7/4/08

Quan un amic ho passa malament, tot el què t’angoixa, emparanoia o et fa sentir trista, passa a ser simples tonterietes de cada dia. I aquests dies havia tingut una mica de recaiguda de tontitis aguda.

I l’únic que se m’acut dir és: eh! Que sóc aquí i pots comptar pel què sigui!!! Fins i tot per anar a la classe d’aeorbic d’aquesta tarda que tanta mandra em fa!!! Amb les tiretes que tinc del cap de setmana!!!!!

Perquè, de les poques veritats que conec, hi ha la que diu que els amics son per això, per estar a les verdes i a les madures, per riure en els bons moments i treure un somriure en els més durs. Per acompanyar les aventures més disparatades i compartir el dolor dels moments amargs. Per fer camí juntes, per créixer, equivocar-nos, emocionar-nos,... per viure.

Cap comentari: