Se suposava que tindria més temps,
Que aniria més descansada i tranquil·la pel món.
Se suposava que podria posar ordre,
I ja no m’oblidaria de dates, de quedades o obligacions.
Se suposava que l’equilibri de la força arribaria a la meva vida.
I en canvi continuo anant amunt i avall,
Sense ordre ni concert.
Oblidant-me de tot i més,
Amb quaranta mil coses al mateix temps,
I posant-ne de noves.
Canviant dates, posant excuses per no arribar a tot arreu,
I la sensació de fallar.
I alhora, el buit.
Que aniria més descansada i tranquil·la pel món.
Se suposava que podria posar ordre,
I ja no m’oblidaria de dates, de quedades o obligacions.
Se suposava que l’equilibri de la força arribaria a la meva vida.
I en canvi continuo anant amunt i avall,
Sense ordre ni concert.
Oblidant-me de tot i més,
Amb quaranta mil coses al mateix temps,
I posant-ne de noves.
Canviant dates, posant excuses per no arribar a tot arreu,
I la sensació de fallar.
I alhora, el buit.
4 comentaris:
T'entenc jo tinc massa sovint la sensació de estar fallant.
per intentar-ho que no quedi.
Sort, no cal córrer no!
Striper, és un desastre sentir-se així..... potser no ens hem de pressionar tant, no? fem el que podem, oi?
Estrip, gràcies. Intentaré passejar per no perdre'm res
la sensació d'estabilitat és un petit fil a trobar i estirar fins que es fa més ferm, però que es pot perdre altre cop. Penso que hi ha qui retroba abans que altres el començament del celo. :)
xitus.
Publica un comentari a l'entrada