30/12/14

Balanç 2014



Miro el balanç personal de l’any passat i llegeixo sentiments que ni recordo perquè els vaig sentir. El llegeixo i em ve al cap el que darrerament penso de mi mateixa. Sóc tan negativa amb mi mateixa, em permeto tan poc ser feliç, que així, acabo no sent-ho. Mai estic satisfeta amb el que la vida m’aporta. I és molt.

Aquests dies, també he mirat correus d’uns quants anys enrere. I em sorprenc. No sé dir si em reconec o no. Segurament, si. Perquè en el fons sóc la mateixa, però sé que he modificat actituds. I ara em veig, i m’agrado en relació amb com era abans. Potser, no a tothom agraden aquests canvis. Potser, a algú altre que ja no hi és, agradarien.

Darrerament, quan sovint em passa alguna cosa i de seguida em ve el plantejament negatiu cap a mi mateixa, intento capgirar-lo, veure’l des d’un altre punt de vista, no pas disfressar-lo, sinó simplement, veure-hi l’altra cara de la moneda. Alguns cops no me’n surto, eh! I surt la rits negativa i trista, però reconec que quan puc valorar les coses que em passen des d’un punt de vista més positiu, tot és molt més clar.

Al balanç 2013 no em posava reptes, només em demanava ser valenta. I ho he estat. Molt. I n’estic molt orgullosa.

Ha estat un gran any. Un gran any que no m’acabo de permetre de gaudir; noves pors que afloren, neguits i un pes que allibero que no sabia ni que tenia, per molt que m’espanta. Però suposo que és part de tot el que m’encadena i del que, poc a poc, vaig alliberant-me. Tots tenim les nostres cadenes i per gaudir plenament del que la vida ens ofereix, ens n’hem d’alliberar.

Ha estat un gran any, amb una paraula clau: amor. El viscut en els esdeveniments més importants: el casament de la meva germana i el casament de dos bons amics han marcat bona part de l’any. Preparar-los ha estat emocionant, ha estat com poder-nos impregnar de la felicitat de les parelles. L’estima, complicitat, bon rotllo i moments deliciosament viscuts al club de lectura, que m’ha portat a conèixer grans dones, a tornar a gaudir llegint i passar grans moments. I sobretot, l’amor d’uns ulls de color mel, que han tingut molta paciència amb mi, d’una connexió que quan estem junts no ens cal res més. No sé si arribarà a bon port, els dubtes per les dues bandes hi són, però se suposa que amb amor, podrem amb tot.

La superació de la malaltia d’una amiga, l’estabilitat laboral o el procés, també han estat moments ben importants.

Com deia al balanç de l’any passat, hi ha coses bones i coses negatives, i d’aquestes, tot i que hagi estat un bon any, n’hi ha: la malaltia de la mare, amistats que marxen o d’altres s’esquerden per molt que intentem posar-hi remei, el centre que no acaba de funcionar o l’anar massa atabalada amb masses coses i que fa que sovint m’oblidi de dates, de coses que he de fer, no arribi als llocs,...

Pel 2015, com vaig posar a la felicitació, demano canvis. Tan a nivell polític, social, com personal. De reptes: faig com l’any passat, un: cuidar-me i sentir-me bé amb mi mateixa. Un gran repte, eh!


I tot el que pugui venir o passar, l’intentaré viure de la millor manera. Amb la millor cara.

ps. No és ben bé un balanç d'any, potser més aviat un moment de mirar-me endins. I de tant en tant, em cal.
Ah, i com li vaig dir a l'Assumpta, un altre repte és tornar a ser més constant al blog! a veure si m'en surto!!
Petons i que tingueu molt bona sortida i entrada d'any!

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

tens raó has fet una mirada endins de tu ....celebro que hagis estat valenta i et sentis orgullosa, els canvis de vegades fan por però canviar és beneficiós gairebé sempre ....els teus reptes estan molt bé si plantejar-los i afrontar-los et fan sentir més feliç malauradament hi ha coses que no depenen de nosaltres però si podem canviar la manera com ens hi encarem .....molt somriures i reptes bonics per l'any vinent ! abraçada!

XeXu ha dit...

Pel que ens has anat explicant, durant aquest any has patit alguns revesos dels que es mereixen aparèixer en un balanç com aquest, i no sé si tots apareixen. Per contra, ens parles de moltes coses bones, agradables i felices. I ho fas amb por, amb prudència, sobretot. Per què, rits, per què?

Tens els ingredients, cuina'ls bé, va! És clar que hi ha coses que costen, coses que s'escapen a les nostres capacitats i que potser no podràs frenar, com que el centre vagi malament. Pots lliurar guerres que perdràs, però el més important és saber que les pots perdre. Si les perds, estic segur que, en el teu cas, no serà perquè no t'hi hagis esforçat. I si les guanyes: glòria. Però glòria de veritat, i a celebrar-ho.

Però qui porta les regnes de la teva vida? Només tu. Aquesta batalla no la pots perdre, està prohibit. Però com que de vegades les batalles es perden contra pronòstic, el que sí que és impensable és no lliurar-les. No sé amb quantes metàfores, ni quantes vegades t'he dit ja les mateixes coses. Però és que ja podem dir el que vulguem, ets tu la que t'ho muntes. Un balanç tan positiu no es pot fer amb aquesta prudència i amb tants dubtes. Ah, i sí, et deixo dir-me que el meu, tot i ser molt positiu també, tampoc no semblava especialment eufòric. De vegades mirem més cap a fora que cap a dins, però si mires endins has de ser conseqüent amb el moment.

pons007 ha dit...

Contant que no pares de fer balanços mensuals, no podia faltar un balanç anual ^^

joan gasull ha dit...

no ens distraiem amb el passat i concentrem-nos el el futur, que és en la direcció que anem.
Molt bon any, segur que el tindràs perquè cerc que el tens merescut.

jomateixa ha dit...

Espero que l'any que ve sigui millor. Una abraçada.
BON ANY!

Gemma Sara ha dit...

Ets molt valenta de fer aquest balanç, això t'ha de donar llum i forces pel futur.... ens veurem virtualment i físicament, val? Ptons!

Gemma Sara ha dit...

I és veritat el que diu el XeXu, un balanç tan positiu (a part de la malaltia de ta mare) s'hauria de poder viure més positivament però pel que sigui no t'ho permets o no t'ho permets del tot, i tampoc no sé quina és la recepta... més confiança?

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

ELFREELANG, una bona amiga sempre em deia que els canvis sempre eren per a bé. Sé que tenia raó. Et desitjo també el millor.

XeXu, el post reflectia, segurament, molts dubtes i moltes pors que en aquell moment tenia. Sóc poruga i me n'he afrontat aquest any passat a uns quants reptes. Sé que m'animes i t'ho agraeixo molt xò contra la naturalesa d'un mateix, n'és molt difícil lluitar.

exacte, pon007!!

JOAN GASULL, bon any tinguem! tu també te'l mereixes.

JOMATEIXA, igualment! serà un any ben bó!

GEMMA SARA, mai m'acabo de permetre ser feliç, xò això és algo que estic treballant. Espero ensortir-me'n! I si, aviam si ens veiem aviat!!

Assumpta ha dit...

Aquí, intentant acomplir el nostre repte! :-))

Ahir, per casualitat, vaig anar a parar a un blog de manualitats (ja ni recordo què és el que hi havia que em va cridar l'atenció, doncs hi vaig arribar a través d'una imatge, crec) però la bloguera estava comentant com havia baixat la seva activitat a la xarxa i com moltes amigues amb les que comentaven s'havien passat al feisbuc i ara bloguejaven més... doncs bé, ella es feia el propòsit de reactivar el blog i molts comentaris que tenien també eren favorables als blogs... A veure si vindrà un "renaixement" :-))

Cuida't i que et sentis bé amb tu mateixa... així, SEGUR que totes les altres coses aniran millor :-))