Una amiga em recordava com ens vam passar tot un estiu debatint si anàvem al concert d'U2 o no. I vam comprar les entrades dos dies abans.
Ara això és impossible. Les estratègies comercials fan caure de quatre grapes a tothom i ajuden a enriquir-se als de sempre; en menys d'una hora s'han esgotat les entrades del concert de juny. Una barbaritat.
Mai he entés aquesta estratègia de crear una aura d'espectació tan gran, em sembla de molt mal gust i sobretot per part de les grans estrelles com els U2 o el Bruce. De tan mal gust que fins i tot em nego a anar-hi (potser perquè als U2 ja els he vist vàries vegades i el Bruce tampoc el tinc com a ídol, encara que no em faria res anar-lo a veure). D'altres, com The Killers, fan unes estratègies encara més complicades, sols es poden comprar les entrades per internet i a un lloc concret i una hora concreta (o algo així; un amic es va tornar ximple buscant-les).
La vajanada més gran que he fet per poder anar a un concert va ser ja fa una pila d'anys quan vaig anar a buscar una entrada pels Blur tres hores abans del concert fins a la Bonanova, on me la van revendre pel mateix preu (la noia no podia anar al concert) i vaig aconseguir convèncer la mateixa amiga (i companya del de les entrades de The killers) per acompanyar-m'hi quan gairebé no coneixia cap cançó.
I el més curiós que m'ha passat va ser precissament amb els U2. A ma germana i a mi ens van tocar les entrades del Barça i com que les havia de recollir el titular del carnet de soci, va anar-hi mon pare qui les va pagar el meu pare i no ens va demanar els diners. Xiripa pura!
No sóc una gran fanàtica de concerts, però m'agrada anar-hi, l'ambient i viure la música d'una manera completament diferent i més intensa. Però fets com els d'avui li treuen tota la màgia a la música.
I com amb U2 tinc una relació d'amor-odi i ja se n'ha parlat prou, avui cap cançó.
17 comentaris:
Potser ho fan per poder dir després que les han venut en menys d'una hora, així fan créixer l'ego del grup.
Jo tampoc sóc massa d'anar a concerts d'aquestes dimensions, i el grup m'ha d'agradar molt i n'he de conèixer bé la discografia per plantejar-me anar-hi. U2 no seria el cas, són un grup amb prou bagatge, però no han estat mai especialment atraients per mi. I del Bruce ja ni te'n parlo.
Jo tampoc sóc massa d'aquests concerts multitudinaris. I l'any passat que vaig aconseguir entrades per un dels concerts del Bruce, me les vaig haver de vendre per no poder-hi anar.
A vegades ens`porten com a un ramat.
Veus? Jo amb aquestes coses no m'hi he trobat gaire, perquè sóc de zero concerts. He anat a un del Bruce, fa pocs anys, convidat per un amic "forofo". I a banda d'aquest, dec haver anat a quatre o cinc concerts més en tota la meva vida. Hi tindrà alguna cosa a veure que sóc claustrofòbic i odio les massificacions?
En qualsevol cas sí que, quan hi he anat, l'ambient m'ha semblat fabulós.
Bé ja sabem com va tot això, fas bé de no anar-hi si ja els has vist, però el món què hi ha és així filla.
Jo no em veig fent cua moltes hores abans per aconseguir unes entrades, com s'ha vist a l'FNAC (i després les han tret per Internet i molts que havien fet cua se n'han hagut d'anar amb la cua entre cames). Quan s'arriba a aquest punt, prefereixo no anar-hi. De fet, no m'he plantejat anar a un concert del Bruce o d'U2 perquè ja sé que és impossible aconseguir entrades. I no em sap gaire greu.
jo vaig anar a un concert d'U2 i potser és el mateix que vas anar tu, pq tb vaig comprar les entrades uns dies abans, deu fer uns 10 anys. La veritat és que a mi sí que m'agradaria tornar a anar a un concert d'ells, però aquest estrés a l'hora de comprar unes entrades que s'esgoten en 15 minuts, no tinc ganes de passar-lo.
Què és un concert? :-))
Jejeje aaaai, quina iaieta que m'estic fent!! :-)
Per cert, el començament de la cançó de Coldplay que tens posada a la sidebar em recorda molt, molt, molt als primers acords de la cançó dels Pet shop boys Se a vida é no? :-)
A part de lo dificil que és aconseguir una entrada, les possen a preus impossibles... Quina ràbia!
L'únic concert de gran format que em plantejo anar és el de Depeche... Ja veurem!
Salutacions!
A mi m'agradaven en els seus inicis. Ara ja no. Petons!
Els concerts multitudinaris em resulten aterradors.
Quina cançó de U2 em recomanaries?
Ei! Evidenment aquest post em toca comentar-lo... El dimarts hi ha un segon intent per les entrades d'U2. Suposo que ho tornaré a provar (sóc molt insistent si cal...), peró ja no tinc edat per acampar davant del FNAC tota la nit...!
Venia a dir-te una cosa que ja m'imaginava que sabies, i veig que ja t'ho diuen per aquí a més, hi haurà un segon concert d'U2 al Camp Nou. Si t'ho repenses, ja saps, pots intentar-ho aquest segon cop.
estic d'acord. I això del segon concert és més marketing. JA ho tenen planejat abans d'hora. I així tothom paga el que calgui.
Que hi farem, jo a la plaça del poble a veure la salseta.
Moltes gràcies pels vostres comentaris! Aquests dies he anat molt enfeinada i no he tingut gaire temps per contestar-vos un a un. Crec que ens agradin més o menys, tots veiem el mateix, com es devalúa l'art, en aquest cas la música.
A mi m'han agradat sempre, sóc incapaç de triar una cançó, n'hi ha moltes i per cada moment.
No provaré ni el segon dia, no em ve gens de gust.
una abraçada!!!
Crec que és qüestió de marketing purament. Al final es fan tres concerts. Creen una gran expectació, com si d'allò li anés la vida a algú. M'agraden moltíssim, però no hi estic d'acord en aquesta manera de fer les coses.
Els seguiré escoltant a l'estil més tradicional.
Petonetsss!
;)
Publica un comentari a l'entrada