8/4/14

Realment, encara hi ha gent bona


Doncs sí, hi ha gent bona. I l'hem de reindivicar.

I no parlo de grans accions, grans donacions, sinó de les petites coses que ens fan avançar.

Abans de parlar del petit heroi, cal dir diverses prèvies. No es tracta d'una heroicitat, però si un petit gest, que per a mi ha significat molt. La segona prèvia, dir que a la feina, tinc flexibilitat horària, de manera que puc entrar entre les 7.30h i les 9h. El meu objectiu de cada dia és entrar a les 8h, però desenganyem-nos, sempre acabo arribant a les 8.20-8.30h. Cal dir, també com a prèvia, que torno a estar apunt de saturació mental. El nivell d'exigència, de volum de feina i responsabilitat, fa bullir l'olla apunt de fer-la vesar.

Doncs bé, dilluns, després d'un d'aquells caps de setmana de no parar, d'anar amunt i avall i que per més compromís que tinguis, de vegades, et superi, doncs bé, dilluns després de dormir gairebé nou hores de cansament, em trobava a la parada del bus, a les 7.55h, pensant "bé, no hauré de recuperar tant". I de cop, una llumeta! tenia reunió important a les 8h!

Començo a caminar desesperada i finalment trobo un taxi, a qui, desesperada demano que em porti el més ràpid possible a gairebé l'altra banda de la ciutat. L'home somriu i em diu que sí, que en 15 minuts, fins i tot 12 podem estar, que a aquella hora no hi ha tant de trànsit. Li demano si porta canvi de 50€, doncs pensava que duia un bitllet i em diu que cap problema. I llavors, vaig a mirar la bossa per assegurar-me, i..... la cartera no hi era! Suor freda, curtcircuits i la demanda que aturi el taxi, que he de baixar perquè no porto la bossa. L'home, intenta ajudar-me dient-me que em torna a casa, però sóc incapaç de reaccionar, si torno a casa, arribaré massa, massa tard... i li demano que segueixi.  Ell em diu que no em preocupi, que em dóna el seu telèfon mòbil i que ja li pagaré! Els meus ulls, com a taronges, no reaccionen i li dic que no, que no puc acceptar això, que no em sembla bé. Finalment, penso que entraré a la feina i demanaré a algú que em deixi diners, i llavors miro la bossa on porto la roba de rehabilitació. I la cartera estava allà.

L'home somreia, i jo em sentia un desastre total. Em parlava, explicava les coses que he de fer per no anar tan estressada, com fer més esport, però tot i que li seguia la conversa, era incapaç d'escoltar-lo, només pensava en el desastre de la cartera i el desastre d'arribar tan tard, d'haver-me oblidat de la reunió.

Com el taxista em va dir, vaig arribar a les 8.15h, i crec que ni li vaig donar les gràcies. Però ahir, em va salvar. 

Entrar a la reunió, i fins i tot el meu cap no s'enfadi, sols faci broma i em tiri un cable. Que segueixi la reunió i fins i tot, que el lletrat que et guia, deixi parts d'un escrit que saps que no deixaria, simplement perquè les havies escrit i no fan nosa, i alhora no canviï tant l'escrit. Que et defensin quan qui la caga intenta buscar excuses.

Hi ha bona gent pel món. I els hem de reindivicar. I aquesta setmana, me n'he trobat un bon grapat. Fins i tot, l'informàtic que m'ha arreglat el portàtil. Segur que encara riu ara.

ps. Això d'entrar a les 7.30h... buf...
Avui, quan li explicava a la mare, arrufava el nas i em deia el sermó de sempre, és que fas masses coses.... la meva resposta, cosa d'un altre post..

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

I tant que hi ha gent bona!!! I no fan gaire soroll i no es fan notar. El món està ple de gent bona...

L'altre dia amb una companya de feina, la secre que atèn, parlàvem d'uns seus coneguts i ella m'explicava les coses que els hi passaven i tot de cop em deixa anar "som dolents, eh?" I jo vaig protestar. Li vaig dir: digues que hi ha gent dolenta, però no diguis som perquè tu no ho ets. Va riure, clar. Però aquestes generalitzacions a mi em fan sentir incòmoda... Hi ha molta gent bona i jo en conec un munt.

Ferran Porta ha dit...

N'hi ha infinitament més de bona que de l'altra, el què passa és que "l'altra" fa més soroll, el veu més. Això convé tenir-ho sempre present, sobretot en moments que potser estem una mica baixos.

Celebro que tot sortís bé, finalment :)

maria ha dit...

Sempre tenim àngels de la guarda disposats a donar-nos un cop de mà.^-^
Eh! Has vist Frances Ha!!!T'ha agradat?

Sergi ha dit...

M'has fet pensar en aquell coreà del Mobile World Congress que arribava tard a una reunió súper important i un motorista anònim li va fer el favor de portar-lo a corre cuita, que si no no hauria arribat. L'executiu després va buscar aquell bon home que li havia salvat el cul, tot i que aquell li havia dit que no volia res a canvi, i el va recompensar, no recordo de quina manera. I és que de persones bones n'hi ha, més de les que sembla, i m'atreviria a dir que la majoria de nosaltres podria fer una bona acció de manera desinteressada que pot ajudar molt a un altre, com també de vegades som massa egoistes i no ens n'adonem. Podríem fer com a 'Cadena de Favores', no? Ja que a tu t'han fet un regal, ara fes un regal per algú altre de manera desinteressada, i que així segueixi la cadena.

Sílvia ha dit...

"Hola, sóc el taxista! Jo les bones persones les clisso de seguida i tu n'ets una, per això em vaig portar tan bé amb tu" ;)

Anònim ha dit...

Com es sol dir en aquestes ocasions, perderies el cap si no el tinguessis enganxat sobre el coll...
PD: Un taxista bona persona?! I jo que pensava que ho havia sentit tot :P

Relatus ha dit...

I tant que hi ha bones persones... però acostumen a passar decepercebudes

L'ou cost ha dit...

Molta gent bona i de vegades no els donem prou importància i la tenen

L'ou cost ha dit...

Ups...he estat jo en Garbi en el conte de l ou cost

Assumpta ha dit...

I tant que hi ha bona gent!! ;-))

M'agrada aquest escrit, molt... Així que, m'animo i també explico una batalleta...

Aquí a Reus, quan fa vent, fa vent... Res semblant a Barcelona, no... Parlar de Mestral aquí és com parlar de Tramuntana a l'Alt Empordà, tot i que no sé per què la Tramuntana té més "fama" (mira, rima en assonant hehe)

Fa uns quinze dies, havia d'anar a rehabilitació (perquè porto uns mesos fatal, amb problemes reals per poder "simplement" caminar, deguts a una tendinitis múltiple que afecta a tots els tendons que envolten l'articulació del maluc)... A més, afegim-hi que no tinc gaire força als genolls degut a l'artritis... Bé, tot això fa que, els dies que fa molt de vent jo tinc AUTÈNTIC CANGUELI a sortir sola... si el vent m'empeny, estic perduda.

El dia abans, com també feia un Mestral fastigós que anava en augment al llarg del matí, en Josep Lluís em va anar a buscar al centre de rehabilitació... però al dia següent no havia començat tan ventós (molt ventós sí, eh? però no tan terrible)... però, ràpidament va començar augmentar la intensitat del vent de tal manera que, en el moment que havia de travessar un carrer, no podia... em vaig quedar parada, allí al mig, pensant que si aixecava una cama de terra, el vent em tirava i, gairebé immediatament, sento una veu al meu costat... Un senyor, d'uns 60 anys però jove i fort, que m'oferia el seu braç per ajudar-me a travessar el carrer ;-)) i, amb veu amable, m'anava dient, "vosté passi ben a prop de la paret, que la protegirà del vent"...

No saps com li vaig agrair! No em venia gens de gust caure a terra :-DD

Alba ha dit...

Les bones persones sol existeixen per les bones persones rits, així que pots estar contenta! :D

Si un té bon cor troba gent amb bon cor... n'estic convençuda!

rits ha dit...


CARME, per sort hi ha molta més gent bona que dolenta, xò sovint veiem més aquests darrers. I per això passen coses com les que expliquen, que s'acaben generalitzant maneres de fer que no hauríen de ser-ho.

FERRAN, fan molt de soroll!!!

Un angelet, i tant, MARIA. Frances Ha em va encantar. Un cant a l'amistat i a viure. Te la recomano moltíssim.

XEXU, no sabia aquesta anècdota del Mobile World Congess, també un bon exemple. I tampoc tenia present la peli, doncs si, podriem fer una cadena. Això si, havien de ser accions molt bones, que costéssin molt.

SÍLVIA, caram, quin ull, moltes gràcies senyor taxista, li estaré sempre agraïda.

PONS007, massa sovint perdo el cap, sort que està ben enganxat.
Qui ho hauria dit, oi!???!!

LORETO GIRALT TURÓN, una virtut més que els honora.

Sr. GASULL, feia temps que no el veia per l'ou cost, espero que sigui per ganes de tornar a viatjar!!
La tenen, d'importància, la tenen.

ASSUMPTA, doncs veus, un altre acte de generositat important.
Ànims amb la tendinitis!!!

ALBA, jo no sóc pas tan bona, t'ho asseguro, però moltes gràcies!

Un petó per a tots i totes!!!

Elfreelang ha dit...

hoola rits jo si que arribo tard ! trobo que si que potser et prens les coses massa a la valenta, per sort has trobat un grapat de bones persones començant pel taxista ....n'hi ha arreu de bona gent i bones persones, per sort, tranquil·litat i bons aliments que deia ma àvia...abraçades i avui visca la república!

Sergi ha dit...

A mi últimament m'han ajudat molt a la feina, diverses persones que porten anys i m'han explicat coses que jo, nou, no sabia.

Quan vaig agrair-los les atencions em van dir que no els hi ha costat res, que qualsevol en la seva situació ho hauria fet. Però no. Hi ha qui ajuda a qui ho necessita i qui no.

De vegades, molta gent està cremada per haver-se trobat molts egoistes, que demanen molt i no donen mai res de bo a canvi. I de vegades es tracta només de pensar-hi, d'acostar-nos a la persona que necessita ajuda i oferir-ne.

MaryMoon ha dit...

Que m'agrada. La cançó, el post, i que un dilluns al matí tingui tot de coses bones :)