7/12/16

El meu temps d'advent

Per algun motiu, aquest any el temps de Nadal se'm resistia. Encara no el volia. Fa un parell de setmanes que tot indica que ja s’acosta, sobretot per les llumetes a tort i dret. I dins meu sols pensava “encara no, no toca. Quan arribi el pont, llavors començaré a pensar en el Nadal”. No em venia de gust i, ara, que ja ha arribat el pont, m'hi ha costat endinsar-m'hi. Fa uns dies no tenia ganes ni pensar com decorar la casa, ni imaginar-me els tiberis de les festes i com ens organitzarem, ni participar en el blog del Calendari d’advent, ni fer la carta als Reis, ni pensar els regals, ni tot allò que es relacionés amb el Nadal. Crec que tinc saturació de pensar. D’anticipar. De les presses per ser el més llest i tenir tots apunt, una competició més de les moltes que vivim dia rere dia. Plena d’immediatesa i superficialitat.
 
El blak Friday, el cyber Monday, la companya de feina que ja té tots els regals, les propostes de sopars amb gent que cada cop tens menys afinitat simplement perquè toca, els anuncis de loteria, anar a concerts de Nadal, el tràfec d’arribar a mil accions col·laboratives com si no existissin durant tot un any o sols haguéssim de ser solidaris per Nadal…. Tot em sembla fred, calculat, a fer de manera instantània, en el moment, no fos cas que deixéssim de fer alguna cosa important del què toca fer o no fóssim prou espavilats per aprofitar ofertes. Ah, no? I tant que ens deixem de fer les coses més importants.

Sempre he dit que a mi m’agrada l’advent, fins i tot més que el Nadal en si mateix. Pensar i fer la postal de Nadal, decorar la casa, comprar-li les boletes de la sort a la mare a la fira de Santa Llúcia, fer les rosquilles de la iaia Esther, pensar detallets que després corre-cuita havia d’acabar, …..

Crec que, darrerament, el ritme de feina frenètic i el munt d’obligacions familiars, els trasllats amunt i avall que es multipliquen fent del cercador d’horaris de Renfe la pàgina que més visito, o les amistats que es distancien per vides cada cop més allunyades (i no especialment, que també, per distàncies físiques), son els motius que m’han fet perdre la noció del que m’agrada del Nadal. També és cert que els dies que vivim fan difícil que puguem sentir-nos contents i alegres quan tot son conflictes, guerres o discussions polítiques.

De vegades, penso que m’agradaria aturar el temps, que tot no passi tan ràpid (els mals moments tampoc? Seria injust que aquests passin ràpid?). Poder ser més conscients del què vivim dia a dia. Potser aquest hauria de ser el sentit de l’advent i del Nadal. 

Què necessito recordar d’aquest any tan dur? Vull intentar recordar els instants de pau i amor, que els he tingut, fins i tot enmig de les tempestes. Un cada dia, un per cada dia del que queda de l’advent, just abans d'anar a dormir. Pot ser pot ser una bona manera d’acostar-me al Nadal? Per mi ho ha estat i el cert és que fa un parell de dies que penso en la postal o en una manera de fer l'arbre. El cert és que els mercats de Nadal o una conversa de sobretaula explicant que els dinars de Nadal ho recomforten tot, també té el seu efecte positiu.
 
Així doncs, preparem-nos, que el Nadal ja s'acosta. 

ps. Benvolgudes amigues del Calendari d'avent. Espero no us sàpiga greu que aquest any no participi, no m'hi veia en cor. I així mateix, que aquest post tampoc. Ha sortit així, sense pensar-hi gaire. Petonets!

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Dona, a una persona que li agrada el nadal, no t'ho deixis perdre. Les situacions canvien, però els nostres gustos per aquestes coses no cal que ho facin. Ara que, si vols venir al cantó d'aquells que el nadal ens la sua, seràs benvinguda. Però no crec que vulguis ser d'aquests. Vinga, posa una mica de bona cara, que ja està bé!

Alfonso Robles Motos ha dit...

A vegades, sense raons aparents, sense que hi hagi cap motiu cert, no et ve de gust que arribi un determinat moment o millor de tot el que l'envolta de preparatius a aquest instant, com aquests matins que sense cap raó no vols sortir del llit i , després, quan aconsegueixes saltar et poses a funcionar com tots els dies. I de moltes persones he sentit que passa molt amb el Nadal, jo mateix, aquestes festes que s'acosten me les miro des de la distància. Quan sempre m'han agradat pel retrobament amb la gent, aquest any me les miro com des de l'interior, des de la solitud, sense ganes de grans celebracions.

joan gasull ha dit...

el problema més gran és que m'agrada el Nadal, però em fot molta mandra tot el que s'ha de fer perquè les costums ho manen, perquè ningú no s'enfadi o perquè sempre s'ha fet així.
En tot cas bones festes i una forta abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Jo crec que el Nadal i tota la seva parafernàlia, ens acaba cansant a tots. Bé, jo sóc de les que tinc mandra del Nadal. Tot i que el dia és boñic, ja que el passem amb les germanes i nebots, que ens veiem poc. M'agrada estar amb ells.

Elfreelang ha dit...

les festes de nadal són molt sovint contradictòries...gent que no hi és i s'enyoren ....massa maldecaps de regals i regalets, massa comercialització i pressió mediàtica....ara bé també ve de gust fer regals, passar per les parades de sant Llúcia, veure els carrers engalanats,la il·lusió dels infants ....sempre hi ha coses bones i no tant bones queda't amb les bones Rits ! abraçada !

pons007 ha dit...

Es una gran putada que t’obliguin a decorar la casa, anar al sopars de feina de Nadal, a comprar regals, ah... calla... espera, que tot això es opcional.

PS: No passa res, sembla que aquest any les places del calendari d’advent s’han omplert molt ràpid, gairebé em sento culpable per haver omplert dos dies, em sento una mica abusador.

sa lluna ha dit...

Un Nadal sense sorolls estridents, ni luxes i gairebé en silenci. Aquest serà el meu.

Aferradetes, nina!

Ferran ha dit...

Ai, el Nadal... els d'abans m'agradaven molt, amb els avis a taula i aquella alegria desbordada. Avui ja no els veig igual, no. Hauré de matricular-me al Curs d'Adaptació als Nous Temps :) Amb més o menys passió nadalenca, bones Festes, rits!

Gemma Sara ha dit...

Tinc una sensació, com diu l'Elfree, contradictòria, per una banda mandra, per l'altra il.lusió. Al final va arribant i vas cremant etapes: ja hem passat el tió! Ja hem passat el dinar de Nadal! Ja hem superat Sant Esteve! I així anar fent, vinga, always loook at the bright side of Christmas :)

rits ha dit...

Disculpeu que no hagi contestat abans. Ha estat impossible. Una abraçada ben gran. Moltes gràcies pels vostres comentaris i espero que hagueu tingut molt bon Nadal!
Petonets!!!!!!