Plou.
La cirereta d'un pastís de dia ben estrany.
Hauria de dir que m'encanta, que em relaxa i em fa descansar d'un dia horrorós a la feina.
Però de cop, la pluja es converteix en un malson. Que mai hagués pensat.
Perquè ara, la seguretat no només és a casa. També en un cotxe, que és eina de treball i que es troba enmig d'una tempesta. Perquè no condueixo, encara, però intueixo que és difícil i quan portes tot el dia treballant, tornar amb tempesta, és més que perillós.
I és el raïm d'una collita. Que pateixes, que segueixes com evoluciona, si madura massa aviat, si s'està podrint, si l'aire l'està fent madurar d'una manera preciosa. I si, ara, saber si ha pedregat al Priorat. Però es veu que no, que ha passat ràpid per Cornudella.
Sovint, pateixo massa. Pel que pugui passar. És una cosa que tinc massa ficada dins. De la família. I cada dia intento no caure en aquest parany. Però ara, només espero que el senyor E. deixi de ploure a Reus i agafi l'autopista i arribi a casa seva. I rebre un was que fins que no rebi em farà estar en vetlla. I no ho puc evitar.
Plou. És tardor, la millor estació, però només per unes hores, la perspectiva, ha canviat. Què hi farem. Mai plou a gust de tothom, oi?
Sembla mentida com poden canviar les perspectives a partir de les emocions.
Ps. Si el post convidava a la política,.... mmmm, sento decebre. Estic tan saturada, que no tinc ni esma per parla-ne.
La foto, del juliol. La garantxa encara no havia ni enverolat (fer-se de color) però és del dia que vaig trepitjar per primer cop la terra del priorat.
9 comentaris:
La por...aquell sentiment que ens fa patir des de ben petits....sempre pensa amb el: no news good news.
La tardor es l’estació que més plou, o sigui que ves-t’hi acostumant.
Sí que ha plogut a Reus, sí... mare meva, entre la passada nit de dissabte a diumenge (de les eleccions) i aquesta nit, ja anem ben servits!
Però segur que no ha passat res, eh? :-)))
Es pot ser patidor, però fins a certs extrems, no? No ho podràs canviar, però et queda molt de temps de passar-ho malament. I no cal que plogui per tenir un accident, ni tampoc per perdre la collita, pot passar en qualsevol moment que no t'esperes. Vol dir això que has de patir sempre? No, el contrari, que per més que pateixis, no evitaràs res del que pugui passar, així que relax.
Sí... com podries deixar de patir tant? el senyor E segur que va arribar perfectament a destí, perquè és el normal que passi, ni que sigui estadísticament (una mica fred, ja ho sé), vinga, gaudeix de la tardor, ja que els de l'estiu ens hem d'aguantar :) petonets!!
patir genera més patiment i s'entra en una espiral....hi ha coses que depenen de nosaltres mateixes i en les que podem tenir un cert control, en les altres que no depenen de nosaltres com la pluja, les tempestes, o la maduració del raïm val més confiar i intentar no patir ja que no hi podrem fer-hi res
abraçades
Una cosa em sembla segura: qui és patidora de mena ho serà sempre, per més que s'hi esforci; és una cosa visceral, que pot més que la nostra voluntat...
Una abraçada!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
JOAN, la por sempre m’ha acompanyat. I ara, d’una nova manera. I m’he d’acostumar. Però si, no news, good news.
Pons007, i amb el que ha plogut avui a la city!! Al Priorat, res!
Assumpta, no va passar res. Només un ensurt.
XeXu, t’he de confessar que hi ha un precedent que fa por. I no només a mi, encara que no es pugui dir. I si, tens raó, no cal que plogui perquè passin coses. És algo que darrerament em pertorba i ho parlo al blog. No entenc xq no puc ser feliç amb tot lo bo que em va passant ara mateix, i estic completament obsessionada amb què alguna cosa dolenta m’ha de passar. És algo que m’amoïna xq no em deixa gaudir. I penso que si deixo les neures al blog, ho puc anar superant. Xq no m’agrada que em passi això. Crec que en aquest comentari et contesto molts d’altres que m’has fet darrerament.
Gemma Sara, encara no ho sé. Si, va arribar bé. Poc a poc aniré sabent portar-ho.
Elfreelang, si, he entrat en una espiral, de moltes coses de por que abans no tenia. I si, hi ha que no puc tenir control. X això les deixo anar aquí, aviam si n’aprenc. Si, hem de confiar que tot anirà bé.
Galionar, si, a més, a casa tb ho han sigut molt. Crec que ho tinc massa arrelat.
Un petonet a tots!
Publica un comentari a l'entrada