Omplir el vuit8ena de vells amics. Alguns d'ells feia molt de temps que no ens véiem; d'altres, encara ens anem seguint la pista per la xarxa socials sense poder-nos abraçar i compartir neguits. D'altres, encarant passar una mala estona d'estornuts i congestió simplement perquè m'estimen. I m'ho demostren així.
Omplir el vuit8ena de nens. La meva princeseta que es fa gran i arronsa el nas quan li dic que pot agafar qualsevol llibre de l'estudi; tot de petits vailets que somriuen i fan anar de bòlid el Puck, qui finalment sucumbeix al "seu punt feble", el pernil dolç, i fins i tot acaba jugant al passadís. Pintures, joguines (que s'havien de portar, doncs vaig adonar-me que no tinc res perquè els nens juguin), corredisses, plors, riures.... vida que creix.
Omplir el vuit8ena de xocolata. Volia fer xocolata desfeta, però desenganyem-nos, no cal afartar-nos més. Omplir el pis d'olor de cafè, de xocolata, de llimona,... per llepar-nos els dits (tot i que la coca no sigui gaire esponjosa i els entrepans podien estar millor).
Omplir-me jo d'ells. Com els necessitava. Les històries de sempre, les sortides i la fina (o no) ironia, els consells, el compartir el que fem, el que pensem, el que ens amoïna, intercanviar twitter, arreplegar el puck i ensenyar-los a acariciar-lo, donar un got de llet, .... Saber que tot i que darrerament em senti molt perduda, tinc on agafar-me i descansar.
ps. El Puck avui està esgotat. Ha dormitat fins fa ben poc, crec que deu tenir tiretes i tot de tant exercici i estrés que va tenir ahir! Aquesta foto, just després de que els últims marxessin ho diu tot, es va estar al damunt tota l'estona!
I el pitjor: ha quedat un pot mig ple de nocilla!!!! alguna cosa hauré de fer.... quin perill!!! i això que a mi, la xocolata ni fu ni fa, però la nocilla... és massa temptadora.
I el pitjor: ha quedat un pot mig ple de nocilla!!!! alguna cosa hauré de fer.... quin perill!!! i això que a mi, la xocolata ni fu ni fa, però la nocilla... és massa temptadora.
ps2. No em deixcen entrar al grooversark, hi ha un troià!
11 comentaris:
Quasi acabo de dinar, però quasi també que m' entaulava!
Felicit,s estels i carícies.
Quan gaudim d'aquestes coses ens adinem de que ho fem poc sovint. Després de tota la feina i el merder val molt la pena, fins i tot el Puk sap que de tant en tant li convé.
Està molt bé aquest berenar, jo també m'hi entaularia...
Que bé que s'està amb els amics, oi?
Sembla que ha estat un èxit la trobada, encara que això que sobri nocilla no ho veig normal! Ja veig que tu també has de muntar un 'txiquipark' cada cop que quedes amb els amics, quin remei, oi?
Pobre Puk... ell sí que ha de tenir paciència amb la mainada. El meu gos, quan la casa s'omple de nens, fuig a amagar-se sota la taula de la cuina i no es mou d'allà fins que marxen. L'any vinent a repetir-ho!
Fins i tot amb tot el rebombori que això suposa, t'has emportat la millor part. T'han omplert totalment de tendresa, d'afecte, d'alegria, de somriures i això és el que et queda ... i nocilla!! ;)
Bon any, nina!!
Aferradetes.
m'agrada la estratègia de distreure els convidats amb el gat, així no t'has de preocupar d'ells, crec que et copiaré la idea, però de moment et confirmo que un peix no distreu massa...
És bonic omplir la taula i el cor d'amics!
Bon any vuit8ena!!!
jo de tu m'acabaria sense cap recança la nocilla....total fins l'any 2014 no te'n tornaràs a menjar....molt bon any rits i per molts berenars !
Moltes gràcies pels vostres comentaris! un petonet ben gran a tots!!
PAIS SECRET, dinars que s'allarguen, també m'agraden!!!
JOAN GASULL, i tant que s'ho val. Ho fem massa poc sovint, s'haurà de buscar maneres de poder-ho repetir.
CARME, s'hi està de conya!
XEXU, i tant! un remei que, aquest cop, m'ha encantat (hi ha vegades, xò, que fa més pal,... xò potser ja és cosa d'un altre post).
LORETO GIRALT TURÓN, hehehe, no li quedava altre remei, per més que s'amagués, el trobaven!!!
SA LLUNA, i tant, i necessitava molt de tot aquest afecte. Bon any!!
PONS007, com que no? i comptar quantes voltes fa a la peixera en un minut o descobrir si acluca els ulls no els pot distreure?
JUDIT, molt! omple moltíssim!! bon any nou per a tu també!!!
ELFREELANG, mmm, ,... de moment allà està, no hi he ficat cullerada! molt bon any nou!!
No diguis "NOCILLA", si us plaaaaaaaaau... hahaha no ho diguis... ostres, ostres... Estic a dieta!! :-P
Publica un comentari a l'entrada