Avui no puc parlar d'aquest cap de setmana. Seria massa trist.
Quan ha estat un cap de setmana on he rigut molt.
Quan ha estat un cap de setmana on he rigut molt.
Si avui parlo d'aquest cap de setmana em sento les tiretes ("agujetas")
quan l'esport amb més risc és de cartes.
Si avui parlo d'aquest cap de setmana, em vindran al cap el munt de contradiccions que he sentit a la meva pròpia pell,
Quan ha estat un cap de setmana per trobar-me.
Si avui parlo d'aquest cap de setmana sento que em desmunto,
Quan he entès que estic feta de moltes peces que més o menys encaixaven.
Si avui parlo d'aquest cap de setmana recordo totes les ficades de pota o errors dits o fets,
quan cap d'ells té la més mínima importància.
Si avui parlo d'aquest cap de setmana, recordo lo sola que em sento.
Quan he rebut tan d'amor.
Si avui parlo d'aquest cap de setmana,
tinc la sensació que no sabré dir tot el que he sentit.
Si parlo d'aquest cap de setmana, ploro,
ric.
Sento.
ps. Hi ha un munt de coses, i no sé per on començar. Hi ha un munt de vivències d'un cap de setmana entre amics i companys que tinc por de perdre.
Algunes bones i d'altres dolentes.
Totes amb noms i cognoms.
La foto, del flirck, la platja de Calafell.
La cançó, amb la que ens han desperat i endolcit.
18 comentaris:
Un cap de setmana en compayia de vegades fa malenconia...
Bé, el cas és que has acabat parlant del cap de setmana :-) I, pel que intueixo, crec que l'has aprofitat prou bé.
Només ha estat un capdesetmana i n'hi ha molts més, tranquil·la!
Passa't per l'illa quan puguis... ;-)
Un cap de setmana intens, Rits. Segur que de les coses no tan maques en treus un munt d'experiències positives. Que així sigui...
... i molt bona setmana!
No t'amoinis vindran de millor el meu tampoc ha sigut per tirar cuets.
Una de les coses que dius és que has rigut molt...doncs això ja val la pena. Bona setmana!
El que està clar és que ha sigut un cap de setmana intens, almenys emocionalment, el meu també, però segurament d'una altra manera. Bon dilluns i bona setmana!
De vegades som contradictoris però realistes i entenem què ens falta. Sempre amunt, em pots agafar la frase, només faltaria.
Sento molt proper aquest escrit, moltes de les coses que dius em sembla que les conec molt bé. Només et puc dir que si plores d'alegria, benvingut sigui, deixa caure les llàgrimes.
M'alegro que hagis sentit tantes sensacions... i tan diferents. Un petó.
Si parles d'aquests cap de setmana és que l'has viscut intensament i si parles d'aquest cap de setmana en continuaràs vivint molts més,
plorant rient i sentint.
Has fet un escrit preciós. Has sentit.
Però xiqueta... si són amics i companys, no has de tenir por de perdre'ls :-)) son amics i t'estimen... i els hi és exactament igual totes les ficades de pota que hagis pogut fer, i els hi importa molt que hagueu rigut junts...
Estic segura que ets una persona que es fa estimar molt :-))
Nineta!!! No se pas on i amb qui has estat, però tot el que has sentit ja s'ho val. El teu post em recorda les nines ruses: encaixo, desencaixo, encaixo, desencaixo... i cada vegada tot es fa més petit.
Tot es pot tornar a encaixar (jo estoy en ello, que t'he de dir!!) i tu mateixa, més que ningu, ho saps, ho vius i sobretot ho sents.
AH!! I com diu l'Assumpta: se t'estima, i molt, per tal com ets.
Un petonarro!!!
Si plores, rius, i sents és de ben segur que ets ben viva i amb un munt de sentiments compartits i per compartir!
No et preocupis per si algun cop
tens "una ficada de pota", els amics que ho són de veritat, jo sabran comprendre.
Ànims amunt Rits, i recorda que sempre, sempre, sempre hi ha algú qui li importes molt!
;)
Moltes gràcies a tots per als vostres comentaris. La veritat és que encara estic païnt un munt de coses. Espero posar-les a lloc i poder-les anar explicant.
I tant, Zel, però resulta estrany, oi?
P-CFACSBC2V, docns és que necessitava parlar-ne i no sabia com.
Rita, i que continuin!!! i novament moltes gràcies!!!
Ferran, doncs si, de tot s'apren alguna cosa i totes les experiències enriqueixen. De vegades, però, em costa veure-ho ràpid.
Striper, espero que estiguis millor! ànims que ja estem a mitja setmana!
Kweilan, doncs si vaig riure molt i és que hi ha cada personatge... Tb em vull quedar amb aquests moments.
Tirai, me n'alegro que tb hagi estat intens i que aquest altre sentit sigui ben positiu.
Cesc, ser contradictori no és fàcil de portar. Què hi farem. Te l'he agafada, eh! però encara no l'he feta servir. Me la reservo.
Ai, XeXu, els teus escrits tb em resulten molt propers últimament. En aquest cas tot i que he rigut, les llàgrimes no eren ben bé d'alegria, eren més aviat de melangia.... molts ànims!
Gràcies Jordicine, xò és complicat de portar-les, eh!
Gràcies Estrip, tb ho espero, poder continuar tenint aquests caps de setmana
Assumpta, si que són amics, si, i no m'ho hagués pensat mai que els arribaria a sentir tan a la vora. Una que és massa exigent amb ella mateixa i no deixo de pensar en el que faig malament.... què hi farem. Algun dia apendré.
Airun, ja estàs al dia. Si moltes vegades em sento just així com descrius. Em fas posar vermella!
-assumpta- m'agrada això de sentir-se viva Moltes gràcies
Hola Rits,
T'he llegit els que em faltaven. No saps com m'he quedat. Et diré però que fas referència a ser més racional.
Creu-me, no ho facis. No hi ha res que sigui pitjor.
No puc dir-te gaires coses en tan poc espai i sense comentar-ho.
Et faig arribar una abraçada reconfortant.
Publica un comentari a l'entrada