15/11/16

Cròniques gatunes V



Dia 2959

Camarades,

Ja ha passat. Espero que tots estigueu bé. Aquestes 48 darreres hores han estat traumàtiques. Ho reconec. Estic esgotat. Necessitaré dies per recuperar-me, aquest cop. I a sobre, a les notícies que mirem parlen amb grans ets i uts de la superlluna, com si fos el millor que ha passat. Que si la il·luminació, la grandaria collonades!! amb el que ens afecta als felins! Que no, que no només és cosa d'homes llop. A nosaltres, la lluna plena ens fa estar més receptius, més inquiets.

Aquest astre que el guia el dimoni m'ha portat de corcoll. Des de diumenge que el neguit s'havia apoderat de mi, els nervis a flor de pell, res em calmava i per molt que miolava, la meva subjecta d'estudi, no m'entenia. I a les nits, ai les nits.

Això sí, he batut el meu propi rècord de salt de llit. Crec que més de dos metres. Supereu això, camarades!

Danys? Dos vòmits, una ungla trencada, una trepitjada a la cua quan no parava de donar voltes al costat de la jefa i un bon cop a la cara quan va tancar el llum per anar a dormir i no vaig veure el marc de la porta.

Però estic recuperat. Algun dia, quan controlem el món, també controlarem la lluna. Mentre tant, esperarem la pròxima lluna plena.

Tot vostre, 

Puck

ps. La foto, del recull de l'Ara

9 comentaris:

joan gasull ha dit...

els humans també hem quedat de súper lluna fins la barretina, ja sabem que la mida importa...però tampoc n'hi havia per tant ves un 14%....

Alfonso Robles Motos ha dit...

Sí, ja està bé de lluna i després de veure-què. He vist una superluna !, cada vegada estem més simples.
Jo caminava embolicat amb posts i comentaris quan em vaig adonar que no m'havia recordat de la funció. Vaig sortir corrent a la recerca de la balconada i quan arribo me la trobo amagada després un núvol. Perquè tant córrer. M'hauré d'esperar altres setanta anys.

XeXu ha dit...

Caram, doncs no sabia que als felins els afecta la lluna d'aquesta manera. No em vaig fixar que en Blog actués diferent. Encara que la del proper més no sigui súper, m'hi fixaré a veure si el seu comportament és diferent, però a mi no m'ho va semblar. A veure si en Puck ha sortit una mica llunàtic...

Carme Rosanas ha dit...

Pobre gat... la superlluna ens ha portat de cap!!!

Molt divertida l'explicació, rits...

pons007 ha dit...

Rits, tens un gat que es un llunàtic, potser es que es contagiós...

Gemma Sara ha dit...

Que mono, en Puck! Vull dir que gat-llop! Nosaltres no la vam trobar, la lluna, ja em va fer ràbia, ja!

Elfreelang ha dit...

pobrissó Puck! la lluna poc a poc es va fent petita ja

Glo.Bos.blog ha dit...

Ai, quin patiment, pobre Puck... Quin gat més sensible tens, Rits!

sa lluna ha dit...

Tot i que ell no ho vol ser, jo diria que si és llunàtic. Tots aquests símptomes són bens clars...
Cuida't maco, que la lluna et vol bé. ;)

Aferradetes!