27/2/19

Orgull de sòcia



No passareu! I si passeu,
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s'abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: ”Per més que feu,
no passareu!”

Apel·les Mestres (1854-1936)


4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Comparteixo l'admiració per en Jordi Cuixart. I l'orgull de ser soci d'Òmnium. I del RACC...

Carme Rosanas ha dit...

Orgull de sòcia, per descomptat...

Sergi ha dit...

Quina dignitat en Cuixart. Per ell, en gran part, també em vaig fer soci.

Garbí24 ha dit...

Perdre hores de vida, malgastant-la entre barrots d'acer, per un convenciment compartit amb el poble, que es pateix en primera persona i que només en treuràs la gratitud de la gent és un preu molt elevat. Per això s'ha de ser una gran persona i amb dignitat a cabassos.