30/10/14

Els nostres fantasmes

ser complicats depèn molt de com ens agrada complicar-nos i patir”
“Només llegim-vivim-veiem-sentim allò que estem preparades per llegir-veure-viure i sentir, i ser capaces d’interpretar-ho segons les nostres vivències i estats personals"


Dimarts em van enviar un vídeo per whatsapp de por. Una brometa que acabava fent-te un espant amb una bruixa o espectre. Em vaig espantar tant que vaig tenir la necessitat d’esborrar-lo d’immediat i quan ho vaig explicar, se’n van riure de mi (una miqueta, per fer-me entendre que no m’havia d’haver enfadat amb qui me’l va enviar).

Demà és la castanyada, molts celebren el halloween. I en el fons, en molts racons del planeta és la mateixa festa: el record dels nostres morts i celebrar la vida. Dies de desterrar els fantasmes, fer-los fora i posar-hi llum que ens il•lumina en la nostra vida.

Fa una setmana, se’m va aparèixer un fantasma. Dels meus fantasmes particulars. Visualitzar-lo em va ajudar a entendre quins son els meus malsons; els drames que m’acompanyen ni sabent-ho o sent-ne inconscient. I, ara mateix, en sé identificar tres. Tres fantasmes, que m'han acompanyat en molt temps. I que em fan por, molta por. Molta més de la que puc assumir.

Sé perfectament com es combaten els fantasmes. Sé que ignorant-los, amagant-los, sols es fan grans i cada cop fan més por. I es fan més difícils. Sé, també, que una de les meves debilitats és la facilitat que tinc per posposar allò que em costa, fa por o em resulta complicat. Una gran combinació!


Me n'adono que aquests darrers temps estic combatent un dels meus tres fantasmes. I m’està costant, l’estic vencent i em sento més lliure. Estic contenta i amb força. Però que ara s’ajunti amb un altre, i a més, s'ajunto amb el fet de viure moments delicats a la família, em satura. No em sento amb força per combatre’n dos. 

Però, no pot ser. De fet, si apareixen i es fan evidents és potser perquè cal entomar-los. Per difícil que sigui.

ps. Sóc conscient que sóc molt críptica. Segurament, molt dramàtica. Però ara mateix no en veig en cor d'evidenciar més el que em té trencada per dins. Espero parlar-vos-en més fàcilment més ebdavant. I per molt que em diguin que faig molt bona cara i que se'm veu feliç. Suposo que, en el fons, encarar-los, em fa lliure.
Espero que passeu molt bona castanyada.
Les frases, d'una amiga. Darrerament, tot allò que em diu, la clava. Una frase que em va deixar m'ha portat a tenir la valentia per enfrontar-me a un dels fantasmes i a estar vivint un moment dolcet, malgrat a l'entorn tot sigui molt més fort. Espero que aquestes dues frases m'ajudin a encarar aquest segon fantasma.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi em sembla que te la clava amb la primera frase.

Fet 1: vius un moment dolcet.
Fet 2: et diuen que fas bona cara i que se't veu feliç.

Però com reacciones a aquests fets tan importants? Veient fantasmes a tot arreu i morta de por. Si no poses la importància allà on toca no viuràs tot això de la manera que hauries. És clar que ho has de compartir amb alguns temes familiars tensos, però si el teu propi moment no t'ajuda a relativitzar-ho, res no ho farà. Deixa't ajudar i bressolar, ara ho pots fer més que mai, si t'enfonses en les teves lluites tu sola és molt perjudicial per les relacions, creu-me.

Amb nosaltres sempre ets molt críptica. Potser t'ajudaria escriure les coses tal com són, però en tot cas, treu tot això que portes dins, agafa algú i explica-li amb ets i uts. Deixa de lluitar sola perquè no ho estàs.

Maria PB ha dit...

Doncs necessite que m'ensenyes a combatre'ls, a mi últimament només fan que seguir-me.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Molta sort, suposo que adonar-se'n és el primer pas

Rafel ha dit...

Visualitzar-los és el primer pas i tal vegada amb una mica d'humor: arromangar-se, somriure i dir poseu-vos d'un en un...

joan gasull ha dit...

quan apareix un fantasma el millor que hi ha és una estrabada al llençol per veure qui hi ha realment a sota. Des emmascarats ja no són ningú.

Elfreelang ha dit...

el fet de fer fronts als nostres fantasmes els va fent fonedissos , és allò de tot el que no em mata em fa més forta.....endavant i bona castanyada!
abraçades!

rits ha dit...

XeXu, uns dies abans d’escriure el post vaig pensar just el que comentes, que veiés fantasmes a tot arreu per no gaudir del moment. Però no és el cas. El que passa és que s’han ajuntat moltes coses. I m’estan superant. I em fa ràbia. Espero que no enterboleixi el que estic vivint amb aquesta relació. Apunto el que dius, sé que he de compartir, xò poc a poc.
Encara no en puc parlar públicament, m’agradaria xò no pot ser, de moment.

Maria PB, poc a poc i bona lletra. Sense que la por et domini. Molts ànims!

Suposo, Loreto, xò com costa!

Rafel, encarar-los no és massa fàcil, son ben lletjos!

Joan, una estrabada és el millor, completament d’acord.

Elfreelang, potser ens fem més forts xò les durícies també!

mar ha dit...

bonica!
quan vulguis fem un cafè (o unes birres o el què ens demani el cos) i fem llengotes (i abracem també) a tots els fantasmes que ens fan companyia i ens donen l'oportunitat d'anar més al fons de nosaltres mateixes a la nostra essència, a saber qui som i com ens mostrem…
molts petonets dolcets!