9/2/09

Mimosa


No recordo quin curs va ser, però era de ben petita. Un hivern, els de l'A vam plantar un pomer a l'hort, just tocant les classes de parvulari on no hi tocava gens de sol, i els de la B van plantar una mimosa al costat del pati de la figuera on el sol hi era tot el dia. El pomer no va arrelar, i no vam arribar a veure cap poma. La mimosa, es va fer gran, i cada primvera ens perfumava amb la seva olor. Es feia gran i gran i gairebé feia ombra a la figuera, tot un símbol de l'escola.

Els de B, que eren uns bons jans mai van dir res. No sé com, entre els de l'A es va extendre el rumor que aquella mimosa l'havíem plantat naltres. I ens la féiem nostra.

Un any, l'últim i quan érem desterrats a uns locals foscos i ombrívols per fer la gran escola que és ara, la mimosa va desaparèixer, com l'hort i l'antic parvulari. Sols queda el pati de sorra amb la figuera, que al setembre deixa anar les figues per terra perquè les trepitgin els nens i nenes mente fan gimnàs (que consti que fa molts anys que no hi entro i desconnec si la figuera segueix en peu; a mi m'agrada pensar que si).

Però el record d'aquella mimosa, que no era nostra però que els de B van compartir per fer-la de tots, segueix present i quan arriba febrer no puc deixar de pensar que la primavera ja s'acosta, que el sol escalfa una miqueta més i llueix perquè les flors de la mimosa siguin les més belles.

I com que m'agrada molt el fred i l'hivern (encara que aquest està sent un pèl dur) sento que allò que menys m'agrada de la primavera s'acosta: els canvis d'humor, les emocions massa a flor de pell, les poques ganes de llevar-se al matí, els cabells que cauen més de l'habitual i la tristor marcada als ulls; necessito apropar-me d'allò que sí que m'agrada. I la mimosa n'és una (aquesta, tot i el preu, és fàcil).


ps. Altra cosa és que l'hauré de mantenir en algun lloc segur; puck-arreplega-el-què-pot ja s'hi ha acostat com un tauró voltant la pressa.

11 comentaris:

kweilan ha dit...

La primavera és molt bonica als llibres o al cinema però a la realitat...l'astènia o les al.lèrgies són un pal. Lo de pensar en la mimosa, però, em sembla sensacional.

Striper ha dit...

ja s'olora la primavera i amb ella la mimosa i esperançes de colors.

- assumpta - ha dit...

Quin record tant ben recordat i expressat ens has deixat, felicitats!
Us hi veia a vosaltres tota la canalla i hi veia la mimosa, gairebé la podia olorar!

A mí no m'agrada gens l'hivern (encara que tampoc podria estar-ne sense), però la primavera passada per primer cop a la vida vaig tenir una al·lergia i no m'agradaria pas que tornès a visitar-me aquest any.
Petonsss!

Assumpta ha dit...

Ai, a mi que també m'encanta la tardor i m'agrada l'hivern, aquest any n'estic ben farta... estic avorrida de dies fastigosament ventosos o de pluja...

Així que quasi espero la primavera (després m'arrepentiré d'haver dit això... perquè no m'agrada... però ara ja ho he dit)

Em sorpren la quantitat de records ben vius que tens de quan eres petita, de la teva època d'escola :-))

Molt maca la mimosa :-)) En Puck la respectarà, ja veuràs :-))

Cesc ha dit...

Aquestes coses diuen molt de tu. Jo era dels del B sempre a les classes jeje... m'has fet pensar i sí que es nota que ve la primavera.

XeXu ha dit...

Aquesta mimosa té els dies comptats si el Puck li posa els ulls a sobre. Molt maca la història de la mimosa, però on va anar a parar? Quin mal gust eliminar-la...

Si et consola, encara que suposo que no, jo sóc com tu, de fred, tot i que no em sembla que hagi estat tan dur l'hivern, però no tinc ganes que arribi la primavera i la calor. Tant bé com s'està amb un jersei a sobre...

rits ha dit...

Kweilan...si.... l'astènia encara no ha arribat, li falta encara una micarrona, xò jo no n'havia patit mai fins l'any passat, i buf....

Què bonic això de les esperances de colors, Striper. Buscaré colors per aquesta primavera!

-assumpta- com li deia a la Kweilan, l'any passat vaig patir l'astènia i fa mooolta mandra!. Em fa gràcia això que vegis la canalla i les olors. Jo ho recordo perfectament

Assumpta, si que cansa tant de vent i pluja...què hi farem! Tens raó, no sé perquè últimament em venen molts records de l'escola. Suposo que moltes coses relacionades amb l'escola i la seva gent s'estan removent al meu voltant i intento recordar totes les coses bones que hi vaig viure.

Cesc, i tb éreu els bons jans? naltres, a l'A erem tremendus!!!
Segur que tb portarà coses bones la primavera. S'hauran de buscar, potser estan amagades

Si, si, XeXu, ja li he tingut que treure... no sé què se'n va fer. és un dels misteris-decepcions de l'escola quan la van modernitzar i fer gran. M'agrada pensar que la van replantar en algun altre lloc. home, una mica dur si que ha estat... ha fet hivern, hivern i potser ja no ens recordavem.... i si, amb el fred et pots abrigar, la calor s'enganxa i és un agobio.

Goculta ha dit...

A mi també m'agrada el fred, pero aquells dies d'ivern assoleiats amb un fred sec, ni vent i pluja només quan sóc a casa o a les tardes d'estiu quan aplaca els anims.
La mimosa, si no es recordo malament, a Italia és la flor que es regala el dia 8 de març.

Jeroni Maleuff ha dit...

Recorde un llimoner que hi havia al camí de l'escola. Quan tenia llimones, m'agradava agarrar-ne una i ensumar-ne l'olor quan tornava a casa.

òscar ha dit...

jo vaig ser sempre del B. i vaig ser, soc i em temo que seré un malalt de la primavera i l'estiu. i de mimós: tot l'any!!! :)

bona setmana rits!

rits ha dit...

Goculta, gràcies per la visita. Es regala el dia de la don treballadora? quìn símbol més bonic!!! normalment la lluita feminista es visualitza amb poques coses femenines com pot semblar ergalar una flor. O potser no té res a veure, xò em sembla molt bonic!!!

Jeroni, ui si, l'olor d'una llimona!!!

Òscar, malalt de la primaera i l'estiu!!!! mira la primavera encara, xòjo a l'estiu si no estic de vacances i vora el mar o la muntanya, li tinc al·lèrgia!! Bona setmana!!