29/9/14

Ja ha arribat el dia



Avui, la Kika ens deia que es sent en un Dragon Khan, apunt d'entomar la baixada espectacular amb l'adrenalina i les mil i una coses que passen. Jo, li comentava que mai he pujat al Dragon Khan (em fa por, i tinc tantes pors, que penso que aquesta no em cal superar) però que entenia perfectament el que sentia. També tinc aquesta sensació de vertígen, que, per fi, les coses en aquesta la nostra vida política i vida nacional ja no tenen aturador.

Mai hagués pensat que arribariem fins aquí. Estic contenta, orgullosa del president que tenim (i que digui això és molt heacy, doncs estic en profund desacord amb la gestió que s'està fent i la visió política del seu partit) i també un pèl espantada. Ha arribat l'hora. Hem d'estar amb les conviccions. Les meves, una mica poc sòlides i sempre amb el temor de no acabar sent coherent amb les meves conviccions, crec que tenen un camí, el del dret de poder votar, d'exercir els meus drets com a ciutadana. Ha arribat l'hora de deixar de complir solament amb els meus deures. I no m'espanta (bé, una miqueta si).

Demà, toca sortir al carrer. M'hauria agradat que també sortís molta gent per manifestar-se quan s'aprovaven els pressupostos de la misèria, que molts s'aturéssin quan en una oficina bancària es demana una dació en pagament per una hipoteca, que més gent defensi la Sanitat pública i denunciï la manca de llits o altres tantes injusticies que sembla que no importin quan ens afecten a tots; però bé, ara toca sortir. I desobeïr.

Per el nostre futur: nacional, identitari. I per poder tornar a començar: un país nou, una oportunitat de fer política i vida d'una altra manera.

ps. Estem vivint uns dies apassionants. Mai hauria pensat que arribaria. Però ha arribat. Espero que no sigui un souflé, crec que molts no ho podriem suportar.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Crec que jo seria dels que no ho podria suportar...

maria ha dit...

Si es pensen que ara ens arronsarem és perquè no ens coneixen.

XeXu ha dit...

Tu et sents un souflé? Si has dubtat en la resposta, agafa't del braç d'algú que no se'n senti, i a tirar endavant.

Vols un país que cuidi la sanitat? On els pressupostos siguin més justos i socials? On la gent que ho necessita tingui ajuda, i els que tenen més paguin més que els que tenen menys? Doncs tenim una eina a l'abast per construir un país on passin aquestes coses, i tantes d'altres. Agafem l'eina, que no ens la donaran, i comencem a construir. No serà immediat, i naturalment podem tenir governs que no millorin aquestes coses. Però amb un país independent tindrem l'oportunitat de votar un govern que sí que ens asseguri tot això. Ara no podem. On és la por? És ja una qüestió de necessitat, l'única opció viable que tenim. S'ha de fer reset.

Assumpta ha dit...

Exactament! Una persona tan conscienciada com tu amb tots els temes de política social: vivenda, sanitat, educació... és normal que estigui d'acord amb l'única opció que hi ha de poder millorar tot això: Sortir d'Espanya i administrar els nostres propis calers. Jo ho crec sincerament, ho crec de cor i n'estic convençuda.

De totes formes, que no ens deixin votar el 9-N no em preocupa gens ni mica... Que vagin fent... Acumulem un altre NO i, finalment, ja no queden més opcions democràtiques. Així doncs: ELECCIONS GENERALS REFRENDÀRIES, guanyi qui guanyi (ja sigui ERC o Convergència) més les CUP (i Iniciativa segons si s'aixequen amb un peu o un altre... que ja fan pena) els hi plantifiquem una DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA i s'ha acabat el bròquil.

I si ens fan fora d'Europa doncs tant se me'n dóna... total, per fer cas a l'estúpida de la Merkel?... Au, piquem a la porta de l'EFTA i tindríem uns companys molt millors :-DD

VISCA CATALUNYA LLIURE!!

joan gasull ha dit...

Tinc la samarreta groga al cotxe i només de plegar em planto a l ajuntament. Ara és hora.

rits ha dit...

Ànims CARME, ens en sortirem!

Així ho espero, MARIA!

Si, XEXU, una mica si. Ara que ve el moment necessari, m'entra una mica de por. Ho he de reconèixer, xò si, hi ha molta gent de qui m'agafo i per la qui vull continuar endavant. No tinc clar com serà la Catalunya independent, de fet, el conte de fades per atraure el vot, no me'l crec massa i hi tinc reticències a com serà, de fet, molts dubtes. Però si, és l'oportunitat per tornar a començar i encara que les passarem molt magres (cosa que s'oblida però que serà cert), serà la manera de construir un estat tot nou, fora merda i espero, més just.

ASSUMPTA,etenc els teus sentiments, però no podem dir i s'ha acabat el bròquil. Tenim molt per jugar-nos i és el moment de posar més el seny que la rauxa per aconseguir arribar a bon port.

JOAN, va tornar a ser espectacular. No la desis gaire, crec que ens tocarà fer-la servir força cops.

Petons!