Descalça

Com una princesa destronada,

Així em sento. Sense rumb i sense nord.

Deixar de ser qui -en realitat- no ets.

Perdre l’encant desitjat.

Falsa banitat,

Alimentada per intuicions que no pas fets o paraules.

Exigir, (i exigir-se)

Esperar, (i desesperar)

Desencantar-se. (i allunyar-se)

I així, tornar a fer un nou camí,

Descalça, sense pretensions, ni maquillatges.

I arribar a on em vulguin acollir.

Pd. Tot plegat no té massa sentit. Una setmana laboralment difícil i dura –alhora que, professionalment tensa i motivadora-, personalment cansada però completament realitzada, i sentimentalment…frustada (però també alliberada).