10/2/14

Un iogurt per berenar

Un iogurt desnatat per berenar, això és el que tinc al costat del teclat. Un intent ridícul de fer dieta. Un acudit que no fa gràcia.  

Com fer dieta amb el desgabell d'horaris, d'obligacions, de nervis, de ganes de passar de tot, de cansament, d'ansietat?

O simple manca de voluntat.

Un vestit blau fosc, sense mànigues, per no veure'm massa. Anar de vermell m'hauria fet sentir incòmoda, ridícula. 

I enlloc de sentir-me alleugerida per haver-me decidit, em sento trista. Com si fos una derrota meva.

O simple manca d'atrevir-se.

Una llista interminable de tasques pendents a fer. Trucades que fan tard. Actes per rescriure, mails per enviar. Piles de paper per endreçar. Masses obligacions buscades.

Per què no sabré dir que no? Per què no sabré posar-m'hi?

O simple manca d'organització.

Em diuen que sóc massa exigent amb mi mateixa. I alhora sóc massa indulgent amb mi mateixa. I així, sols s'apilen troques de llanes.

Però com trobar la força després d'una (només una?) setmana infernal, on les petites coses es tornen muntanyes imbencibles que als altres els semblen tonteries però que et porten a atzucacs; quan sents que no arribes enlloc, que ets incapaç d'ensortir-te'n sola; quan veus els teus pitjors defectes en la nova companya de pis i només tens ganes que marxi. Quan sents que per més que facis, res canvia.

I com queixar-te quan només sents que hauries de ser capaç de veure el costat positiu, d'assaborir les petites coses, de posar-hi sucre enlloc del gust més amarg. Potser algun dia aprendré la recepta.  

ps. Simple post de rebecaria. Aviam si tot es posa a lloc.

18 comentaris:

joan gasull ha dit...

Les coses no s'rreglen soles...ens hi hem de posar nosaltres, emprenya però és així.
Va arremanga't ( les mànigues) i agafar el brau per les banyes.
Sort i no et cap fiquis que és pitjor

Elfreelang ha dit...

doncs trobo que potser si que t'exigeixes tant a tu mateixa que aleshores de vegades et passes a l'altre pol el de ser massa indulgent, dona sembla que hi ha el camí del mig encara que costa trobar-lo....el blau està bé també....ja veuràs com tot s'arreglarà , tu ho arreglaràs amb iogurt desnatat o amb un entrepà tant és....deuen ser els canvis de temps , en pla muntanya russa d'aquesta setmana passada i la lluna que es va fent gran i rodona ....ja veus que jo també trobo ajut en la meteorologia i la lluna a conveniència meva ....com el diu el Joan no t'hi capfiquis i ànims que tu pots!

fanal blau ha dit...

Si trobes la recepta...fes-me-la saber...
Mentre, haurem de provar no posar massa pals a les rodes i anar-hi anant sense que hi hagi un regust amarg.
Posa't el vestit que et plagui que segur que estaràs ben guapa!
L'aprendrem segur, la recepta. Ni que sigui per persistents i tossudes.
Una abraçada, rits!

mar ha dit...

ai rits guapa!
tu i jo de la maneta aquests dies...
cada cosa que dius, jo també...
i gasto un mal humor que no hi ha qui m'aguanti, ni jo mateixa...
:-(
vols dir que no és una conspiració?
a veure si aviat fem uns riures i se'ns en va la tonteria!

Sílvia ha dit...

Ni exigent ni indulgent, acceptar tant les virtuts com els defectes. Mirar quines coses pots canviar i quines no, les que es poden canviar anar-les polint mica en mica. Aquesta és la meva teoria, no sempre la sé posar a la pràctica però cada dia ho torno a intentar. I escriure-ho o treure-ho enfora va la mar de bé, així que no en diguis "rebecaries", són coses que ens passen pel cap i que són importants precisament perquè ens passen. Són el primer pas abans de passar a l'acció ;)

XeXu ha dit...

Si ja ho sé que 'Festí de corbs' no és tan bo com els altres, sobretot com 'Tempesta d'espases', però no n'hi ha per posar-se així, rits, ja veuràs com t'acabarà enganxant, paciència...

Loreto Giralt Turón ha dit...

No crec que hi hagi medicina per això, fer tot el possible per solucionar-ho i esperar els moments millors. Un petonet!

pons007 ha dit...

es curiós lo desgraciada que et fa veure la vida un maleit iogurt caducat

sa lluna ha dit...

De la teoria a la pràctica hi ha un llarg camí que, per sort o per desgràcia, l'hem de fer sols. Crec que no hi ha fórmules màgiques, de vegades tot es confabula per fer-nos somriure i d'altres per fer-nos plorar. Trobar l'equilibri seria, potser, el final del camí...

Aferradetes ben fortes!!

Alba ha dit...

Els canvis costen... costen molt. Avui he descobert un diari meu de quan tenia 13 anys (mardedeu quina vergonya!) i ja desitjava canviar perquè no era feliç... i no me'n surto! Si ens donéssin una fòrmula màgica tot seria molt més lleuger...

Assumpta ha dit...

Ai, xiqueta... ja ho diuen "per presumir, s'ha de patir" ;-)

Fes com jo, que m'he posat un marcador de pèrdua de pes al blog, perquè el vegi tothom, apa, sense vergonya ;-)) i així, ni que sigui "per quedar bé" segur que veuràs que la força de voluntat t'augmenta.

Ah, i estigues contenta, que tu ho fas només per estètica (que segur que no et fa falta perquè estàs preciosa) però jo ho he de fer "per nassos" perquè no puc caminar :-(

I no permetis que la teva companya de pis et faci posar de malhumor, pensa que és quelcom temporal, dona... ja marxarà ;-))

Aaaaaaaaaamunt!!

Bruixeta ha dit...

Tot costa lo seu, però amb paciència i diligencia s’ha aconsegueix. Tot es qüestió de posar-s’hi, de saber dir NO ( i tu diu qui no en sap ni n’ha aprendrà mai) i de deixar-nos ajudar

Gregori Samsa ha dit...

Però a veure, al final t'has menjat el iogurt?
era natural, de maduixa, de fruites del bosc?
era dels que són de gust de o dels cremosos amb trocets de fruita?
de quina marca?
Ja ho veus, germana
les coses mai resultes senzilles
bon profit

Ferran ha dit...

Espero que, efectivament, en aquests quatre dies tot s'hagi posat a lloc. Una mica, al menys una mica. Un petonàs i ànims!

Judit ha dit...

Els berenars han de ser alegres!!!
I si proves amb un bon entrepà i després balles una mica???
Hauràs gaudit del berenar i estaràs contenta pel ball que t'has marcat!
És una idea eh???
I el vestit? Sempre roig, sense dubtar-ho!

Deric ha dit...

Jo sóc molt desorganitzat, però m'hi obligo i quan vaig tancant temes, em sento molt content.
No cal fer dieta, les dietes s'haurien de prohibir! Només menjant sa i bé, reduir el blat o canviar-lo per blat antic tipus espelta o kamut, i treure el sucre, ja n'hi ha prou per regular el pes.

kika ha dit...

per força han de ser les hormones! son elles que fan aquestes males passades.
deixa-les guanyar una mica, perque total no s'hi pot fer gaire cosa contra elles... es com una batalla perdura. per això, prent-ho com unes mini-vacances...
i ja veuras, que sense fer res, les coses tornen a semblar positives (perque no ho son mai de positives o negatives, nomes ho semblen!) i tu tornaràs a estar animada :-)

Jordi Dorca ha dit...

Tot passa, per bé i per mal. De vegades, però -i és ben cert- sembla que tots els mals es concentrin en un punt.
Jo ja m'he pres el iogurt.