29/12/16

Balanç 2016

The hunter, RHCP

El 2016 realment ha estat un any trasbalsador. Entre la guerra que ens afusella el cor, la crisi que sembla que s’acabi però que té una llarga ombra,  les morts que s’esdevenen i que ens colpegen, ja sigui a prop o lluny, un procés que sembla que li hagin posat ciment als peus, la mediocritat i deficiència en la gestió municipal que tan eficient i justa havia de ser,  polítics que amb un somriure malèfic ens pronostiquen temps encara més difícils, ... és ben difícil trobar el sol, l’esperança que tot pot millorar. A mi em costa. Però sé que ho he de fer. Sols des del cor podem i la nostra acció dia a dia podem fer-hi alguna cosa, per petita que sigui.

El 2016 ha tingut tres esdeveniments transcendentals, per a mi: el naixement d'en P., deixar el mijac i fer 40 anys. Tots tres han suposat un terrabastall d’emocions dins meu, del qual encara m’estic acostumant, recomponent,  posant a lloc. A hores d’ara, encara necessito temps per saber com és la nova rits, amb aquestes tres variables.

Tinc necessitat d’esborrar, o més aviat, poder deixar de capficar-me en tot allò difícil que ha anat passant aquest any (i que podria explicar però, no tinc ganes). He d’assumir les dificultats que m’envolten, però no quedar-me dins l’espiral de dolor, ressentiment, sobreprotecció o neguit pel què pugui passar (i que sé que tinc tendència a fer-ho, però m'he d'esforçar a no caure-hi). Aquest any m’ha demostrat que el dolor i les coses dolentes ja passen per si soles, que no cal ni estar-les esperant ni buscant. Al contrari, s'ha de buscar les positives.

I si intento treure la part bona, el 2016 té, clarament definit, un gest: el Somriure. El del petit P. , cada instant que et somriu o riu, que et regala, és alè. El somriure immens d’una núvia radiant. I els milions de somriures tímids, íntims, tan de dos.

Al 2017 li demano calma. Tranquil·litat. Pau. En tots els sentits de la paraula i en tots els racons, des de dins del meu cor fins l’altra punta del planeta.

I també vull continuar amb dos aspectes molt íntims meus. El cuidar-me per fora i per dins. I posar colzes per canviar de feina (o millorar la que tinc).


Ps. No he dit res del blog. La veritat és que, no sé ben bé què dir. Hi és. Però no el tinc present. Espero continuar-hi, i continuar-vos veient, llegint, de tant en tant.

9 comentaris:

joan gasull ha dit...

desitjar és el que ens queda més a prop, fer-ho possible hi hem de posar colzes, però si som tossuts i tenim una mica de sort tot anirà rodant com sempre.
Que tinguis un molt bon any i de moment una forta abraçada, que sempre que la necessitis la pots venir a buscar aquí.

Carme Rosanas ha dit...

Que tinguis molt bon any 2017, rits, amb tota la pau que necessitem.
Ens agrada "veure't" per aquí ni que sigui dectant en tant. O sigui que esperem que no deixis de passar..?

Una abraçada,

Alfonso Robles Motos ha dit...

Que 2017 sigui un any on aconsegueixis tots els teus propòsits i els follets benèfics t'acompanyin en les teves activitats.

Sergi ha dit...

Sembla que el 2016 ha estat un any de tancar una etapa i obrir-ne una altra. Això pot ser molt bo, si ho encarem amb il·lusió.

Esperem que aquest 2017 et porti la calma que ara et fa falta.

XeXu ha dit...

Se t'ha vist poc aquest any per aquí, però jo també espero que hi segueixis sent. T'he dit centenars de vegades, sense exagerar, que pensis en tu i deixis estar el món que t'envolta, patir per les coses que estan lluny no té sentit, quan et costa afrontar les coses que et toquen directament. S'ha d'estar bé i estable per poder fer coses pels altres. Així que ja saps la feina a fer. Estar bé i estable també ajuda a relativitzar els cops que es van rebent. Ànims, que els 40 no són res! A viure'ls ben intensament. Un desig pel 2017, que facis algun post feliç i positiu. Senyal que les coses et van bé.

Elfreelang ha dit...

com dius tut mateixa rits, agafa't a les coses positives, que n`hi han ....40 anys ...per a tu són molts ? jo ara en tinc 57 i des la distancia et puc dir que això de fer anys esdevé igual cada any no té més transcendència que saber que seguim vives i vivint que d'aixó tan simple es tracta: de viure ....una abraçada forta i els millors desitjos per a tu aquest any 2017 que és a punt d'arribar

sa lluna ha dit...

Calma, tranquil·litat, pau...il·lusions, per què no?
Tot això i més et desitjo pel nou any. Els anys van passant i amb ells anem aprenent, de vegades ràpid i d'altres més a poc a poc, però de tot creixem.

Molt bona nit i més bo començament d'any.
Bessets dolcets!

pons007 ha dit...


Oblida’t de solucionar els problemes del mon, ja et dic ara que no podràs, de fet ni tan sols podràs solucionar tots els problemes del teu voltant, o sigui que no cal ni que et preocupis. Bon any i recorda que tens un blog que s’enfada si no li fas cas.

rits ha dit...

Una abraçada ben gran a tots!! espero que hagueu tingut una molt bona entrada d'any!!