31/5/08

La última....

Aquest trimestre és el dels últims: les últimes coordinadores d'infants, l'últim cajim la setmana vinent i avui, la última Trobada com a coodinadora d'infants.

I aquestes últimes setmanes, he començat a sentir i entendre del significat de l'últim. I és ben estrany. Es barregen quaranta mil sentiments que no sé definir, que no sé explicar. L'alliberament per recuperar temps, per no tenir tantes obligacions ni tantes reunions, poder recuperar il·lusió en el centre i deixar de posar excuses en temes meus que sempre he deixat de cantó per la meva responsabilitat i que sé que he d'afrontar.

Però també em queda certa buidor i/o por. Que em fa molta cosa dir i que amago darrera una fredor i seriositat extrema per no semblar massa vulnerable o sentimental. Conèixer molts infants, amb les seves realitats concretes, amb els seus free styles, rebequeries, gamberrades, nanos de carrer o nanos que ho tenen tot i estan igual de sols, nens i nenes que volen canviar alguna cosa, que volen crèixer i participar. Somriures sincers i amples, o llàgrimes adolescents de culebrón de tarda. Vida.

Conèixer animadors i animadores, obrir-me, conèixe'ls i disfrutar de la meva militància. Aprendre de cadascún d'ells, deixar-me interpel·lar, fins i tot ajudar (no sempre ho deixo fer) i passar-m'ho bé. Riure i treballar. Vida.

A la comi tenim una mitja aposta, si ploraré o no quan acabi la responsabilitat. Avui no ho he fet. He tingut present que era la última tot el dia, i la volia disfrutar al màxim, somriure i no atabalar-me. Crec que no ho he aconseguit, després de tot lo de l'any passat, semblava tan fàcil que potser no l'hem preparat prou bé, o potser és que mai sentiré fer-ho prou bé 8però això son figues d'un altre paner). Avui només li he buscat pegues, demà trobaré les coses bones que han passat.

Però ara, a casa, dutxada i descansada, se'm fa un gran somriure. Com ho trobaré a faltar!!!

2 comentaris:

Cesc ha dit...

De la forma que en parles es nota que t'ho has passat bé i has aprés que ha estat en part responsabilitat però hohas viscut i la vida és això viure els moments i situacions, sort :)

francesc ha dit...

quines bones sensacions que transmets!! salutacions llunyanes ;)