1/5/09

Àgora




Àgora eren les places públiques de les polis de l'antiga Grècia on els ciutadans dialogàven, discutien i féien més forta la democràcia.
Espais de debat, per aprendre i avançar.

Sembla que això ho anem perdent. Cada vegada ens escoltem menys. Cada vegada dialoguem menys i quan es fa servir massa la paraula diàleg, sovint queda amagada per un anfany de protagonisme o de poca sinceritat.

Sempre he estat d'escoltar més que no pas de parlar.
Massa i tot.
Durant molt de temps vaig ser de les d'acceptar allò que els altres pensen, deixant de banda o sense qüestionar-me si realment és el que creia.
I quan vaig començar a dir la meva, quan vaig començar a opinar, em vaig començar a trobar problemes, però també sorpreses de sentir que el que penso o crec no és tan diferent.

Deixar anar el que ronda et fa canviar, evolucionar, estar més en pau. Crèixer, doncs també et poden interpel·lar i canviar.

Potser és hora de tornar a Àgora.
El que passa és que no sempre sé com tornar-hi.


ps. Agora és la propera pel·lícula d'Alejandro Amenàbar i reconnec que quan van anunciar-la em va sorpendre molt i tenia els meus dubtes.
El tràiler sembla que sigui una peli d'acció americana, èpica a l'estil Troya, però de ben segur que el geni de l'Amenabar ens sorprendrà.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo sóc dels de defensar la meva veu. Amb arguments i amb diàleg, sense imposar-se, però tampoc sense callar. M'agrada fer-me sentir, m'agrada exposar la meva opinió, si la tinc. I si no la tinc, m'agrada també poder dir que no en tinc ni idea, i no haver d'aparentar que sé alguna cosa que no sé.

Em sembla que penso igual que tu pel que fa la pel·li d'Amenàbar. No em quadra amb ell, però no me la perdré, que aquest paio és molt i molt bo.

P-CFACSBC2V ha dit...

Un altre que tampoc no té intenció de perdre's la pel·li.

Jo també escolto més que no parlo. Però és que si tots parléssim alhora seria un caos :-D També hi ha qui parla sense venir a dir res (alguns polítics, etc.).

Striper ha dit...

Doncs no seria mala idea i fotre fora a la majoria de politics.

Ferran ha dit...

Escoltar i ser escoltats, ser escoltats i escoltar... si no podem fer totes dues coses, penso que ens en falta alguna d'important. És un equilibri molt important de mantenir!

Assumpta ha dit...

Jo no entenc res de cine, així que aniré al fons de la qüestió :-)

Just quan t'he llegit, "Cada vegada ens escoltem menys. Cada vegada dialoguem menys" anava a respondre que als blogs és com si dialoguessim, perque escrivim, responem, opinem... però després he pensat que no n'estic pas segura del tot... No us heu adonat de quantes vegades es llegeixen comentaris que deixen veure "a les clares" que qui ho escriu no s'ha llegit tot el post?

O sigui, persones que volen dir la seva però sense "escoltar" el que ha dit l'altre... o sigui que, tot i que no sigui tothom, és ben cert que moltes vegades no s'escolta...

rits ha dit...

XeXu, sempre podem aprendre un munt de coses dels altres. Jo tampoc me n'amago quan no sé d'alguna cosa, ens fa crèixer. De la peli encara haurem d'esperar una mica, és per la tardor, xò per anar fent un tastet, que sempre va bé.

P-CFACSBC2V, cal compensar, oi? Ës veritat, hi ha qui es fa molt pesaqt, només xerrant per no dir res. Ja veig llargues cues de blogaires al cine!!!

Striper, els polítics només s'escolten a ells mateixos!

Ferran, esclar que l'ideal és l'equilibri, xò no sempre es donen. DE vegades perquè un mateix no vol, de vegades perquè un no pot.

Guau, Assumpta, m'has deixat parada amb el comentari. La veritat és que no hi havia pensat en això dels comentaris sense llegir-se el post. Una mica trist, no trobes? Sobretot per qui ha escrit el post. Suposo que tots els actes de ls persones i les maneres de ser, d'una forma o altre es reflexen tan en els posts com els comentaris. I com a tot arreu, hi ha qui també té afany de protagonisme dins del blog. Altres suposo (o m'agrada pensar) són un simplement he passat per aquí i et saludo.

kweilan ha dit...

Està bé escoltar-se els altres però confesso que de vegades hi ha discursos que no m'interessen gens. Respecte a la pel.li de l'Amenàbar no me la perdré tampoc i gairebé estic impacient per veure què ha fet amb un escenari que no li escau gaire a priori.

Assumpta ha dit...

No, no pateixis :-)
La majoria de la gent es veu que ha llegit el post, eh? però jo, algunes vegades, veig alguns comentaris que dic "ostres, aquesta persona ha llegit quatre línies i ha posat el primer que li ha passat pel cap, així ja ha opinat i es guanya que li tornin la visita al seu blog".

Ah! comentaris tipus "he passat per aquí i et saludo" no són els que jo vull dir. Aquests són sincers, jo mateixa alguna vegada potser n'he fet algun, per exemple, si parles de cine i no en tinc ni idea, doncs dir "Hola, no he vist la peli i no puc opinar, però aprofito per deixar-te una abraçada" :-))

garbi24 ha dit...

Saber escoltar es tant important com saber parlar , cosa que molta get no sap fer , primer escoltar i despres parlar

Cesc ha dit...

T'ho recomano perquè sempre aporta moltes coses poder mirar pel·lícules i més si ens criden l'atenció.

rits ha dit...

Kweilan, t'entenc, sobretot els discursos d'aquells que sols s'escolten a ells mateixos.

Assumpta, no em preocupo pas. Et dono la raó. No sé, suposo que hi ha gent que va molt atabalada i que només pensa en tenir molts comentaris o que els torni la visita. Llavors, bueno, és el seu problema, els llaços que es creen en els blogs van més enllà de llegir, comentar i prou. Volen dir entendre l'altre, apreciar-lo i cuidar-lo, no et sembla? encara que sigui virtualment. Buf, crec que m'he anat de tema.

Garbi24, és tot un art i una virtud!!

Cesc, a mi m'encanten les pelis, no me'n cansaria mai!!! i aprorten moltíssim més del que ens podem pensar!

Assumpta ha dit...

No, no has marxat del tema, al contrari, has dit coses molt certes, com tantes altres vegades :-))