10/11/14

El 9N que vaig viure



Podria intentar escriure el que ja tothom ha escrit, que si una jornada històrica o la importància de tot plegat. Podria intentar fer veure que hi entenc i assegurar el que crec que pot passar ara, però de fet, tot és tan incert, que res té validesa al cap de cinc minuts. Fins i tot podria intentar donar la visió optimista o la pessimista dels resultats. podria parlar de LA foto, o dels jugadors de rugby placant els feixistes.

Però el cert és que això, tots ho sabem i molts en parlen molt millor.

No sé què passarà demà. Cap de nosaltres no ho sabem. Però si que sé que ahir va dels dies que tots els que ens estimem la nostra terra recordarem sempre  i que ens canviarà segur. D'ahir comença un demà i que el que ara necessitem és saber com serà aquest nou país. 

Sobretot, va ser important perquè tens present tots aquells que estimes. Aquells que tenen clares les seves conviccions, aquells que arribat el moment s'han implicat quan mai ho havien fet, aquells que amb un somriure tiren endavant malgrat tots els malgrats perquè la idea de ser lliures, ho pot tot.

Fa un any, una senyora ja gran ens demanava a molts que si us plau, no féssim ulls clucs. Que mai hauria imaginat que estaria vivint aquell moment. Ahir, el més emocionant per a mi, era veure la gent gran anar a les escoles o altres espais a votar, a participar. Amb cadira de rodes, sota la pluja, amb la ma tremolosa, plorant fins i tot. Persones que no podien haver anat a la V o a la via catalana, que veuen la seva lluita tirar endavant. O veure les famílies amb els nens posant el sobre a l'urna. 

Passar-nos les fotos, comentar la jugada, estar pendent que els voluntaris que coneixes estiguin bé. Al·lucinar amb les dades de participació, riure amb el video de la confrontació de l'ovella amb la guàrdia civil, contrastar informacions amb els mitjans de comunicació de l'estat, emocionar-te per les cues internacionals de tots aquells que han marxat o han hagut de marxar. I saber que la responsabilitat comença amb els nostres actes. Pensar i repensar què passarà ara, tenir present que potser tot està més que estudiat i dir-te que no, que això ja no hi ha qui ho aturi. Que els catalans ens hem fet grans.

I acabar el dia escoltant les paraules del President abraçada al teus braços.

ps. Segur que tots vau viure plens d'emoció el dia. Espero les vostres emocions!

11 comentaris:

joan gasull ha dit...

Hem començat la cursa cap allò que molts volem, ara tocarà fer-ho bé i segurament tornar a sortir al carrer a protestar.

Carme Rosanas ha dit...

Un dia d'emocions, els somriures, les il·lusions...
M'ha agradat llegir-te, rits...

Un agraïment molt gran per tots els qui han treballat per aconseguir-ho.

XeXu ha dit...

Les meves emocions ja les tens en el post que has llegit. Tan important era el 'què' com el 'com', potser més el 'com' i tot. Va ser una autèntica festa. I alguns diuen que som immadurs per estar demanant aquestes coses. A mi em sembla tot el contrari, ja som prou grans per deixar tot el que no ens agrada darrere. I prou valents per fer un pas endavant. Fem-lo.

maria ha dit...

Ple, ple d'emocions.
Amb llàgrimes als ulls al tirar la papereta.

xavier pujol ha dit...

D'acord amb el que dius. Cadscú de nosaltres hi podem anar afegint vivències pròpies.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Jo encara estic emocionada, va ser espectacular.

pons007 ha dit...

pseee... no va estar malament...
com m'agradaria estar tan emocionat com tots vosaltres

Gemma Sara ha dit...

rits, un dia molt potent, segur que menys emocionant per a mi que per a molts independentistes de tota la vida, però déu n'hi do. Vaig posar-me molt plasta intentant que votessin dues persones que m'estimo molt i que són socialistes, però no hi ha haver manera i això em crea frustració. Espero que si anem cap a un país nou aconseguim que vinguin. Petons!

Elfreelang ha dit...

va ser un dia emocionant i emotiu a mi el que em va arribar era una dona que es va posar a plorar , pura emoció i una alegria i germanor en tots els rostres, radiants

rits ha dit...

Moltes gràcies per compartir les vostres experiències. Va ser un dia fantàstic que encara porta cua. I la que portarà.

Assumpta ha dit...

Coincideixo moltíssim amb tu... a mi també em va impressionar l'alegria patent, exterioritzada en grans somriures i ulls emocionats de les persones més grans... i, també, la feina feta, hores i hores, sense mostrar cansament, amb valentia, sense por, dels meravellosos voluntaris!! :-)))

Una jornada per no oblidar MAI! :-)