar-se enmig de l'oceà i no tenir por de res... una experiència genial! M'agrada en Garuda, i l'animació és realment molt bonica. Bon descobriment, gràcies per compartir-lo :-)

Assumpta ha dit...

És maquíssim i els dibuixos preciosos!! Quan comença a pujar i es veu totes aquelles edificacions amb tants elements arquitectònics, totes pintades de colors... és magnífic!!

Sergi ha dit...

No coneixia aquesta història. És maca aquesta animació, m'agrada quan el nen descobreix que té ales.

kweilan ha dit...

Una història ben bonica. M'han encantat els colors sobretot.

estrip ha dit...

és molt maco és veritat. Però això del nen, m'ha fet recordar els dos protagonistes de slamdog millionaire. Que han tornat d'allà on van venir. Van tenir ales i els hi han tallat.
és veritat potser no hi té res a veure, però m'ho ha recordat.

_MeiA_ ha dit...

Desconeixia completament aquesta història!! És molt maca.

Ferran Porta ha dit...

M'ha agradat molt, Rits! A l'Edu (no sé si el coneixes; del blog Com gotes a l'oceà, li encantaria, em sembla; és un enamorat de l'Índia).

Gràcies!

jomateixa ha dit...

Molt bonic, a les meves filles també els ha agradat.

Els del PiT ha dit...

La primera vegada que vaig saber d'aquesta paraula fou l'any 92 volant amb la companyia "Garuda Indonesia". M'ha fet gràcia recordar-ho ara.
Molt xulo el vídeo.
;-)

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Sense esperar-ho, aquest post ha estat el meu petit homenatge a en Vicenç Ferrer, qui a molts ens ha fet descobrir i apropar l'Índia.