14/5/16

Mini-vacances

Enfonsada en les meves pròpies misèries, no ho havia sabut apreciar com cal: estic de vacances!
Sols una setmana, però quina setmana! La darrera setmana de la dècada de la trentena. Això si que és acomiadar la dècada com cal. I ho faré! ja m'he cansat d'estar enfadada i trista.

Per tant, posem-nos a ballar!



ps. El més curiós és que ahir, en descobrir aquesta cançó i ballar sense ni adonar-me, em vaig fer una distensió muscular que em fa coixejar!!! jajajjaja, una iaia, ja ho veig!!!! Em faig gran!!!!

12 comentaris:

Galionar ha dit...

Me n'alegro de la teva reacció, Rits, i d'aquestes vacances que segur que faràs ben intenses. La dècada dles 40 no és tan dolenta, ja ho veuràs. Això sí, vigila quan balles! :)
Una abraçada!

maria ha dit...

Ben fet,noia!!! Així mateix...a gaudir de la vida.^^
Molt bona la cançó!!! Ja l'havia sentit.

XeXu ha dit...

Agafar-se vacances la setmana abans d'arribar als 40, el concepte. Per tenir temps per assumir-ho. M'ho rumiaré, pot ser una cosa bona per fer. Encara que, en el meu cas, res més fàcil... solc agafar sempre vacances la primera setmana de l'any, per sistema, i no pas per l'aniversari, però sovint torno a la feina quan aquest ja ha passat.

Fes el favor d'aprofitar-les. Però amb música més bona, hombre ya!

Elfreelang ha dit...

una bona filosofia de vida rits el bon humor i el descans sempre van bé .....complir anys vol dir créixer simplement.....
felicitats anticipades!

kleine-trabant ha dit...

"Looking back is bittersweet". https://www.youtube.com/watch?v=XMf4lh17duM

sa lluna ha dit...

Desitjo que t'ho passis molt bé.
Descansa, balla, camina, bota, pren el sol (si es deixa), que els anys no són més que anys.
Felicitats per aquest i per molts més!!
Bessets, nina.

Carme Rosanas ha dit...

Bones vacances, rits, descansa i gaudeix de tot!!!

I bons 40, a mi que em van agafar una mica com per sorpresa, perquè no hi havia pensat gens abans, vaig tenir la sensació que era un sort, "poder fer 40 anys tan jove" feia riure a la gent quan deia això. hehehe, però era ben bé la sensació que tenia.

Enhorabona i moltes felicitats a tu també per fer 40 anys tan jove!!!

Una abraçada...

joan gasull ha dit...

deixa la coixera i balla, canta, riu i sigues feliç com un nis dona que ningú farà res millor per tu que tu mateixa.

Assumpta ha dit...

Ai aquesta joveneta... va, dona, balla i deixa la "distensió muscular" que això no és res...

Jo en tinc 54, artritis, artrosis, fibromiàlgia (segons els metges... jo no m'ho crec) i també em poso música per ballar... al dia segÜENT potser no m'aguanto però... i lo bé que va anímicament el ball en qüestió? :-DDD

tothom a ballar!!!

pons007 ha dit...

A partir d’ara s’ha acabat fer esforços, i quan dic fer esforços vull dir saltar i ballar, a partir d’ara caminar i de manera moderada i sense presses, no fos cas, l’edat no perdona. Saps què no provoca distensions musculars? Visitar Pons’s Blog, captes la (in)directa?

Gemma Sara ha dit...

És veritat, que fas anys per aquestes dates! Els 40 els vaig disfrutar, em van dir que era una bona edat i m'ho vaig creure hehe. En sèrio, és una bona edat, a partir dels 45 ja en parlarem ;)) A ballar!!

Gemma Sara ha dit...

Quines vacances de blog que estàs fent, rits!