The Cinematic Orchestra Arrival of the Birds & Transformatio
He pensat molt en si havia de fer aquest post, o no fer-lo. Sobre què dir o què no dir. I encara ara, no ho sé.
Abatuda. Plena de remordiment i culpa.
Enfadada. Perquè la injustícia ens fa dolents a tots.
Trista. Molt trista.
I sols se m'acut que, potser he tingut la oportunitat, o potser hauria de .... o si bé he estat una nècia en no entenent la importància del què passava fins fa un parell de setmanes, i de manera omnipresent des de fa una. I ara, ara només puc dir que tinc les meves mans. Encara no sé com ni per a què. I tot i així, sempre pensaré que és massa tard. Com en tantes altres situacions que pensem que no ens són properes, que no són reals.
ps. fins i tot el cel, plora. I tanmateix, és l'esperança.
La foto, Budapest, l'any 2009.
La foto, Budapest, l'any 2009.
12 comentaris:
No entenc massa el post... no sabia si feies referència als refugiats o era una cosa més íntima, privada, que no acabes de desvetllar. Quina injustícia, quina culpa? Potser sóc jo que estic una mica espessa, que també pot ser... sigui com sigui m'agradaria donar-te ànims, la culpa sovint no té raó de ser i no ajuda a tirar endavant (a mi també em passa, eh?). Petons.
la culpa rits la tenen els mals governants i aquesta unió europea que no mou un dit per per Síria, ni els EEE UU i ara és incapaç de fer res .....haurien de expulsar a Hongria o castigar-la d'alguna manera bé a la pobre Hongria no ,al seu govern per ser tant feroçment insensible ..... dol però hi ha espurnes d'esperança de poder donar refugi a tota aquesta bona gent que cerca un present i un futur on poder viure .....
ah per cert no vam tenir temps de parlar però em va agradar veure't!
ànims!
Després de llegir el comentari de l'Elfree ho veig, clar, són els refugiats però també una cosa íntima... més que culpa és impotència, no? Podem signar a change.org, podem.. no sé, intentar pressionar...
Mai és massa tard per res, podem fer tard sí, però si quan ens adonem d'això comencem a fer-hi alguna cosa tot pot començar a canviar. Aleshores és moment de pensar que si malgrat hem fet tard, estem canviant la situació i el nostre granet de sorra serà molt important per algú. Fer tard no serà mai tant dolent com no fer res.
I encantat de conèixer una persona que a primer cop d'ull em va deixar molt bones sensacions, hem sap greu no haver pogut dedicar-te més temps a la trobada. Un altre abraçada, aquesta ja virtual.
Ostres Rits, no entenc gaire el post i em queda bastant lluny. Però sigui el què sigui, no tiris la tovallola pensant que és tard i que facis el què creguis que has de fer. Molts ànims!!
Ara estem molt més conscienciats que fa dues setmanes, suposo que és el primer pas.
Per variar, no ens deixes entendre de què va el post, però sigui el que sigui, i perquè ja et conec de fa temps, estic segur que no és culpa teva, i fins i tot diria que no hi pots fer res, així que és inútil que et fustiguis i et culpis d'una cosa que no et pertoca. Si realment fos culpa teva, ja estaries fent alguna cosa per arreglar-ho.
Jo estic amb en Joan... mai no és tard, per ajudar, mai no és tard per resoldre coses. I segur que no és culpa teva. Farem, el que podrem. Tampoc podem fer tot el que voldríem... o tot el que faria falta.
Si el tema és la qüestió dels refugiats, quina culpa en tens tu? Cap.
No tinc cap dubte que, si poguessis, hauries fet el que hagués estat a les teves mans.
Tot ens sobrepassa una mica. Els que manen a vegades sembla que les coses els sorprenguin... el món canvia a una velocitat impressionant.
Qualsevol bona acció que puguis fer segur que arribarà en el moment en que havia d'arribar.
Si vols alguna coseta es pot fer per ajudar als refugiats
Tot el que està passant és brutal, no hi ha paraules... Això ens colpeix ara però hi ha tants altres països que ho estan passant malament a causa de les guerres! Moltes vegades sentim que no estem fent res tant pels refugiats com pel senyor que dorm al caixer de sota casa.
I jo estic segura de que alguna cosa sí que fas, tot i que no és culpa teva. Si més no, que hi pensis i que hagis fet aquest post "només" m'indica que ets una bona persona.
Han passat molts dies i sembla que res ha canviat. No arriben els acords i com que tenim els dies incerts que tenim, sembla que ja no sigui notícia.
També és cert que alguns dels vostres comentaris i fer reflexions amb gent propera, m'ha fet veure les coses des d'una altra perspectiva, que donaria per altres posts. La immigració, en totes les seves vessants, i com no, la pobresa, continuen sent l'eix. I com sempre, tot ben polititzat i orquestrat.
He de confessar que m'ha sorprès que alguns digueu que no sabeu de què parlo. En el moment d'escriure el post, em semblava tan obvi que m'era impossible d'entendre. Lamento no parlar prou clar. Suposo que quan es parla des de l'interior d'un mateix, sovint, els raonaments no són prou clars doncs les idees tampoc acaben d'estar ben formades.
Una abraçada a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!!!
Publica un comentari a l'entrada