3/3/09

llavors de cada dia

Estima, estima,
que això mai no fa mal, mai no fa mal.
Mai no fa mal.
Estima, estima,
que això mai no fa mal,és un remei com cal.



Avui, a la feina, hem acomiadat la Pepa. Una malaltia als ulls no la deixa continuar treballant. Ha estat un acte institucional, però sobretot una festa. Una festa per retrobar-nos i veure com les hores que passem allà són molt més que hores de feina. Mil i un records de tots els anys que ha viscut a mil i una aventures i fer-se estimar com s'ha fet estimar per tothom.

Només podíem fer-li regals, guitarra en mà, cantant les cançons del Xesco Boix i del Lluis Lach tunejades pel moment (una de les marques de la casa és el Joan, la seva veu i la guitarra que ens anima a cantar a tots) i tot de regals fets amb les mans. I ella ens ha portat un regal per a tots. Que per moltes raons de tot el que se'm mou últimament, se'm fa molt especial:

LLAVORS DE VIDA QUOTIDIANA

Època adequada per plantar: Després d'haver reflecionat amb tranquil·litat: Què? Per què? Per a qui? Com? On?


Per plantar-la cal: Fer amb fermesa un solc profund, i dispositar-hi amb molta il·lusió la llavor. Colgar-la de terra (la protegirà de les picades dels ocells i de la força del vent)


Cal ajudar-la a crèixer: la reguem (nosaltres mateixos sabrem quin és el moment apropiat, i amb quina periodicitat s'ha de fer). Quan apuntin per la terra, els ulls, els braços... de la llavor que hem plantat, cal continuar cuidant-la, per tal que no s'estanqui, sinó que creixi.


Floració. No hi ha un temps específic. Està garantida però, la seguretat de la florida.


Condició indispensable per plantar la llavor: encara que sembli difícil, cal tenir confiança en les persones i en el futur.


Que tinguem sort on plantem les nostres llavors.





Ps. Pepa, espero que si llegeixes el text aquí, no et sàpiga greu que hagi penjat el teu text.
La meva llavor, de clavell moro. Només em falta el test per plantar-la i que floreixi al vuit8ena.
Avui és Sant Medir. La festa més dolça de l'any. Diumenge tornen a calvalcar les colles per Sants. A arreplegar caramels!!!!
La foto, de google

11 comentaris:

Eli ha dit...

Jo he recollit carmels pel barri on treballo...
Quina gràcia aquesta festa, eh!
;-D

òscar ha dit...

vaja jo treballo també a gràcia i també vaig recollir caramels a dojo.

i visc a sants i, tambéeeeeee :) faré bossa!

visca sant medir, els cavalls, les carrosses i aquells caramels que o te'ls menges al moment o t'hi deixes la dentadura!!! :)

estrip ha dit...

apuntaré el mètode perquè creixi bé aquesta llavor de vida quotidiana.

Cesc ha dit...

M'agrada aquest post, sembla que et vagis obrint més dia a dia i a explicar-nos moltes coses.

labruixoleta ha dit...

i estimant, estimant, segur que la llavor creix i creix i es transforma i segueix creixent preciosa. Una abraçada :-))

jordicine ha dit...

Ho sento per la Pepa. M'han agradat les teves llavors de vida qüotidiana. Un petó.

bajoqueta ha dit...

Què bonic poder fer-li una despedida així que al mateix temps us porte regals, diu molt de com és. Segur que encara que ara no podrà estar a la feina se sentirà estimada, i això val molt i molt.

Assumpta ha dit...

Quin text més maco i quin acompanyament musical més preciós!!

Molta sort a la Pepa que ja has has mostrat que és una gran persona :-))

rits ha dit...

Eli, doncs si, una festa ben curiosa que cada any sembla tenir més ressó.

Òscar, doncs ja saps, diumenge amb la família, a omplir les bosses!!!(que després has d'acabar llençant... a casa per aquestes dates llencen els que encara queden de l'ay passat i ja són immengables!)

Estrip i recorda que la pots plantar cada dia!

Cesc, doncs no n'era conscient d'anar explicant més coses. Gràcies.

Bruixoleta, i es pot arribar a convertir en arbre mil·lenari!

Jordicine, doncs ja saps, també les pots plantar!

Doncs si, bajoqueta, va ser tot plegat molt emotiu.

Assumpta, l'acompanyament musical és el que li vam cantar a ella. Ens encanta cantar!!

zel ha dit...

Tot un detallàs, l'acompanyament, a mi, m'hauria emocionat, molt i molt, de veritat! Sou bona gent, Rits, es nota...

- assumpta - ha dit...

Fantàstiques aquestes llavors de vida quotidiana !
La cançó preciosa, i no em duu records ni res... sempre m'ha agradat i m'he esperat a que acabés per escriure't, que millor que cantar-la ara i ben acompanyada!
La Pepa us durà a tots ben segur en el seu cor sempre !!!
;