22/10/08

A mitges

Aquest matí he deixat el post a mig fer. I enlloc de desar-lo, l'he publicat.
Coses de viure en el caos.

Perquè hi ha coses que no s'acaben d'endreçar, que no acaben de trobar el seu lloc.
Perquè hi ha coses que has de fer, sense pensar-hi ni donar-hi voltes, no pots.
Perquè enmig d'un munt d'històries, te'n proposes de noves, professionals i personals, o te'n proposen de noves.
Perquè hi ha antics projectes desats a una caixa sense obrir que ni recordes el número.
Perquè hi ha qui et demana.
Perquè hi ha a qui vols donar.

I no pots arribar enlloc. Ni al què has de fer, ni al que vols fer.
Ni a qui vols cuidar, ni a qui et demana.

Per això sentia la pluja caure tranquil·lament, sense presses, ni destorbs, trobant el seu camí.

I ja sé que el que he de fer és somriure, i tirar endavant, organitzar prioritats i no deixar cap caixa sense obrir, que quan més faig, més plena de vida em sento, però avui no he pogut. Potser demà refrescarà i tot serà més clar.

11 comentaris:

estrip ha dit...

Nietzsche deia que cal tenir un caos a dins per donar a llum a un estel fugaç!
no et preocupis doncs!

Assumpta ha dit...

Ai fill meu... si més desorganitzada i plena de projectes començats, mig oblidats, inacabats que jo no hi ha ningú...

Ara bé... això que diu l'Estrip m'ha animat jeje :-))

Striper ha dit...

Doncs amb el caos en que vivim tots l'hem vist prou acabat. Bon dia.

òscar ha dit...

escolta a bruce i espera. espera que el dia asolellat vingui. i'm waitin', waitin' on asunny day ...

Jeroni Maleuff ha dit...

No recorde qui va dir que la vida és això que et passa mentres tu fas uns altres plans.
Si de cas, disfruta el que pugues.

Xitus ha dit...

Mmmm sentir la pluja i deixar-ho tot reposar i recobrar sentit en una cinta que no para de córrer.

Finestreta ha dit...

Jo també, quan més faig, més plena de vida em sento... Visca!!!

Cesc ha dit...

Això va bé, no pensar, deixar fluïr i ja tornarà a aparèixer la realitat :)

bimbonocilla ha dit...

organitzar prioritats va molt bé quan tot és una mica caòtic... però vaja, potser demà.

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots!!
M'apuntaré les frases i consells. Per cert, Jeroni, la frase és del John Lennon, i la tenia al messenger posada per recordar-men', però tot i així....

horabaixa ha dit...

Hola Rits,

Creia que em tranquilitzaria de pensar que no sóc única.

En el fons crec que ho fem força malament.

Una abraçada