22/9/13

Sunday slovac-catalan dinners



A casa els meus pares el més normal és que els diumenges a la nit es sopi pà amb tomàquet i embotit o alguna cosa ben lleugerta. Segurament perquè els dinars de diumenge son força elaborats i perquè és una manera d'acabar el cap de setmana de manera més relaxada.

Aquesta dinàmica també l'he agafat per a casa meva. Fins ara.

Fa tres setmana (tres setmanes ja?) que va arribar la meva companya de pis eslovaca, la mateixa que va venir l'any passat. Com que les dues ens avenim però alhora fem vides molt independents i coincidim poc a casa, li vaig proposar que els diumenges al vespre, que és un moment que acostumem a estar les dues, sopéssim plegades, fent cada setmana una el sopar amb menjars típics del seu país.

I així ho fem. Avui ha estat el tercer sopar i he sopat com uns raviols de patata farcits de formatge i ceba i uns pastissets de mermelada i anous. Anem dos eslovacs i un català.

No us penseu que és fàcil destriar què cuinar! La compi, em fa menjar molt pesats i que em costen de digerir al vespre, però que son molt bons. I jo, intento fer-li coses lleugeres, però els plats cassolans més típics també es caracteritzen per ser més contundents i propis del dinar.

A més, hi ha una variable a tenir en compte: és vegetariana, només menja verdura, fruita i ous i llet. I amb el que m'agrada a mi la carn!

El millor de tot, al marge de l'estona que passem plegades, de les converses amb el meu anglès macarrònic però que no sé com me'n surto (deu ser per la seva paciència), és que passo bona part de la setmana pensant el menú, m'encanta. Només faig que anar apuntant idees, raconets de la meva memòria culinària, memòria pròpia i típica dels anys que hem anat perdent en cuinar per un de sol, per fer menjars de dieta o per deixar-nos endur pels aires exòtics que tant ens criden l'atenció.

M'agrada cuinar però fer-ho per un de sol, amb el tipus de vida tan amunt i avall, cuino molt poc. Per això aprofitar aquests petits moments a la cuina son un regal. I poder donar a conèixer els nostres petits plaers culinaris, una sort.

ps. El meu primer menú va ser una torrada de pà amb tomàquet i escalivada amb formatge de cabra per damunt i truita d'espinacs amb panses i pinyons, amb rosquilles de la iaia de postres.
I de idees doncs des de pastís de tonyina (modificant la tonyina), canelons d'espinacs (encara que és repetir-se), alguna cosa amb bolets,.... a mel i mató, crema catalana, coca,..... S'accepten i us demano suggeriments!!
La foto no és gaire bona, però quan la vaig fer ni vaig pensar en fer un post. Potser podria fer un receptari i tot de totes les que faci d'aquí a que marxi. mmmm

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Sent vegetariana és un problema. Estava pensant en un xató, però no crec que el bacallà li faci molta gràcia. La iniciativa em sembla molt bona, i així feu una mica de pinya també. Les dues en gaudireu.

El porquet ha dit...

Menjars lleugerets, lleugerets... el que sí que segur que són boníssims! Dona, no deixis de fer la típica truita de patates, o calçots quan sigui l'època (al forn, no són el mateix, però millor que organitzar una foguera dins de casa)... i tampoc no sé massa què més. I és que com tu, vaig fent amb la cuina de supervivència!

joan gasull ha dit...

aquests sopars són molt enrriquidors encara que costa trobar de vegades què oferir.

Alba ha dit...

Aiiii aquells anys en què sopàvem pa amb tomata i embotit!!!! hehehe, ja ni els recordo.... ;)

La truita de patata no pot faltar, clar... però i si fas una bona amanida amb... OLIVES!!! les olives i l'oli sempre triomfen. :D

Assumpta ha dit...

Es pot fer alguna cosa i no pensar en fer-ne un post? :-)))

Magnífica idea... Aquella torrada amb escalivada segur que estava absolutament deliciosa ;-))

A mi doneu-me pernil, fuet... Com es pot ser vegetarià?

Gemma Sara ha dit...

Home, ja te'n donaria, d'idees, però és que... ehem, sóc un disaster! jo també he pensat en la truita de patates, it's a must! i un "empedrat" (amanida de mongetes, tomàquet, cogombre...), i potser t'atreviries amb una paella/arròs caldós (per això sí que t'has d'anar entrenant mentalment tota la setmana), i potser unes albergínies farcides de... d'alguna cosa que no sigui carn? I sobretot, a gaudir de la companyia!

Judit ha dit...

Adoro els sopars en companyia! De fet és la única hora al dia que comparteixo amb les meves filles. Durant al dia cadascú tenim la nostra feina i no estem a casa.

Que xulo tenir una "estrangera" a casa, compartiu menjars, costums, practiqueu la llengua. Trobo que ha de ser molt enriquidor!

Et puc donar una idea (no sé si t'agradarà de tan senzilla com és, però és el meu sopar d'hivern de gairebé cada dia (i dic meu i no de totes, perquè a les meves filles no els agraden gens) Sopes de farigola amb un allet trinxat! Fàcil, econòmic, sa, deliciós i super vegetarià!!! =:)

Elfreelang ha dit...

m'has fet pensar en el programa < " http://www.tv3.cat/karakiakarakia> karakia"> que m'agrada molt veure com elaboren plats gent d'arreu que conviu aquí a Catalunya....que enriquidor rits tenir una companya de pis eslovaca !!!! intercanviar receptes , compartir menjars...

Martulina Divina ha dit...

Quina bona idea! El que passa és que el tema del vegeterian style... ho fa una mica més difícil... però segur que aniràs trobant cosetes. Jo que sempre solc tenir poques idees, t'animo a que ens vagis comentant les receptes, tant teves com les de la teva companya... què maco! Tinc uns amics que tenen un dia a la setmana que un s'encarrega de fer la compra i elaborar el dinar-sopar a l'altre... és divertit!

pons007 ha dit...

a mi m'argada el gratinat de carbassó

http://www.receptes.cat/recepta871/carbasso_gratinat

Mireia ha dit...

No se m'acudeix massa res de casa i que sigui vegetarià. Truites diverses amb igredients dle país, patates, carbassó esparregs boscans, bolets... Escalivada, unes llenties sense carn ni xoriço ( ohhh). NO ho sé, és complicat evitar la carn.

Tot ia ixí la inicitiva de sopar juntes és molr xula

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! De moment, els sopars es van veure interromputs aquest diumenge perquè tenia la visita d'una amiga.

El meu proper menú: pastís de tonyina modificat amb ceba caramelitzada per a ella (jo no renuncio pas a la tonyina! :) i figues amb mató, que n'és temporada.

M'apunto els vostres suggeriments, sobretot el dels carbassons gratinats!

Gemma Sara ha dit...

D'això... si m'hi esforço puc passar per eslovaca....

Ferran ha dit...

Sona a pla dominical genial, tu! L'intercanvi cultural gastronòmic és un plaer per als sentits, nyam :))

rits ha dit...

GEMMA SARA, quan no hi hagi l'eslovaca et faré un paltillo!

A tu també, FERRAN!! un gran plaer, i tant!!

petons a tots dos!!