Un amic que sovint m'interpel·la molt un dia em va dir que era emocionalment feble. Evidentment em vaig enfadar. Sempre em costen les seves interpel·lacions, fetes des de l'amistat, ho sé, però de vegades tan reals que costen de païr.
Però el que ell anomena emocionalment feble, per mi és sensibillitat. I la meva sensibilitat és tan meva que em tanco dins una cuirassa per no deixar-la veure, no fos cas.
El fet és que la meva feblesa em fa sentir les coses d'una manera exagerada i sovint poc racional. Aquesta marca de la casa m'agrada. M'agrada poder-me emocionar per un simple gest, per entendre'm amb algú sols amb la mirada. M'agrada saber trobar petits detalls d'amor en coses tan simples com un dibuix o un joc innocent. M'agrada entreveure els petits canvis i els avenços dia a dia dels que m'envolten. M'agrada haver aprés a trobar bellesa més enllà de l'aparença (aquesta confessaré que ha costat una mica de feineta i maduració). M'agrada sentir-me bé, sense necessitat de res més trobant-me a gust amb els amics, sense necessitat de disfresses ni grans guarniments.
Però sentir les coses tan intensament té la seva part negativa. Aquesta fa que davant de fets, sortides o omissions, recuperar-me em demani molt de temps de capficar-me, de pensar i repensar. Donar voltes a tot- Sentir tan intensament qualsevol gest em porta maldecaps, malentesos. Em porta esperar reaccions que no tenen perquè donar-se. I quan s'ajunten milers, es crea un embolic dins del cor que sols deixa sortir tristor.
Sovint penso que m'agradaria ser molt més racional. Saber treure importància als esdeveniments, als sentiments que m'aclaparen. M'agradaria poder no donar tanta importància al que m'envolta i ser més objectiva. Però no en sé. I no sé si vull saber-ne.
Ps. Porto un parell de setmanes massa emboirada (suposo que ja s'ha notat i em sap greu; no m'agrada el to negatiu de vegades). Moltes coses, molts canvis que han esdevingut i que vindran. Molts sentiments que no sé com endreçar i que ni m'atreveixo a escriure (espero poder-ho fer aviat). Mil sentiments que van prenent forma, mil coses del meu voltant que canvien. I que em creen neguit. `
Però alhora puc dir que vaig trobant un camí. Un nou camí, doncs no puc continuar així.
Alhora, sento que estic massa egocèntrica. Em sap greu.
ps2. La Rita m'ha fet aquest bonic regal. Pel que em diu i pel què representa, n'estic molt agraïda!! Com ella, us el vull dedicar a totes les dones que dia a dia treballem per un món millor, i per tots els homes, esclar.
11 comentaris:
Caram, no gosaria pas jutjar ningú, i menys encara algú que no conec de res, però "amic" i "em va dir que era emocional feble"... no són conceptes una mica antagònics?
Potser la paraula no és antagònic, però... "emocionalment feble" és el qualificatiu que empra el teu amic per definir una persona sensible??
Doncs si sensibilitat = feblesa emocional, sort que hi ha febles emocionals, al món, per compensar els "durs"!
Ànims. Tots els que et calguin.
Ostres, Rits, a mi em passa exactament igual que a tu, i t'entenc molt bé...
Un somriure et fa súper feliç i un retard et fa pensar que ja no importes a algú...
Tu has de ser tu, i qui t'estimi t'ha de voler tal qual ets, amb la teva "súper-sensibilitat" que potser et farà plorar més sovint que a una altre persona, però que també et farà comprendre més coses, ser més profunda...
Recordes aquesta frase teva que tant em va agradar? :-)
"I jo, que tan sovint em sento feble per tot i tothom, em descobreixo forta, amb les idees i pensaments clars. I jo, que no mostro la meva alegria o el meu neguit a gairebé ningú o gairebé mai, em sento una mica més segura de saber que sóc com sóc, com vull ser i amb qui ho vull compartir."
Per cert... l'empenteta que em faltava ahir vespre per decidir-me a posar l'article amb la cançó dels Beatles me la vas donar tu. Ja em voltava pel cap fer-ho, però quan vaig veure que tu n'havies posat una em va semblar "un senyal" :-)
Ser més racional no vol dir no donar importància a les coses, al contrari. Es pot ser sensible i racional, però quan t'afecten molt les coses que no t'esperes i que et suposen un contratemps, potser sí que parlaríem de feblesa emocional. No sé si és el teu cas, però jo no trobo dolent tenir una actitud sensible i esperar que els altres la tinguin amb tu. El problema és que et serà difícil trobar gent que visqui els esdeveniments com tu ho fas. A mi em passa.
A tots ens costa asumir les nostres macançes, jo soc un peruc de collons per enfontrarme a moltes coses.Petons i bon dia.
Ser sensible comporta de vegades més problemes perquè les coses t'afecten més...però no crec que la sensibilitat vulguir dir feblesa. M'agraden les persones sensibles.
A mi em sabria greu que em diguessin això, perquè essent força semblant a com et descrius tu, jo no ho sento com una feblesa, això és riquesa, i clar que patim, recoi, que som de fusta? Hi ha qui infeliçment, es creu més fort i més feliç...
Petons companya de lluites!
Doncs em sembla que pertanyo al teu club...
A mi a vegades em diuen que la meva sensibilitat per les coses,tan bones com dolentes, es confon amb la susceptibilitat..
Susceptible? Doncs mira, potser sí..
Però que hi farem noia, la vida és com és, i nosaltres som com som...
No trobo que sigui dolent emocionar-se amb i per les coses petites.... Hi ha qui voldria, i no pot perque és fred com un troç de gel...
Però ho deixem en emocionalment sensible, no? I quan ens cal una mica de racionalitat la podem trobar en els altres, i si són bons amics, doncs va molt bé. De vegades individualment ens movem en els extrems de la nostra manera de ser i costa trobar l'equilibri, però tb està bé equilibrar-nos gràcies a les relacions amb persones que són diferents de nosaltres. (ups! ho he escrit una mica liat?). Petonets :-)***
la feblesa és una grandesa i la grandesa és una feblesa.
felicitats pel premi!
Ferran, encara que sovint xoquem i em diu coses dures, sé que és un bon amic. Sé que pot sonar estrany, xò ho és. Es preocupa i vol el millor per mi. I vol que lluiti i sé que de vegades el que vol és que reaccioni. Això no és dolent, oi? el problema és que de vegades no se n'adona que les coses m'afecten massa. Gràcies pels teus ànims.
Assumpta, si, exactament em passa això sempre. Sovint he aprés a saber portar, però de vegades em supera.
Si que recordo la frase. I si, em continuo sentint coherent i contenta amb les meves emocions, xò tenir-les de vegades és complicat en les relacions amb els altres. He estat uns dies massa ofuscada en coses que no teníen sentit, xò ara ja es va posant tot a lloc (encara que no ho sembli).
Me n'alegro molt que la cançó et suggerís un post! significa moltes coses, tan la que vaig posar com la que vas posar.
XeXu, dolent no ho és, ja tens raó. però si molt complicat. Sovint (o almenys a mi em passa) em sento incompresa, i sobretot pel què dius d'esperar que els altres m'entenguin i corresponguin amb el que estic sentint. Sé perfectament que no he d'esperar res dels altres, que les relacions són completament lliures i no pots demanar, xò inconscientment esperes que l'altre correspongui el que tu dones amb el que esperes i no necessàriament passa. He aprés a no esperar i no viure malament el fet de no correspondre, xò de vegades costa, es perd quan les coses són massa intenses (potser s'en va del sentit del post i del teu comentari, xò m'ha sugerit això. I no sé si m'he explicat gaire bé. Si no anava per aquí, disculpa).
Saps, t'ho nconfessaré aquí el meu espai, però aquests dies m'ha passat una mica com a tu, em feia mandra escriure perquè tot era massa trist. Però tot passa i les coses tornen a posar-se a lloc. Espero que estiguis millor.
Striper, m'has sorpès,no et faig poruc. Al contrari. I si, les mancances són de les dificultats més grans que tenim que afrontar i no tothom ho fa.
Kweilan, a mi tb m'agraden les persones sensibles. Però de vegades patim massa.
Zel, he aprés a viure-ho com una riquesa. Durant molt temps no m'entenia, xò ara ja sí. L'únic que quan s'ajunten moltes coses, m'ofusco i fins que no veig i entenc què em fa sentir malament amb mi mateixa, passo una miqueta de tristesa.
Molts ànims i una abraçada, companya de lluites!!!!!
Eli, saps, descobrir que hi ha molta més gent que ens sentim així, és molt alliberador. Et sents comrpés i això una de les coses que he descobert amb els blogs.
Susceptible,... no ho sé....potser de vegades si, xò d'altres no. Normalment no dono massa importància al que diuen o em diuen. No mesuro les paraules, i les oblido fàcilment. Però les coses que m'afecten al cor, aquestes si que les retinc i en aquests casos potser si que sóc susceptible.
Els freds com el gel fan una mica de llàstima, no? es perden moltes coses
Bruixoleta,no t'has liat i si, m'agrada més emocionalment sensible!
Trobar l'equilibri suposo que és la base d'una bona amistat.
Estrip, gràcies! curiós el teu joc de paraules. Em fas pensar.
Saps què passa, la gent es pensa que per ser sensible ets feble però podem ser més forts del què s'imaginen...
Publica un comentari a l'entrada