Tinc una germana. La Laura.
Ens estimem moltíssim, però de vegades, l'escanyaria!!
No sé si és la calor de l'estiu, si son les hormones que les té alterades, si son els sis anys que ens portem i que mai s'escursen, o si és que ens assemblem més del què sembla.
No sé què és però l'escanyaria!
Estic enfadada amb ella. I quan ens enfadem ma germana i jo, salten espurnes per tot arreu. Ens pengem al telèfon, ens passem dos dies sense dirigir-nos la paraula, i després com si no hagués passat res.
Tothom diu que som pols oposats. Físicament no ens assemblem gens i de caràcter som com la nit i el dia.
Compartim poques coses, la veritat. Poques aficions, gairebé cap amic, no ens expliquem els cotilleos normals entre germanes. I crec que mai hem sortit de festa.
Però ella sap que pot comptar amb mi pel què sigui, i jo sé que puc comptar amb ella pel què sigui. Que sempre ens tindrem la una a l'altra. O això espero.
Per això quan ens discutim com ara, em fa mal. Perquè me l'estimo molt. És la meva petita princesa. Amb la seva timidesa encantadora i el seu somriure generós. Amb la dolçor de les seves paraules i el seu gest tendre i meticulós. I em fa por, perquè ara com ara no tenim gaires problemes, ens podem discutir per xorrades en el fons, que si t'agafo la faldilla sense demanar-t'ho, que si m'emporto la càmera el cap de setmana que la necessito..... però em fa por que a mesura que ens fem grans, es faci més distància.
Veig els conflictes de la família, la distància que hi ha entre la mare i els seus germans, i no vull que ens passi el mateix.
Potser, de vegades, a qui tens més aprop i més segur, és a qui menys cuides. I això no pot ser.
Ens estimem moltíssim, però de vegades, l'escanyaria!!
No sé si és la calor de l'estiu, si son les hormones que les té alterades, si son els sis anys que ens portem i que mai s'escursen, o si és que ens assemblem més del què sembla.
No sé què és però l'escanyaria!
Estic enfadada amb ella. I quan ens enfadem ma germana i jo, salten espurnes per tot arreu. Ens pengem al telèfon, ens passem dos dies sense dirigir-nos la paraula, i després com si no hagués passat res.
Tothom diu que som pols oposats. Físicament no ens assemblem gens i de caràcter som com la nit i el dia.
Compartim poques coses, la veritat. Poques aficions, gairebé cap amic, no ens expliquem els cotilleos normals entre germanes. I crec que mai hem sortit de festa.
Però ella sap que pot comptar amb mi pel què sigui, i jo sé que puc comptar amb ella pel què sigui. Que sempre ens tindrem la una a l'altra. O això espero.
Per això quan ens discutim com ara, em fa mal. Perquè me l'estimo molt. És la meva petita princesa. Amb la seva timidesa encantadora i el seu somriure generós. Amb la dolçor de les seves paraules i el seu gest tendre i meticulós. I em fa por, perquè ara com ara no tenim gaires problemes, ens podem discutir per xorrades en el fons, que si t'agafo la faldilla sense demanar-t'ho, que si m'emporto la càmera el cap de setmana que la necessito..... però em fa por que a mesura que ens fem grans, es faci més distància.
Veig els conflictes de la família, la distància que hi ha entre la mare i els seus germans, i no vull que ens passi el mateix.
Potser, de vegades, a qui tens més aprop i més segur, és a qui menys cuides. I això no pot ser.
3 comentaris:
Jo tinc dos germans i amb un, encara que de tant en tant ens veiem, hi ha més distància que d'aquí a la lluna i em sap greu, però confesso que, tampoc, excessiva i amb l'altre ens veiem molt poc, però hi és, sempre hi és quan el necessito. Amb el pas del temps, hi ha moments que no sé si ens hem distanciat a tot el contrari. Té 8 anys més que jo i abans la diferència semblava abismal i ara no se'n veu tant. No sé depèn, amb els germans i sol haver aquella relació d'amor odi que, de vegades, és difícil de gestionar (oh! que bé que ha quedat això :p)
Tenir germans no és fàcil, però quan veus com els teus pares estan distanciats i tu tot i ser diferent els necessites, no et distàncies, perquè us acabareu necessitant, això segur, o sigui demostra que ho faries tot per ella però que ella també s'ha de comportar... ei em fico on no em demanen...
Quan dic esl teus pares vull dir els germans dels teus pares, a cuidar-se!
Publica un comentari a l'entrada