20/9/18

La llibreta de la llibertat



El 14 de juliol de 2018, a la gran manifestació per la llibertat, vaig comprar aquesta llibreta a la parada de l'Associació Catalana pels drets civils.

Fa uns deu anys vaig viure un conflicte laboral molt bèstia. Van passar coses molt bèsties (en aquell moment; avui, amb tot el què està passant, semblen tonterietes de nens d’institut). Un dia, un company va explicar-me que estava fent un diari amb tot el que anava passant, perquè el què estàvem vivint seria part de la nostra història.

Des de fa uns dies, sento el remor de les dates que s’acosten. Ahir, recordava el què avui, mentre estic escrivint aquest post,  just fa un any, m’eriçava la pell. Potser cadascú de nosaltres té un punt, una data, un fet, que el fa posar en peu. Per mi, va ser tot el que avui fa un any va passar. Entrar a conselleries, detenir companys, intentar entrar a una seu d'un partit polític. I després ens diuen golpistes a nosaltres. Però sobretot la dignitat, fermesa que vam demostrar.

He trobat sentit a aquesta llibreta. Omplir-la de totes les vivències, de tots els records, les fotos del mòbil, els papers de records i records, sentiments de tot aquest any. Per homenatjar-nos, sentir-nos que no hem fet res de dolent.

I sols desitjo que tingui lloc per poder-la donar per tancada: el dia de la llibertat. Dels presos, dels exiliats. De tots.

ps. Quina feinada! abans d'escriure-hi, intento fer llistat de tot. I cada moment em surten esdeveniments nous (la mani davant el diari de Valls!).
De fet, la feinada la tenim tots en què tot allò doni fruit.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Troboaria difícil, per a mi, omplir aquesta llibreta. Com dius, tantes coses i totes importants o greus en aquest any!

Però trobo que sí que té molt de sentit: una llibreta històrica i personal. I tindrà encara més sentit amb aquest final que esperem. La llibertat per tothom! Endavant amb la llibreta!

Ara vaig cap a Barcelona. Com tu dius el 20 S ens va revoltar a tots i mira després tot el que ha passat! Hi vam ser i hi tornarem a ser

joan gasull ha dit...

Espero que en facis prou amb una, que d'aquí un any no la tinguis plena i estem al mateix lloc.
Sort i que sigui llibreta amb final feliç

XeXu ha dit...

És una bona manera d'anar relativitzant i entenent una mica més el que passa, i el que et passa a dins en resposta. El 20 de setembre va començar tot de veritat, vam prendre consciència que allò no seria una festa de la democràcia, una performance de lliri a la mà com havíem fet fins llavors. Ja anava seriosament i l'Estat no ens ho posaria fàcil. Ahir la commemoració va ser de lliri, com em temia. Van convertir un moment crucial de la tardor de l'any passat en un curt espectacle teatral de llagrimeta i tots cap a casa. Sento una impotència...

Elfreelang ha dit...

bona idea, jo també tinc una llibreta on em vaig apuntar tots els esdeveniments vertiginosos de l'any passat ....i també en tinc d'altres on vaig deixar anotats els greuges laborals i que enguany per força hauré de seguir omplint , esperem que les les llibretes esdevenguin llibretes de llibertat sí .....ens queda un camí molt costerut per fer però resistirem i pujarem al cim

ànims i amunt!!!

rits ha dit...


Carme, són moltíssimes. I tinc por de deixar-me'n. Ara estic fent llista en un paper i després ho apuntaré.
El 20s per mi és molt important. Hi ha moltes coses que van fer possible l'1o però penso que si el 20s no hagués passat, no sé si s'hagués aconseguit.
Hi tornarem a ser!

Joan, jo tb ho espero, no en vull comprar cap altra.

Xexu, entenc lo del sentiment d'impotència. Lo d'aquest 20s era el preludi del què passaria dies més tard. El ridícul de quan es fa política mirant per un mateix.
Però aquell dia ja ho vaig dir a algun company. Una persona em va dir que semblava més la commemoració dels atemptats que no pas la reindivicació d'un dia important. I és que estem tocats. La repressió ha fet estralls i ens hem de refer. I els partits estan molt tocats (en algún cas, no només per tenir gent empressonada o fora, sinó perquè estan trencats per dins.... ) Però ens ensortirem. Ho hem de creure així.

Elfi, el camí és molt consterut i ara com ara no hi veig el cim, està ple de boira i amenaça tempesta, però ens mullarem tant i com faci falta!

Petons a tots!