Conversa entre 5 dones a l’hora de l’esmorzar en un bar ben caspós.
Dona número 1, altrament coneguda com la divina: “jo no sé ben bé què passa. No pot ser veritat que ara costi tanttrobar un home que t’estimi. I que valgui la pena. D’homes n’hi ha moltíssims, només has de sortir”.
Dona número 2, altrament coneguda com la follonera: “és veritat. Connec molts homes solters divins. No entenc què passa. Quan nosaltres erem joves no hi havia tantes complicacions. Ara tot sembla un drama.”
Dona número 3, la soltera: “els homes solters interessants no surten tant. No te’ls trobes en un bar de copes, ballant, quan surten ho fan amb els amics i no van a conèixer noies. I els que van a lligar, van a lo que van”
Dona número 4, altrament coneguda com a la bessona arxivera: “si, si que costa, perquè a més ara tot és més ràpid. Quan surts de nit, no aconsegueixes conèixer algú, simplement un rotllo d’una nit. Un polvo d’una nit”.
Divina i follonera” Siiiiii home!!!!!!!!!!!!!”
Divina: “ah, això ja no m’agrada tant. Ni una mica de jugueteo ni de jocs per conèixer?”.
Dona número 5, altrament coneguda com a follonera número 2: “No, no,… es va a lo que se va. Per això ara hi ha altres sistemes per conèixer gent, i per això funciona tant, com les pàgines d’internet. A més, us recordo que estem daant de la flor i nata de la secretaria, que aquí la divina i la follonera tenen molt de glamour.”
La divina encara en estat de xoc. “no pot ser no pot ser. Tots els homes no són iguals. A mi em perseguien i el meu Jordi el portava jo per on volia.”
La bessona arxivera afegeix” si. Ara ja no són ells qui van a per algú, ara hem de ser nosaltres que fem el primer pas”
La divina, amb el seu to de mami “Si, si, encara que jo marqués qui va començar i es va llençar va ser ell. I és que en això si que hem perdut.”
A lo que la follonera número 2 sentencia “Però si tu vols una cosa, siguis home o dona has d’anar-hi, ho has de provar. Qui no arrisca, no pisca. I el que si que no ha canviat és que les dones tenim moltes més cartes i les hem de saber jugar.”
Després, la conversa va pujant de to –tan en contingut com en volum de veu- de tal manera que l’amo del bar, un home seriós i respectuós gairebé li agafa un infart en veure 5 dones exaltades parlant – cridant- sobre sexe a les 11 del matí. Quan marxen tot esbalotades per la conversa, l’amo respira alleugerit.
El fet, a més d’un esmorzar ben divertit, és adonar-se que potser en deu anys el joc de seducció, les formes,… han canviat. En alguns aspectes hem millorat, en d’altres s’ha perdut. Això si, el joc de la seducció, la màgia d’agradar-se, de conèixer’s, les papallones a la panxa, el neguit és igual ara que fa 10 o 15 anys enrera.
Pd. Les converses no són exactamente literals, falta molta chicha però és impossible reproduir-la.
Pd2. Entre la més gran i la més petita no hi ha més de 15 anys de diferència.
Pd3. Sense voler-ho ha estat la conversa que porta dies i dies rondant-me pel cap. I la sentència de la follonera númer 2, buf!! Una gran veritat.
18 comentaris:
Oh! My God! Que ja sé de què parlem les dones quan estem soles! Però exigeixo, demano públicament una reconstrucció d'una conversa entre 5 paios! :-) En fi... potser, pensant-ho bé, millor que no... Pel tema de la conversa prefereixo no dir res, la meva biografia sentimental és massa patètica per emetre un judici!
Tranquil·la Tirai, la meva biografia sentimental no pensis que hi queda reflecitda!!!
I si, a mi si que m'agradaria saber una conversa entre 5 paios. Potser ens sorprendria.
La d'avui m'ha fet gràcia perquè com som 5 dones de diferents edats, situacions i maneres de fer, en alguns moments semblava que parléssim llengues diferents!!!
Jo crec que les dones sempre ens porteu on voleu. O potser ens deixem portar? Ara no se que dir-te.
Hola Rits,
Fes-me un favor, convide'm a un esmorçar d'aquests.... m'encanten aquestes converses.
No hi ha res com parlar tantes dones de coses com aquestes.
Una abraçada
Jo no voldria escoltar la conversa... jeje
Si? Doncs jo quan vaig a esmorzar parlo d'altres coses... jajaja de veritat!! :-))
Dec ser una persona estranya...
M'hauries d'haver convidat. Quin màster per homes. Ja ja ja. Un petó.
per fi un tast d'alguna d'aquestes converses entre amigues envoltades de secretisme. ara falta saber allò d'anar totes plegades al bany.
les dels homes venen a ser si fa o no fa d'aquest estil però, això si, al bany hi solem anar d'un en un. :)
Per sorta ara les coses han canviat, i les noies no cal que ens esperem a que ens treguin a balla...! "Uh, ah, las chicas son guerreras...!" Ja,ja!
Fantàstic! M'he rigut molt recordant l’esmorzar! Realment no em vaig adonar de la cara de l'amo ....
Ara, ... t’has deixat la indignació de la Divina : “Jo no havia de fer res. Eren ells que venien fins i tot em venien a buscar amb un porche !”.
Esmorzar amb vosaltres fa que el matí sigui més divertit.
ara una cosa que ha canviat també és que et pots trobar 5 homes exactament amb les mateixes paraules o quasi. I abans no!
Potser és això el que no acaba de funcionar.
(avui m’han enviat això i .... sembla que tot pot o no estar relacionat, jejej)
REFLEXIONES DE UNA CHICA
Cuando cumplí 14 años esperaba algún día tener un novio A los 16 tuve un novio, pero no había pasión. Entonces decidí que necesitaba un chico
apasionado, con ganas de vivir.
En la facultad salí con un chaval apasionado, pero era demasiado emocional.
Todo era terrible era el rey de los dramas, lloraba todo el tiempo y amenazaba con suicidarse. Entonces decidí que necesitaba un hombre estable.
Cuando tuve 25 años, encontré un hombre estable, pero aburrido. Era totalmente predecible y nunca le excitaba nada. La vida se hizo tan
plomiza que decidí que necesitaba un chico más emocionante.
A los 28 encontré un novio excitante, pero no pude seguir su ritmo. Iba de un lado para otro sin detenerse en nada. Hacía cosas impetuosas y coqueteaba con cualquiera que se le cruzara. Me hizo tan miserable como feliz. De entrada fue divertido y energizante, pero sin futuro Entonces decidí buscar un hombre con alguna ambición.
Cuando llegué a los 32, encontré un muchacho inteligente, ambicioso y con los pies sobre la tierra. Decidí casarme. Era tan ambicioso que me pidió el divorcio y se quedó con todo lo que yo tenía.
Ahora, a los 40, me gustan los tíos con la polla grande. Y punto.
Striper, mmm... us deixeu portar, us encanta
Horabaixa, quan vulguis, entre dos i tres quarts d'onze al calàbria.
Cesc,.... xq? no fem pas por!! Per cert, has canviat la foto, ara encara estàs més serio!!
Assumpta, no ets pas estranya,.. de tant en tant ens agafa, xò la majoria de dies són converses més lleugeres.
Jordicine, bueno, bueno.. tampoc som tan difícils d'entendre.
Òscar, si és que no som tan diferents!!! lo d'anar juntes al lavabo,... no et revelaré el secret, no.
Lulamy, si, si, guerreras, guerreras,.. xò amb aquesta excusa ells tampoc s'hi esforçen tan com abans
k, si, i tant, és el millor moment del matí!!!
Estrip, potser si. Potser ara s'ha perdut cert misteri o màgia.
K!!!!!!!!!!!
per favor!!!!! recupera el teu glamour!!! que encara que no t'adonésis, ahir gairebé ens fan fora del bar!!!!
jo només vull un bon home
(mmm... i si és com el george clooney,...millor que millor...je, je,je)
No em faràs creure que en 20 minuts vau esmorzar i parlar de tot això! hahahahahahaha
( Que us llegeixen els caps? :-) )
Quina por que feu. És cert que les coses han canviat, i crec que a millor. Abans si l'home no feia cap pas, allà no passava res. Això si, eren les dones les que permetien fer aquest pas, sempre heu triat vosaltres. Ara si una dona s'atreveix a fer propostes a un home no passa res, no la titllen de fresca, i a part de ser un descans pels homes, fa que tot sigui una mica més relaxat.
Per cert, heu de tenir en compte la necessitat social que encara tenim els homes de demostrar la nostra virilitat. Una conversa entre homes d'aquest estil pot ser d'allò més carajillera, però en el fons, en el nostre interior, només volem trobar algú a qui estimar i que ens estimi. La superficialitat acaba allà on acaba l'esmorzar.
Oh! No me'n puc estar! "Ahora, a los 40, me gustan los tíos con la polla grande. Y punto." Genial! Encara no en tinc 40, però potser que ja vagi directa al gra! :-p
Rita, i més!!! l'únic que els 20 minuts són d'un rellotge aturat.
Espero que els caps no ho llegeixin, em faria molta vergonya!!! pel temps que hi dedico a l'esmorzar.... bé, ja ho sap....(i de moment, no rondina)
Xexu, segur que sempre triem nosaltres?? potser, xò de vegades també ens fem un embolic. I si, en el fons tots volem això, trobar algú a qui estimar i que ens estimi. Aquestes converses entre dones també són superficials i acaben en l'esmorzar.
Tirai, potser si. Potser, el millor, no donar-hi voltes.
Publica un comentari a l'entrada