2/8/08

Descalça


Com una princesa destronada,

Així em sento. Sense rumb i sense nord.

Deixar de ser qui -en realitat- no ets.

Perdre l’encant desitjat.


Falsa banitat,

Alimentada per intuicions que no pas fets o paraules.


Exigir, (i exigir-se)

Esperar, (i desesperar)

Desencantar-se. (i allunyar-se)


I així, tornar a fer un nou camí,

Descalça, sense pretensions, ni maquillatges.

I arribar a on em vulguin acollir.


Pd. Tot plegat no té massa sentit. Una setmana laboralment difícil i dura –alhora que, professionalment tensa i motivadora-, personalment cansada però completament realitzada, i sentimentalment…frustada (però també alliberada).

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Espero que personalment et vagis calçant i caminant cam el cim de la muntanya, poc a poc...

Assumpta ha dit...

Doncs a mi la foto em resulta molt, molt relaxant, :-) així que si ha estat una setmana difícil, segur que la propera serà millor!!

... ha dit...

Ànims per la setmana que s'acosta, a veure si va més bé!!!
I això de sentimentalment frustrada, és una sensació que conec, síii conec molt.

Però anem endavant oi???? Clar que sí!!!!
L'escrit és molt maco, de veritat!

Jesús M. Tibau ha dit...

mai ningú no ens pot destronar del nostre regne interior

estrip ha dit...

a mi m'agrada anar descalç, molt!
per la sorra, per l'asfalt, per les pedres del riu, per les rajoles fredes de casa...

rits ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris!

La foto si que és relaxant, i potser és el que necessito, relax i descans!

I teniu tota la raó, sempre endavant sense aturar-se!

Moltes gràcies per les vostres visites!

pd. de fet, és cert, també m'agrada molt caminar descalça!