Estic feta un embolic. He tornat a la feina, i després d'un primer dia lleuger i fins i tot sorprenentment agradable amb l'equip que formo part, em torno a trobar en mil i un qüestionaments que no em porten enlloc.
La meva companya i jo. És el mateix de sempre. No quadrem. I el pitjor és que és bona noia -bé, tampoc n'estic massa segura d'això.
Professionalment, és bona advocada, però tampoc n'hi ha per tant. No té tanta experiència i s'ho ha de mirar tot tres vegades, de la mateixa manera que jo. L'únic que sap vendre's i amb la seva veu tan alta sembla que es mengi el món.
I sempre tan atenta, tan servicial, però alhora tan tafanera i tan metementodo.
I jo, això, no ho sé fer. Sempre intentant fer equip i sense voler destacar massa ni competir. El pitjor és que qui es qüestiona que ho faig tot malament sóc jo, qui reconeix els errors i a sobre té que esmenar els dels altres,...
Buf, m'estaria hores i hores parlant-ne però sé que no ho tinc que fer, simplement tinc que passar i fer la meva feina. I quan torni el meu cap dir-li el què ha fet malament ell i posar les coses clares. Perquè, desenganyem-nos, qui ha dit que ella està al càrrec de la coordinació de l'àrea i no me n'ha informat, és ell. Però esclar, les coses entre el meu cap i jo,... massa històries polítiques i massa vegades que li he hagut de deixar les coses clares.
pd. no m'agrada aquest post, però necessitava escriure-ho per deixar de sentir-me tan idiota i pensar en alguna altra cosa.
El millor de la setmana: amb els canvis d'ubicació i espais (l'únic que porten fent des de que va començar la legislatura) torno a tenir bons companys i amics aprop per riure, consultar i ajudar-nos (encara que sé que a ells, el canvi no els ha agradat massa)
La meva companya i jo. És el mateix de sempre. No quadrem. I el pitjor és que és bona noia -bé, tampoc n'estic massa segura d'això.
Professionalment, és bona advocada, però tampoc n'hi ha per tant. No té tanta experiència i s'ho ha de mirar tot tres vegades, de la mateixa manera que jo. L'únic que sap vendre's i amb la seva veu tan alta sembla que es mengi el món.
I sempre tan atenta, tan servicial, però alhora tan tafanera i tan metementodo.
I jo, això, no ho sé fer. Sempre intentant fer equip i sense voler destacar massa ni competir. El pitjor és que qui es qüestiona que ho faig tot malament sóc jo, qui reconeix els errors i a sobre té que esmenar els dels altres,...
Buf, m'estaria hores i hores parlant-ne però sé que no ho tinc que fer, simplement tinc que passar i fer la meva feina. I quan torni el meu cap dir-li el què ha fet malament ell i posar les coses clares. Perquè, desenganyem-nos, qui ha dit que ella està al càrrec de la coordinació de l'àrea i no me n'ha informat, és ell. Però esclar, les coses entre el meu cap i jo,... massa històries polítiques i massa vegades que li he hagut de deixar les coses clares.
pd. no m'agrada aquest post, però necessitava escriure-ho per deixar de sentir-me tan idiota i pensar en alguna altra cosa.
El millor de la setmana: amb els canvis d'ubicació i espais (l'únic que porten fent des de que va començar la legislatura) torno a tenir bons companys i amics aprop per riure, consultar i ajudar-nos (encara que sé que a ells, el canvi no els ha agradat massa)
1 comentari:
Saps, agafen el positiu, perquè el negatiu ve pel seu propi camí... o cau pel seu propi pes diuen... Dies com aquest venen, però tu tranquil·la, les coses acaben arreglant-se o acabant-se, ànims!
Publica un comentari a l'entrada