La cinquena! No més no, si us plau! Toques molt bé, ets un geni de la cítara, el millor, però mira'm una mica, sóc aquí, i tinc fred!
Només que em tractéssis amb la meitat de tendresa que la tractes a ella, ja em consideraria afortunada. Només que em dediquéssis la meitat de temps que li dediques a ella, ja em semblaria una eternitat. Només que m'estiméssis la mil·léssima part del que t'estimes aquesta joia teva, podria continuar amb aquesta esclavitud.
Tú que et sents infeliç per tocar per mi, per fer-me passar l'estona, quan voldries tocar per d'altres, que voldries volar ben lluny amb ella, i jo que només et vull a tú. Quin parell.
Si almenys em diguéssis alguna cosa.
Deixa de tocar d'una vegada! No, no, no deixis de tocar. No podria estar sense tú.
22 comentaris:
Ei, molt bo! Molt original! M'ha agradat!
je je molt bo sempre sembla que no som pro tendres o que ho som mes amb altres coses no.
A mi també m'ha agradat. Com expresses l'amor no correspost i com aquesta dona prefereix gaudir una miqueta d'ell que no pas gens.
ni que sigui amb música vol tenir-lo a prop oi... :) bon relat i sentit és clar.
Ai, pobres tots dos... amb dos amors no corresposts. Molt ben explicat :-)
Bon relat, des que et vas arrencar no pares, eh?
M'agrada la senzillesa dels sentiments d'ella, aconsegueixes que ens arribin perfectament. I el paràgraf més llarg és preciós, és clar.
dificilíssim concentrar-se en les cordes de l'instrument
Quina gràcia!!! Acabo de llegir un post, amb la mateixa foto, amb un text completament diferent. Ja ja ja. Aquest també està molt bé. Un petó.
Gràcies, Rita.
Striper,...ais.... va, va. Hi ha homes que es desviuen pxò n'hi ha que no pas...
Kweilan, gràcies. L'amor anel·lat.
Si, si, Cesc. Si només pot ser música, com a mínim és alguna cosa.
Assumpta, ja passa de vegades que les coses no acaben de quadrar.
XeXu, aquest m'ha costat! Gràcies
Jesús, la concentració pot ser tot un art.
Jordicine, és una proposta de relats conjunts. Va anima't!! segur que li dones un toc cinèfil! http://relatsconjunts.blogspot.com/
esperem doncs que no se li acabi el repertori
vol i dol? :)
t'imagines aquell moment on coincideixen voler i poder?
petons i llepades relataires!
Home vol i dol... Vol més, però si no hi ha més, al menys que toqui, no? M'ha agradat.
oh, què bo! una visió diferent d'altres relats. Ara és ella qui desitja. Molt original.
I la contradicció de necessitar algú que saps que no et vol a tu, que estima a una altra... I conformar-se escoltant una música que saps que no és per tu. Això sí que és ser esclau del propi desig insatisfet. Terrible!
M'ha agradat molt!
Molt bé Rits, m'ha agradat força. Pobreta si que deu passar fret,si.
Ainnnss! Aquí és ella la que pateix d'amor ... i de fred !!!
Quin relat més bo, molt encertat !
Petons.
Hola Rits,
L'eterna contradicció.....
Molt encertat.
Una abraçada
M'ha agradat molt!!!
;-D
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Jordi Casanovas, per sort la música gairebé surt sola. N'hi ha un munt i és tot un artista
Gatot_X, gràcies per la visita. Doncs que no trigui a arribar aquest moment!!!
Carme, si, almenys és un consol.
Bruixoleta, guau!!! això de ser esclau del propi desig insatisfet m'ha deixat corpresa.
Anna, gràcies per la visita. Si, i avui ja tornen a baixar les temperatures.
-assumpta- doncs si, pateix d'amor, en el fons tan homes com dones podem patir per igual.
Horabaixa, esperem que algun dia deixi de ser eterna.
Eli, gràcies!!
Qui no ha patit per un amor no correspost?
M'ha agradat molt!
Molt original aquesta versió on és ella qui el vol i no el té. Bon relat.
Montse i Pd40, gràcies per la visita.
Montse, doncs si, tothom, malauradament (o afortunadament) ha patit alguna vegada per amor.
Pd40. M'alegra que t'agradi.
Eiii!
M'agrada moltíssim!
És molt bo!
Genial...
;¬)*
Publica un comentari a l'entrada