Fa uns dies em demanava tornar a somiar.
No perdre el que anava perdent dins d'una espiral que no sabia frenar.
Hi ha dies de tot. Dies que et menjaries el món i dies on el món se't menja.
Hi ha dies que fas volar els somnis i hi ha dies que els somnis topen de peus a terra.
Fa dies que el Nadal s'avança. Semblen ja els dies abans de Nadal (per mi la pitjor setmana de l'any), tot presses i aglomeracions, certes tristors i melangies, llàgrimes que cauen sense motius aparents. Somnis que s'estabellen en la realitat.
Però ara sé que està a les meves mans sentir el Nadal, fer-lo meu. Despendre'm de la cuirassa i tristor i somriure. Somiar de nou.
No sé si sóc capaç d'escriure els meus somnis, però si de recuperar allò que estava perdent i il·lusionar-me de nou.
pd. no sé si m'agrada més aquesta versió o la de la Fiona Apple,encara que se'ns dubte la millor, la original. Però aquest vídeo és una delícia.
Per cert, no sé què passa que no puc penjar els vídeos de youtube i que es vegin. Sorry.
No perdre el que anava perdent dins d'una espiral que no sabia frenar.
Hi ha dies de tot. Dies que et menjaries el món i dies on el món se't menja.
Hi ha dies que fas volar els somnis i hi ha dies que els somnis topen de peus a terra.
Fa dies que el Nadal s'avança. Semblen ja els dies abans de Nadal (per mi la pitjor setmana de l'any), tot presses i aglomeracions, certes tristors i melangies, llàgrimes que cauen sense motius aparents. Somnis que s'estabellen en la realitat.
Però ara sé que està a les meves mans sentir el Nadal, fer-lo meu. Despendre'm de la cuirassa i tristor i somriure. Somiar de nou.
No sé si sóc capaç d'escriure els meus somnis, però si de recuperar allò que estava perdent i il·lusionar-me de nou.
pd. no sé si m'agrada més aquesta versió o la de la Fiona Apple,encara que se'ns dubte la millor, la original. Però aquest vídeo és una delícia.
Per cert, no sé què passa que no puc penjar els vídeos de youtube i que es vegin. Sorry.
15 comentaris:
A mi m'agrada la versió d'una tal Lana Lane. No em facis dir qui és, però amb la seva veu queda molt bé.
Nadal és un rotllo.
recuperar somriures quan s'acosta el nadal és començar a recuperar-lo per sempre. a mi, la versió de la fiona, em sembla tan bona o millor que l'original
bon cap de setmana!
Jo també preferiria que ja arribés el gener (això sí, les aglomeracions encara hi són: tothom de cap a les rebaixes, tot i que amb la crisi…).
És una de les cançons que sempre m'han captivat dels Beatles. No coneixia aquesta versió. Ara he escoltat la de la Fiona Apple, i potser em quedo amb la del Rufus.
No deixis de perdre aquesta il.lusio vale.
Somnia amb els peus a terra. Així podràs fer via, no?
Ànim.
Sí, amiga Rits :-) mira de recuperar la capacitat d'il·lusionar-te de nou... a vegades és qüestió de voluntat...
A mida que ens anem fent grans el Nadal ens provoca sensacions contradictòries. Per mi és més fàcil perquè sóc creient i té un sentit més profund i, això sol, ja em porta molt de positiu... però ja hi ha gent que no hi és (a mi em falta el pare) altres es van fent grans i també s'atabalen més (els sogres)
Per altre part admeto que aquesta "obligació-de-felicitat" a base de comprar regals, i festes, i menjar i cava (i total, perquè tanta cosa tampoc se't posi bé) i si no en tenim prou amb els nostres (Tió i Reis) portem també Pares Noels de la Coca-cola... tot això cansa.
I tant que ens agradava de petits!! :-))
Es tractaria de fer-nos una mica petits una altre vegada...
S'ha de fer un petit esforç (per un mateix) i mirar de, com dius tu, "recuperar"...
Aquests dies he llegit diversos posts sobre el Petit Príncep... una de les seves frases genials era que Tots hem estat petits alguna vegada, el que passa és que no ho recordem
Jo envio felicitacions escrites a ma... m'agrada fer-ho :-) cada una que rebo m'alegra :-)) i avui, aquesta tarda (abans del Barça jeje) farem el Pessebre ;-)
M'encanta anar a veure els Pastorets dels nens de la meva parròquia. Aquest any una nena del meu grup fa d'angeleta jeje :-))
Altres anys hi tinc pastors, dimoniets, o fins i tot un any, Sant Josep i Maria eren "meus" :-)
La cançó és preciosa!! No conec algunes de les versions que s'anomenen... m'agrada molt la dels Beatles i aquesta que has posat. La nena (Dakota Fanning) em va encantar en una peli amb Sean Penn I'm Sam
Ah!! Saps que en XeXu t'ha proposat per a continuar el relat dels tres amics? :-) T'animes? ;-)
Bon Nadal, amiga Rits :-))
la melangia i al nostàlgia no és pas dolenta. Ni la tristor, en Pau Riba em sembla que deia alguna cosa sobre això.
el Nadal no el fan les llumetes ni les cançons repetitives pels fils musicals del carrer, sinó els somriures de la gent que t'envolta.
Costaria tan poc manternir-ho tot l'any!
Escriure sobre els somnis és una manera excel·lent de somiar i entre nosaltres, no cal que sigui escrit en un bloc a internet. No sé, en teoria tinc un llibreta dels somnis, però em costa escriure-hi, però, potser, només em cal començar...
mica en mica, no t'exigeixis més, mica en mica... tot va fent el seu camí...
rits, quants sentiments coneguts en aquest post. Per mi aquest Nadal es preveu una mica millor que l'anterior, lluny encara de cotes anteriors. Viu´ré el dia a dia...I si és amb cançons com aquesta que proposes, segur que serà més fàcil :)
També m'hi sento reflectida tal i com ho explique ... aquests dies abans de nadal, amb aglomeracions, presses, regals i els dies tant freds i curts, crec que ens passen factura a tots. No defalleixis !!!
Ànims !
Xexu, aquesta no la connec. L'escoltaré.
Òscar, així ho espero, o si més no, recuperar-lo encara que només sigui un instant.
P-CFACSBC2V, si, el gener tampoc és gaire millor....xò aquest any tindré 10 dies de vacances!!! je, je, je...
Si que captiva, si
Striper, vale.
Assumpta, estic "en ello". De fet, no passa res, una que es desil·lusiona massa ràpid.
Per mi també és molt-massa contradictori. Les emocions s'alteren molt, trobes més a faltar als que no hi són, i trobes més a faltar el que et manca, xò fa poc em vanr ecordar la meva capacitat per veure coses bones en cadascú, i per nadal en veia -veig- moltes de coses en un munt de gent.
Si que és maco les felicitacions a mà. Amb els amics de la feina fa ja 3 anys que ens les enviem perquè ja gairebé ningú n'envia. Au, va, te n'enviaré una de ben especial.
i'm Sam... buf.... quina peli!!! quin fart de plorar.
Estrip, potser si que no és dolenta, xò perquè crea certa angoixa al pit?
Jesús M. Tibau, si, cada dia pot ser nadal. Per cert, gràcies per la recomenació.
Tirai, si, si, també em costa, i a més la perdo sovint!!!
Cesc, de vegades em perdo en el camí. Exigent amb mi mateixa? si, molt, massa!
Xitus, me n'alegro que sigui una miqueta millor. poquet a poquet.
Assumpta, gràcies per la visita. Tu tampoc defalleigis.
Jeroni, ja em costa ja això de somiar amb els peus a terra. Amb lo fàcil que és deixar-se portar...
Doncs crec que has elegit el camí correcte. Si no pots guanyar l'enemic, aliat't. Clar que sí. Un petó, Rits.
Publica un comentari a l'entrada