2/2/15

Fa fred


Fa fred. I diuen que demà i passat, més.

Ahir, a Lleida, em sentia glaçada. M'havia equivocat amb la roba i vaig passar fred. Tot i que m'agrada molt més l'hivern que la calor, passar fred no m'agrada gens. No crec que agradi a ningú.

Per això, avui us recomano aquest post i aquest blog: Entre cartones

T'interpel·la tant, que no sé què més dir. Simplement, que té tota la meva admiració. I que quan defalleixo en allò que faig, me'n recordo que hi ha qui dóna molt més. Que hi ha qui ho passa molt malament.

Fa una setmana que veig una tenda de campanya en un racó. Quan dijous o dissabte bufava el vent, apart dels ensurts, pensava en aquella tenda. I en els jardins, o els caixers que tanquen per la nit perquè no hi entri a dormir ningú. Tan debó s'aconsegueixin totes les mantes necessàries.

ps. Vaig conèixer l'Enrique fa molts i molts anys, abans que comencés la seva tasca a Arrels. Fa vint anys que fem el seu taller d'acció transformadora. I cada vegada que el faig o repasso penso com n'és d'important tot allò que fem o tot allò que podem fer i no fem. Per ajudar, per transformar, per transformar-nos. Allà on siguem, allà on puguem. 
Aquesta cançó, quan va sortir, jo era molt joveneta. I la rebutjava. Ara, m'impacta sovint. Suposo que era el vídeo. Com impacten les imatges. Cal tenir els ulls ben oberts. 




10 comentaris:

joan gasull ha dit...

i la llàstima més gran és que anem a més en compte de eradicar-ho.
Els més pobres ajuden com sempre als més pobres.

maria ha dit...

Ets molt bona persona,rits...

maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
XeXu ha dit...

La gran veritat és el subtítol del blog que ens enllaces. Són invisibles i no volem veure'ls. Molts cops obviem aquesta realitat perquè ens fa sentir massa malament que convisqui amb la nostra. És greu, però qui fa alguna cosa per millorar aquesta situació?

pons007 ha dit...

fa fred, per uns es nota més que pels altres

Gemma Sara ha dit...

Es pot donar, temps, diners, atenció, mantes (curiosa resposta de la dona que no vol la manta virolada, vacuna contra el paternalisme...), la qüestió es fer alguna cosa i sempre és massa poc... per cert, a mi no m'agrada gens l'hivern, ja tinc ganes que arribi l'estiu!!!

Gemma Sara ha dit...

Es pot donar, temps, diners, atenció, mantes (curiosa resposta de la dona que no vol la manta virolada, vacuna contra el paternalisme...), la qüestió es fer alguna cosa i sempre és massa poc... per cert, a mi no m'agrada gens l'hivern, ja tinc ganes que arribi l'estiu!!!

Gemma Sara ha dit...

Cal una renda mínima garantida, això diuen ara a l'Illa de Robinson, i és de calaix...

Elfreelang ha dit...

Conec Arrels i la feina que fan, fa uns anys els meus alumnes d'integració social , alguns , van participar en el comptatge per la nit de la gent que dormia al carrer, i enguany alumnes de primer del mateix cicle van fer una passejada amb els d'arrels , vaja que els conec, jo tinc una "sense llar" particular com si diguéssim, ara per sort dorm a cobert , són persones com nosaltres

pati di fusa ha dit...

Un post que glaça més que el fred, i el que diu no és cap novetat, és el pa de cada dia. I glaça perquè, com dius, ens interpel·la. M'ha agradat que hagis parlat del fred des de fora del melic, d'un fred que aplega molts freds.
Jo, sens dubte, he d'aprendre a mirar.

Si em va arribar a cansar la cançó de Phil Collins, i com colpeja avui!