6/11/16

Somiant en records patètics de joventut

Fa uns dies vaig tenir un somni que necessito compartir. Bé, suposo que cada nit somio (això diuen els entesos, que cada nit somiem) però poques vegades me'n recordo i d'aquest, doncs me'n recordo. De fet, durant la primavera passada sí que recordo alguns somnis, i recordo que mirava els sentits que tenen el fet de somiar amb aigua o altres coses, i tot quadrava en els moments que vivia a nivell familiar.

El cas és que en el somni que ens ocupa somiava que estava en un poliesportiu. A dalt de les grades. I un home (com un professor, però que no reconec com al meu profe de gimnàs) em deia que havia de baixar a baix, a la pista, que havia de saltar el poltre. Jo, cagadeta, deia que no. Que no volia. Però no sé perquè, al final, quan ningú esperava, quan tothom ja m’havia donat per impossible, quan em sentia ben avergonyida, baixava.

No recordo si el vaig saltar (durant el somni). Sols que he baixat i que em treia la jaqueta del xandall.

I no identifico gaire gent en el somni, ni companys, ni amics. Sols la presència del Sr. E, tot i que tampoc hi era part en el somni. També el dibuix difuminat d’una amiga però tampoc present en els fets. Suposo que és perquè me'n vaig anar a dormir enfadada amb ell o perquè ens hem distanciat amb ella i em sento culpable.

El cas, però, és que em recorda moments de la meva adolescència, quan se’m donava fatal el gimnàs i en especial saltar al poltre  (de fet, mai el vaig aconseguir saltar). I com intentava no haver-lo de saltar.

La setmana passada vaig estar ben emboirada, com el temps, d’aquells dies que no encertes ni una i en els quals entro en espiral negativa i em costa molt sortir-ne.Alguns dies ja em llevava cansada i amb mal de cap. I vaig, i tinc aquest somni.

Em puc quedar en el malson que significa aquells dies de gimnàs i el fet que no sabia saltar el poltre. O puc agafar-me al senyal que em diu el fet de treure’m, encara que sigui a desgana, el xandall de tàctel i baixar. No sé si estaré en el camí adequat, però per alguna raó, el meu subconscient em diu que he de fer alguna cosa, encara que se’m doni fatal, simplement perquè l’he de fer, com quan havia de saltar el porto. I que és alguna cosa que no m’agrada fer, que se’m dóna molt malament. Però que l’he de fer. Un dels meus malsons.

I interpreto que no sé el resultat. Que pot ser que aquest cop aconsegueixi o no saltar. Doncs no recordo, per res, si he saltat o no. Però si mai vaig aconseguir salar-ho, tindré la confiança per intentar ara el que sigui?


Ps. Per cert, ni idea de com es diu potro en català correcte. Modificat gràcies als comentaris!
I el més surrealista,... xandall de tàctel? Si afortunadament mai en vaig portar!

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Així, de primera impressió, llegint el teu somni, diria que no és molt important si saltaves o no. És important que quan tothom et deixava per impossible i ja no insistien ni forçaven, tu decidies, per tu mateixa, provar-ho. No importa si ho aconsegueixes o no, perquè si ho fas amb el convenciment propi que ho vols fer (o que ho has de fer) un dia o altre ho aconseguiràs.

Per altra part que les persones amb qui estàs enfadada, surtin en el somni sense cap paper rellevant (si ho hementès bé) crec que el teu inconscient et pot estar dient que res del que passa amb elles no és tan important. (pot ser?) O que són les persones les que per a tu no són importants?

Missatge del teu inconscient: tu a la teva, al teu ritme i els que et fan enfadar posa'ls al lloc que els hi pertoca...

Ha estat un intent divertit, si no ho veus així, és que m'equivoco... no hauria d'interpretar somnis sense un diàleg en directe amb la persona, però ha estat massa temptador.

Una abraçada, rits!

Carme Rosanas ha dit...

Ah! I crec que s'ha de dir poltre, tant si és l'animal, com l'aparell de gimnàstica!

cantireta ha dit...

Mai vaig saltar el poltre. Ara escric el que em surt dels ... i als que no els agradava ja no són a la meua vida.

Sí, el subsconscient és més llest que jo.

Un petó molt molt gran, preciosa!!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Jo tampoc mai vaig saltar el poltre, fins vaig intentar entrar a les milícies universitàries i no vaig poder pel poltre. Sempre és més important viure, que deixar-nos impressionar pels somnis.

XeXu ha dit...

Hi ha algun poltre modern que hagis de saltar? Alguna cosa que et costi reiteradament en l'actualitat. No em posaré a interpretar el somni ara, perquè és molt fàcil portar-lo allà on sembla que ha d'anar, i ni tan sols sé si els somnis s'han d'interpretar. Però sí que sembla que ens donin missatges. Vulgui dir o no el que tu penses, intenta fer-li cas, perquè segur que serà cap a millor. Si et sembla que cal corregir alguna cosa, probablement és que cal, encara que el somni no hi tingui res a veure.

Galionar ha dit...

Ens deia no fa gaire un psiquiatra en una conferència que la realitat de l'inconscient, en els somnis, es camufla en unes imatges que res tenen a veure amb el que representen, i que és gairebé impossible treure'n l'entrellat... Suposo que les nostres pors afloren quan més indefensos estem; amb tot, el teu somni em sembla ben positiu; en ell eres molt més valenta del que tots creien, i eres ben capaç de fer el que no haurien pensat mai de tu (treure't el xandall). A banda d'aquest xandall metafòric, n'estic segura que ets molt més valenta del que tu mateixa et penses, i el somni t'ho ha volgut recordar.
Una abraçadota, Rits!

joan gasull ha dit...

el fet és que al final ho intentes, això és el que compta, si arribem o no pot ser més o menys profitós per nosaltres, però la gran aventura és provar-ho. I tu ho fas, així que tard o d'hora trobaràs la teva mida de poltre i el saltaràs una i mil vegades.

pons007 ha dit...

Jo no li dono cap importància als somnis, perquè es poden interpretar de la manera que a un li vingui de gust, per això els pocs que recordo quan em llevo els oblido al moment. Ara bé, si tu a et serveixen per pensar en els problemes de la teva vida endavant

Jordi Dorca ha dit...

Certifico que jo no el vaig arribar a saltar mai.
Qui sap si dins el somni...

Elfreelang ha dit...

com que la Carme ja t'ha fet una interpretació no vaig per aquí o sí ?
els somnis es diuen coses que despertes no gosaríem dir-nos o perquè no en som conscients o perquè les desconeixem.....

atreveix-te a saltar el poltre!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!!Ja he canviat la paraula

CARME, m’agraden molt les interpretacions, està molt bé! Tan pel què fa al fet de saltar, de tirar endavant algo que ja penso que està molt endins meu i que no hi confio gens. I si, el fet que surtin, potser no és tan rellevant com hauria, potser hauria de deixar de donar-los tanta importància.

CANTIRETA, veig que en som molts més dels que em pensava, els que no vam aconseguir saltar. Alleuja.

ALFONSO, haurem de fer un club de no saltadors del poltre. Deixar-nos impressionar pels somnis. Em fa pensar, aquesta frase, potser els donem massa importància.

XEXU, havent deixat reposar molt el post i el somni, crec que he trobat aquest poltre que comentes. A nivell professional estic estancada i tinc temes pendents d’estudis que he donat per impossibles. Potser va per aquí. O potser no, però potser que m’hi posi, necessito noves motivacions laborals, perquè ja no puc gaire més.

GALIONAR, porto uns temps que em toca ser valenta, ser forta. I em costa. Potser si que és veritat que sóc més forta del que em penso. Una abraçada per a tu també! Aviam si algun dia coincidim per Vilafranca!

JOAN, un poltre ben petitet, potser de joguina. Aviam si així vaig saltant.

PONS007, si serveixen per pensar i tirar endavant, d’acord, però si serveixen per entrar en espiral, millor que no.

JORDI, un més al club dels no saltadors! En som bona colla!

ELFREELANG, merci! Aviam si m’atreveixo, m’ho demano jo mateixa!

Petonets!!!