No, no i no!!!
No s'hi val!!!!
Després de tan de temps, després d'enterrar-ho tot, no pots venir, dir-me hola i tonta de mi, posar-me vermella!
Notar la vermellor fins l'extrem més extrem de les orelles, intentar seguir-te la conversa mentre intento concentrar-me perquè s'abaixi la vermellor. Intentar ser ingeniosa, buscar solucions i continuar somrient com si la cosa no passés. I deixar la veu entretallada que de cop s'ha instal·lat a les amígdales per posar-m'ho encara més difícil.
Se suposa que ja t'he superat i oblidat!!! ja no em tinc perquè posar vermella!
Per sort, el millor, posar-nos a riure de tot plegat.
ps. encara ara, després de tot, em noto les orelles vermelles.
13 comentaris:
Ostres, quina vergonya!! :-))
Jo també em poso vermella a vegades... no com un tomàquet però una mica... quan era més joveneta crec que m'hi posava més :-)
i què? :) amb txuleria. vermella però amb txuleria i ben orgullosa, rits! :)
a mi sols entrar a casa se m'hi posen.
(val, és perquè la meva dona té la calefacció a 3000 graus!)
No passa res, tranquil·la!
Pensa que ell no s'hi ha posat potser, però per dintre també es deu haver sentit insegur.
I si no, tampoc passa res. Només faltaria! Qui més qui menys, tots hi hem passat per això... :-)
Petons, maca!
Sempre pots dir que estàs vermella de ràbia... o no? Queda?
Ara m'has recordat la primera cançó que va treure la Conchita, aquella nena mona que posen per 'los 40'. UNa cançó que em resultava molt depriment, però tu no m'ho has semblat, eh, no te m'ofenguis. Ho dic pel fet de que se t'aparegui algú del passat i et remogui alguna cosa per dins. La cançó anava d'això, però m'agrada més la teva versió, la veritat.
Ara, que ja no em passa mai quan veig una noia que es posa roja , trobo que té el seu encant. O sigui, que com t'han dit ja, no passa res!!!
A mi hi ha gent que fa que em fa posar vermella amb una facilitat sorprenent malgrat el temps. Poder-se'n riure després és el millor! Veus? Si et poses vermella no et cal coloret!
no és dolent mantenir aquesta capacitat d'envermellir
No és dolent, Jesús, però és una p*tada! A mi em passa el mateix i no saps com entenc la teva "angoixa" per una reacció incontrolable... i que ens desarma!
Doncs res, tu, posats a envermellir, millor prendre-s'ho amb humor així que ben fet per les rises! :-)
Doncs si, Assumpta, molta vergonya! Ho he escrit gairebé quan m'havia passt. Necessitava deixar-ho anar! jo em poso vermella gairebé per tot, i ja ho porto assumit i puc fer broma i tot. Xò en aquest cas.... ais...
òScar, i com es fa això de la xuleria??? ja ho provo ja! exageraat!!!!!
Rita, ja ho sé. Ell? doncs no ho sé. Crec que s'ha quedat sorprés quan ja res el sorprenia.
Zel, ràbia entre nosaltres? no crec que en quedi xq mai n'hi hagut. És mass bo com per tenir ràbia....
XeXu, buf, la Conchita!!! fa una mica de ràbia aquesta noia!!! he tingut que mirar quina cançó déies perquè no em sonava de res. Lo meu, depriment, no ho és. Més aviat comico-patètic. I quan se'm passa la vergonya, em fa riure. Jo pensava que ja no em podia remoure res. I encara no entenc xq m'ha passat. Millor no pensar-hi gaire.
Kweilan, doncs si, en els altres té cert encant (xò en mi no m'agrada massa..)
Tirai, doncs mira, no hi havia pensat en això del coloret. Em poso vermella per tot!!
Jesus M. Tibau, dolent no, xò problemàtic si!
Je, je...Ferran, si que és una p* Per això, molt millor pendre-s'ho amb el millor humor possible.
quina escalfor a les orelles quan ens posem vermells eh!
però per segons quines raons és ben maco!
La veritat és que es passa una estoneta "futuda"!
Però el millor és el que tu has fet, afagar-t'o amb tot l'humor que calgui i somriure de la situació i d'un mateix ! ;)
Publica un comentari a l'entrada