19/7/08

La Barceloneta


La Barceloneta és aquell barri que de petita pensava que era un lloc prohibit, em feia fins i tot una mica de por. En aquell temps, Barcelona donava l'esquena al mar i la Barceloneta, als meus ulls d'infant, era un barri fosc, ple de mariners amb el seu "amor de madre", traficants i vides perdudes.

Ara, és un d'aquells barris que s'han recuperat, que tenen cert alé de moda "hi-piji". El passeig marítim és una delícia, les platges ja no son tan macarròniques com abans, i els guiris es perden amb les seves pells sucarrades pel sol.

Tot i així es conserva cert alé de barriada marina, d'estenedors al carrer, de vida al carrer, cert aire a la napolitana, que et fa somriure. Els bars de tapes, el sofregit dels restaurants, algún crit perdut i vida, motla vida.

La platja segueix amb el seu toc cutre-salxitxero genuí. Joves amb la música a tot drap, i fins i tot no tan joves amb la guitarra emulant al Peret, parelles d'avis que s'ho han dit ja tot, turistes aprofitant tots els raigs de sol, algun "adonis de pacotilla" amb els seus calçotets per banyador -si us plau, no és el mateix!!!!-, brutícia i mil i una oportunitats per comprar de tot!

El millor, els bars de tapes perduts pels carrerons. Se'ns dubte.

2 comentaris:

Cesc ha dit...

La Barceloneta és un dels barris qeu semblen turístics però quan t'hi perds té un cert encant, quins són els bons bars de tapes?

rits ha dit...

aaaaaaaaaaaaahhhhhhh! els hauràs de descobrir!!!