20/10/16

Les tribus de la ciutat (I): els autobuseros



Cada vegada m’agrada menys agafar el metro. Per moltes raons, però intento evitar-lo tan com puc, fins i tot encara que em resulti un quart d’hora més de temps de trajecte. El fet, doncs, és que cada cop agafo més l’autobús.

I els darrers dies de pluja de la setmana passada he constatat una teoria que fa temps que em ronda pel cap.

Diuen que hi ha tants tipus de persones com persones. Però jo, d’autobuseros, n’identifico dos: els servicials i els malcarats.

Els servicials s’identifiquen ràpidament. Entenen la seva feina com el servei a la ciutadania que és. S’esperen a que la gent pugi sense pressa, es prenen tot el temps perquè la rampa quedi ben posada, et pregunten si fa fred per l’aire acondicionat o si cal obrir la finestra perquè fa massa olor corporal, t’avisen perquè perds uns papers pel carrer quan intentes arribar  la parada, si hi ha bassals a la vorera enlenteixen el pas per no esquitxar els vianants i sobretot, el que més els agraeixo és que t’esperen a la parada si et veuen que arribes corrent a la parada, a vegades fent-te llums perquè no cal que corris que el semàfor està vermell.

I després, hi ha els malcarats. Aquells que ni saluden un bon dia, aquells que agafen els revolts com si fessin un rally, que els importa poc si la rampa pot obrir-se tota o no, i si no, doncs no l’obren i que qui la necessiti esperi el següent bus. I sobretot, son aquells qui quan et veuen córrer per arribar a la parada a agafar el bus, tanquen portes i se’n van, girant la cara cap a l’altra banda per no mirar-te.

No sé dir quin dels dos tipus n’hi ha més. Però jo diria que, afortunadament, els primers. I aquests veus com tenen la seva recompensa: la gent els diu bon dia, bona tarda, bona nit. Els nens els dediquen somriure (i alguns, fins i tot els fan dibuixos) i tot l’autobús es respira un ambient d’amabilitat que s’encomana.

ps. La foto, de fa gairebé un any. La pluja, el trànsit a l'autobús.

7 comentaris:

McAbeu ha dit...

Jo també crec que, com en gairebé tot, els "bons" són majoria però la veritat és que, malgrat ser menys, els "dolents" es fan notar més. El teu post m'ha recordat una cançó dels genials Luthiers ( https://www.youtube.com/watch?v=0FZoPwOu9cE )

joan gasull ha dit...

en totes les feines passa el mateix, pots ser responsable o ja que hi ets fer-ho bé o ser un carallot que passa de tot i de tothom. Jo sóc dels primers, tot i que entenc que de vegades has de posar-hi massa de la teva part per el rendiment que en trauràs.

XeXu ha dit...

No hi ha res com el metro, quin gran invent! Es pot llegir, no et mareges, i et porta directe d'un cantó a l'altre, sense embussos, sense revolts massa sobtats. I a més, no has ni de parlar amb el conductor. Jo faig el contrari, evito tant com puc els autobusos, i quan n'he hagut d'agafar sí que et trobes de tot, amb gent més simpàtica i menys. Però bé, com a totes les feines. Alguns les intenten fer amb amabilitat, i d'altres més malcarats, com si els molestés treballar. Probablement sigui així.

pons007 ha dit...

Cada vegada m’agrada menys el bus en comparació amb el metro. Menys freqüència de pas, més fàcil que vagi amb els horaris alterats, mareja més si vols llegir, més lent, alteracions en el servei més habituals, podria seguir...

Hi ha gent que té pressa, i compta que l’autobús té uns horaris i no pot aturar-se a esperar a tothom que arriba tard en cada parada.

Espero que tota aquesta gent que dona conversa al conductor ho facin mentre l’autobús estigui parat, no m’agradaria que la gent distreies el conductor quan aquest està en marxa.

Elfreelang ha dit...

jo també tracto si puc d'evitar el metro, sovint camino una estona o una molt bona estona i després agafo un autobús ...no sé si entre es tipologies de conductors n'hi ha alguna més ....jo afegiria potser els qui semblen conduir un ferrari i van "cagant llets" i els pobres usuaris anem de banda a banda impotents davant la perillositat de les maniobres ....altres són els excessivament prudents i ,oh casualitat, enganxen tots, però tots, els semàfors en vermell i trigues una eternitats a a arribar al teu destí.....de conductors servicials per sort nostra n'hi ha un munt ....la minoria de malcarats hauria de desaparèixer, del servei

Sergi ha dit...

Veig, als comentaris, que hi ha partidaris del bus i partidaris del metro. I els partidaris del metro semblen més del perfil de l'autobusero malcarat, que no vol fer amics durant el trajecte :)


Jo sóc més de Bicing tot i que, des que hi ha l'Albert, toca agafar més metros i autobusos. Sí que he vist que a l'autobús hi ha un ambient més familiar i al metro més impersonal (cadascú a la seva).

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots! Ja veig que hi ha opinions per tot. Segurament, hi té molt a veure la manera que tenim de viure, de fer, de ser.

Petonets a tots!!!!