- Eco, eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeecoooooooooooooooooooooo!
"No ho pot evitar. Al Bernat encara l'emociona el soroll de l'eco enmig del llac. Vam fer bé de venir-nos aquí dalt; ara, no ho canviaria per res del món. Deixar tots aquells maldecaps que ens feien fer una altra mena de crits. Ja no recordo aquelles nits entre plors. No vull recordar aquells dies de desperança i desesperació, ens destruíem mútuament. Tot eren males cares. El Marc encara s'emociona comptant isards. Ostres, no el veig; potser assenyala un altre animal? l'ós? No, no pot ser. Potser si que hagués tingut que pujar a la canoa amb ells, però m'agrada tant contemplar-los des de la porxada de casa."
- Tota la feina llesta! Ramat controlat, transportista de llet facturat, terra adobada per començar a plantar. Gràcies per la xocolata calenta, nina. Deixa'm una mica d'espai dins la manteta, vaaaa! Vols dir que no és massa aviat perquè entrin al llac? Fa quatre dies encara era glaçat. No m'acabo de creure això que ja han vist l'ós després d'hivernar. L'Emma......
"Sí, l'Emma. L'Emma es fa gran i aquí no en té prou".
- L'Emma s'assembla massa a tu, nina. Haurem de pensar alguna cosa. Te'n penedeixes d'haver deixat la ciutat, el brogit, la gent de l'editorial?
- Sí, l'Emma s'assembla massa a mi, i li haurem de donar l'oportunitat de fer el seu camí. Aquí no en té prou. Però l'Emma no és jo, per molt que ens assemblem. Ella ha de fer el seu camí. El meu, m'ha portat aquí, amb tu, els nens, les vaques, els isards, les àguiles. Aquí està el meu cor. Va, abraça'm i dóna'm un xarrup de xocolata, que la meva és ben freda.
- Eco, eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeccccoooooooooooooooooooooooooo!
ps. Nova aportació als Relats conjunts.
14 comentaris:
El que és bo per uns no ho és pels altres. Cadascú ha de fer el seu camí. I tant!
És maquíssim!!
L'Emma ha de fer el seu camí, com cadascú de nosaltres, no cal que sigui el mateix dels seus pares... se l'ha de triar ella...
Un relat molt bonic, tendre i romàntic, m'ha encantat.
Segur que aquesta gent no tenien un fill que es deia Kilian?
Bé, hi ha el tele-treball, corregir galerades mentre veus els teus fills al llac, esclar que els estàs portant per un camí però el camí que seguiran... qui ho sap? És molt bonic.
Més aviat o més tard caldrà fe alguna maleta i deixar anar unes llàgrimes, però això també és llei de vida
L'important és que tothom pugui fer el camí que ha triat. I sembla que els protagonistes d'aquest relat ho han aconseguit o ho aconseguiran, està molt bé.
un molt bon relat....triar camí , cadascú el seu....i compartint camins quan sigui el cas
Cadascun ha de triar el seu camí i la millor manera de saber el que realment vols i no vols és provant-ho tot.
Molt tendre el teu relat!
Aferradetes :)
M'agrada aquest eco que acompanya i deixa triar.
Tots hem de poder fer el nostre camí sense que ningú ens ho impedeixi. Se’ns ha de deixar tria quin és el que volem fer.
Bo és triar el camí encara que dur i contracorrent.
Jo potser no voldria pas triar el camí de l'Emma... em quedaria.
Enlloc estaria millor que en un indret tranquil i ple de pau (bé, al menys això ho dic ara hehe) ;-))
Moltes gràcies! Celebro que us hagi agradat.
Cadascú hem de fer els nostres camins. Amb llibertat i decisió, sense tenir por d'equivocar-nos. I just per aquí volia anar.
Després d'una sobretaula, la conversa i el relat em van fer pensar en moltes coses, i fins i tot si no era gaire encertat aquest relat. Però tot això és cosa d'un altre post, espero ben aviat.
Un petonet a tots i totes!!
Publica un comentari a l'entrada