25/8/13

Petites converses


La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó va ser a la Plaça de Sant Pere, al Vaticà. Recordo perfectament com sonava a la botiga de souvenirs. I com, de cop, refrescava una tarda enganxifosa i calurosa.

Aquest matí ha sonat en un concert d'un festival del Regne Unit que feien per la tele, mentre donava voltes al cafè amb llet. I, de cop, tot semblava tenir un sentit, cert color.

Ara, he llegit i traduit la lletra. De vegades, hi ha cançons que arriben just en el moment que han d'arribar. Coincidència, potser si. El subconcient que ens fa estart més atents perquè ens calmi l'ànima. Segurament.

ps. Diumenge musical, al més pur estil Ferran. També he vist el video i totes les interpretacions que se'n fan. Sempre em sorprén quan es vol buscar i rebuscar un sentit a un fet. Sobretot perquè jo ho faig constantment en tot el que em passa, però pensava que no era així a la resta de gent.
Per cert, la cançó: Little talks, de Of monsters and Men.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

És sorprenent fins a quin punt ens pot atrapar una cançó i com de difícil és explicar amb paraules allò que ens transmet la cançó.

Garbí24 ha dit...

de vegades ens arriba als nostres sentits just el que necessitem....continua amb sort.

Carme Rosanas ha dit...

Ara ens hauries de posar la traducció... Que a mi em costa de seguir la lletra, l'anglès no és el meu fort...

Una abraçadeta, rits!

Sergi ha dit...

A la ràdio la posen força, i entra molt bé. Tot i aquest ritme inicial em sembla que és manllevat d'algun altre lloc, no em facis dir on. El que no he fet és mirar la lletra, i no hi he parat massa atenció tampoc, ho reconec. Però pel poc que la sento ara i vaig veient què diu, potser que deixem la lletra per un altre dia.

Audrey ha dit...

Ostres, a mi la melodia inicial també em recorda a alguna cançó, però no recordo pas. La cançó no l'havia sentida, però enganxa!, a vegades les coses arriben en el seu precís moment. M'agraden les coincidències, les sincronitzacions!, la vida té vida pròpia, oi?.
De la lletra, em quedo amb...
All that's left is a ghost of you.
...
there's nothing we can do


rits ha dit...

SERGI, sovint és impossible descriure-ho, és part de l'encant i de la màgia de la música.

JOAN GASULL, així ho espero, feia temps que no escoltava música que m'inspirés i finalment, ha arribat. Aviam si tb s'encomana aquesta inspiració en altres sentits.

CARME, aquí et deixo el video amb la lletra. Aquesta versió m'ha fet canviar algun concepte xò s'assembla força al que havia entès. Espero que t'agradi.

Doncs res, XEXU, no és obligatori pas.

AUDREY, doncs si, la vida ens porta aquestes coincidències, de vegades les maleïm, xò d'altres, n'hauríem de donar gràcies!

Un petonet a tots i totes!!