3/10/16

La força que fa tirar endavant



Va, Joan, hem d’animar ben fort. Pica amb les mans i crida ben fort, que el castell no pot caure

I vam picar, i vam esperonar i vam animar. I com a mínim, almenys per tres cops durant el matí, la força del públic i dels castellers de les altres colles, va empènyer a seguir fent força per descarregar el castell i no fer llenya. 
I l’aplaudiment per aconseguir que el castell s’hagués desmuntat heroicament van ser els més sentits i honorats, fins i tot més que quan les colles carregaven les bèsties.
I aquests moments que m’ericen la pell, tant si és en concurs com si és a plaça, són els que compten, quan el color de la camisa deixa de ser important. Quan la gent fem pinya i ens ajudem.

I m’emociona no només quan passa en el món casteller.


Pd.  Aquesta és la mini crònica de la meva primera diada de concurs de castells. Perquè parlar de castells no en sé gaire, però si el que vaig viure. I aquesta crònica no surt ni als diaris ni televisions, ni xarxes socials, on sols es parla de vencedors i vençuts, de castells històrics, o de mal guanyar i mal perdre.
I sí, una de les dues colles amb les que anava, va guanyar. I va guanyar perquè en un altre castell no es va arribar a fer l’aleta. I això entristeix (o més que entristir et fa sentir malament) perquè mai vull que caigui un castell. Mai. Però també sé que per fer aquell castell és necessari molt més que pit i collons, i a vegades l'ànsia de guanyar no s'ho val. I perquè també hi ha ganes que guanyi la vella, però que sigui a la propera.
I sí, quan els verds van desmuntar el 4d10fm, vaig embogir. Inevitable.
Altra cosa és que si el món casteller pot treure el millor de la gent, el concurs de castells també fa sortir el pitjor. Enveja, supèrbia,... i quan ho vius en directe, quan sents el mal rotllo d’alguns sense venir en compte i a sobre després es ven de manera ben diferent als mitjans, sap encara més greu.
I aquesta és la meva manera de tornar al blog. Tenia un altre post escrit, però,.... torna la rits, aquella que escriu a raig el que viu. I aquell post trenat de tornada, potser algun dia el penjo. O potser no.
La foto, la única que vaig fer, doncs m'agrada més mirar els castells que fer fotos. Per això, ja n'hi ha de ben bones aquí.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada que hagis tornat i també la teva crònica. "Quan el color de la camisa deixa de ser important" és una bonica manera de veure-ho.
M'alegro que hi hagis pogut ser amb totes les emocions. Jo això ho tinc prndent. A una trobada castellera d'aquestes proporcions no hi he estat mai.

Una abraçada rits!

XeXu ha dit...

El concurs és un espectacle, efectivament, però també, com dius, treu el pitjor de cada casa, i el pitjor del pitjor ho porta sempre una de les colles amb les que anaves. Desmuntar un peu de 2d8sf només per estratègia, per veure què feien els altres i tenir temps de reacció, és una cabronada. Si després els xiulen, no sé de què s'estranyen. Ah, i l'altra colla que suposo que animaves molt bé també, oi?

Admiro a Vilafranca pels seus castells, i no sóc especialment pro-Vella, encara que he de reconèixer que els últims anys m'estan sorprenent i són una passada. Aquest castell que va caure, i que Verds aplaudien, la Vella el tenia a l'abast. És un castell que mai s'ha fet, les 5 vegades que s'ha provat ha caigut. I jo vaig veure fer una prova a la Vella en un concurs, sense assaig, a la desesperada només per intentar guanyar. Es nota quan un castell està assajat o no. Ara el tenen. L'han assajat i va estar molt a prop de carregar-se. Va ser una passada. Saben com fer aquests castells, prova d'això és el 4d9sf perfecte que van descarregar. El 3d9sf el tenen. Si el proven aviat potser se'n surten. El problema és que no pots fer-lo cada dia, perquè se l'emporta una ventada, i quan cau fa molt i molt mal. Els castells nets cauen molt malament, a pes, sense res que els frenin. Per això les colles no els fan sovint, tot i que necessiten molta menys gent per fer-se. Per això, i perquè són realment difícils. Els de 10 no deixen de ser un castell de 8 pujat dos pisos cap amunt sobre la gent. No els menystinc, eh? Però tècnicament els nets són molt més difícils.

Una petita puntualització, tot i que no sé si a altres colles es fa servir diferent i no em vull equivocar. El terme 'desmuntar' es fa servir quan el castell es fa enrere abans de carregar-se. Es desmunta un peu quan han pujat els primers pisos i encara no han sonat gralles, i el castell no està bé de mides. O es fa un intent desmuntat quan ja han sonat gralles i el tronc o canalla es fa enrere i baixen. Després de carregar-se, sempre parlem de descarregar quan ens referim a desbastir l'estructura. Insisteixo, desconec si a altres bandes ho diuen així.

rits ha dit...

Gràcies, CARME, ja tenia ganes de tornar. Però quan estàs fora, costa tornar a la rutina.
I si, he intentat realçar la part més bonica, fora de competició i discussió.
És bonic de viure. Quan em van proposar anar-hi no m'hi vaig pensar gens. I si puc, hi tornaré.

XEXU, t'he de dir que m'ha entristit el teu comentari. El meu post no parla de res de la competició ni entra en això. I sols has comentat en base a la post data. Em sap greu, perquè per molt que dius que no t'agrada el tema de la competició en el concurs, sols parles d'això. Per tant, ja estàs entrant a competir.
I si, hi ha molta gent dels verds que és massa competitiva, però la gent amb qui vaig, la majoria no. Son grans amants dels castells. I volen que la colla de la seva ciutat guanyi, però crec que és lícit, no? Però no ens posem ni amb el lloc dels aficionats de la colla. Si no que estàvem amb els capgrossos. I estar allà em va donar una perspectiva ben diferent de com va anar tot. Dius que els verds van fer estratègia, i la vella no?
Dius que els verds aplaudien que el 3d9 caigués. Doncs si, uns quants van mofar-se xò tots els castellers de vilafranca des d'abaix demanaven respecte i van fer acallar la mofa per respecte. I ho vaig veure.
I si, als verds els van xiular quan es van posar a celebrar el triomf, però des del ben inici hi va haver qui va buscar brega. I tenen un nom: la jove de tgn. El comportament de la seva afició envers els verds va ser de crítica des del principi, quan la vella no ho feia pas. I molts de nosaltres no aconseguim entendre perquè.

I també has d'entendre una circumstància, que no justifica per res el comportament d'alguns però és la llargada de l'esdeveniment. Sis hores tancats, amb una calorada impressionant i cervesa a dojo. Això tb ajuda (que no justifica) el calentament d'alguns.

Dit això, com et deia, m'hagués agradat que haguessis parlat de què xulo és quan la gent t'ajuda a no defallir. I no pas entrar en competició.

Per sort, el concurs és cada dos anys. Encara que hi ha qui les rivalitats les porten tot l'any. I en això son especialistes tan els verds com els liles.

Tens raó, és descarregar, ara ho canvio.

I tb et dono la raó, perquè més d'un m'ho ha explicat, que té molt més valor els castells sense folre i manilles.

joan gasull ha dit...

tant important és a la vida el fet de fer pinya com el de ser competitius, el més difícil és fer-ho en la justa mesura.

pons007 ha dit...

Castells, ahà, sona entretingut de veure, però a mi no m’entreté.

PS: Fa gairebé dos mesos que no passo per aquí, quin post que m’hagi perdut em recomanes?

Elfreelang ha dit...

totes les coses tenen almenys dues cares ....la de l'emoció i l'alegria de veure carregar i descarregar un castell deu posar la pell de gallina ....el fet que hagi concurs , que sé que molts castellers no hi estan d'acord i altres si, pot fer aflorar l'altra cara certament la de l'enveja ....no tinc prou coneixements i no voldria ficar els peus a la galleda ...amb concurs o sense hauria de prevaldre l'esportivitat i la sana competició o ganes de fer-ho millor que l'altre, mai a costa d'alegrar-se de la llenya de l'altre .....vaja no sé si m'he explicat ....ah i bentornada que feia temps no deies res

alegria de tornar-te a llegir rits !!!!

rits ha dit...

JOAN GASULL, la justa mesura és ben difícil de trobar. I a més, segurament no és la mateixa per uns i per uns altres, fet que encara ho complica més tot.

Pons007, no hi ha posts, i ho saps. Ets un dolentot!!!

ELFREELANG, si que t'has explicat i ho comparteixo totalment. És just el que volia dir al post. Gràcies! Aviam si reprenc normalitat.

Petonets!!!!