Viure sol té molts avantatges. Es pot considerar un luxe.
Però també té un preu.
Acostumar-s’hi.
I quan es fa fosc, .....
La solitud es fa més present.
Hi ha nits que no tant,
que passen ràpid, les mil i una coses del dia a dia, vida social, els petits capritxets o els inesperats trencaments de la rutina la fan desaparèixer.
Hi ha nits,
que reapareix, que s’esmuny per els racons més insospitats de casa, de l’ànima.
Pd. Almenys, a mi em passa.
Però també té un preu.
Acostumar-s’hi.
I quan es fa fosc, .....
La solitud es fa més present.
Hi ha nits que no tant,
que passen ràpid, les mil i una coses del dia a dia, vida social, els petits capritxets o els inesperats trencaments de la rutina la fan desaparèixer.
Hi ha nits,
que reapareix, que s’esmuny per els racons més insospitats de casa, de l’ànima.
Pd. Almenys, a mi em passa.
Tanmateix, m’encanta viure sola.
Amb el Puck.
(i encara que no m’hagin arreglat la instal•lació telefònica!!! Quin desastre!!!!!)
Amb el Puck.
(i encara que no m’hagin arreglat la instal•lació telefònica!!! Quin desastre!!!!!)
12 comentaris:
A mi també m'agrada viure sol, i mira, curiosament també tinc companyia de gats, dos en el meu cas. I mira, no em sento sol, internet en general i els blogaires en particular (i la gent que m'escriu mails, és clar) em feu molta companyia.
Ja has avisat a McGyver perquè t'arregli l'instal·lació telefònica? Ell ho farà en un tres i no res :-))
L'important és que dius que t'agrada viure sola (bé, amb en Puck) llavors, aquesta mica de nostàlgia que sents a vegades potser la sentiries igual si no visquessis sola, no?
Vull dir que hi ha moments de tot, com tothom... i si el bó predomina sobre el trist, doncs, quan arribi aquest últim, pensa que ja passarà :-)) agafa en Puck i seu al sofà amb ell i segur de demà serà millor.
Una cançó molt maca...
Si que es veritat a vegades la nit. Una canço preciosa.
Pensa que hi ha molta gent que viu acompanyada i sent una solitud terrible.
A mi m'agrada viure sola i en el fons, no m'hi sento mai.
Quan t'hi acostumis del tot, ja veuràs que bé que s'està... :-)
Jo mai he viscut sol. No puc parlar massa del tema, RITS, però suposo que hi ha d'haver moments de tot. Un petó.
Xexu, si que fan companyia el gats, si.
I els blogaires també en feu!!!! El problema és que als vespres ara no en tinc, problemes aliens a la meva voluntat, i ja porto així un miler de temps!!!
Assumpta, l'estic perseguint però està tan ocupat salvant el món!!! Ais....
Quanta raó tens!!! suposo que és fer marxar la melangia.... espero que marxi aviat.....
Striper, la nit té dues cares... si que és maca, si...
Rita, doncs és veritat. D'aquests en connec uns quants i no els envejo pas!
Jordicine, si, esclar, xò es fan una miqueta llargs aquests moments....
Oleeee aquesta cançó m'agrada i molt... i saps? jo moltes vegades desitjo estar sol i tornar a viure sol, però de vegades quan les coses es capgiren necessites ni que sigui un petit soroll de què hi ha vida oi...
si, si... encara que sigui un petit soroll, encara que hi hagi silenci saber que hi ha vida!
crec que és la meva preferida de sopa
he, he. La cançó que he proposat al meu blog i que tu ja has visitat es titula Quan es faci fosc, quasi com el títol d'aquest post.
Salutacions
je, je... ja! per això m'ha fet gràcia! i de fet la cançó és la mateixa.
Vaig canviar el títol perquè quan es fa fosc és la realitat d'ara, del què visc...
Hola Rits,
Hi ha vegades que sentir-se sol no té res a veure amb viure sol.
Estar voltada de gent, i, sentir-se sola, és tremendo.
Les besties, fan una companyia especial.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada