5/3/13

Tant debò, la pluja d'avui




La nit passada m'he despertat dos cops. Tots dos cops, plovia. El so de les gotes de pluja caigudes amb intensitat deixava una melodia encisadora que em feia recuperar el son. El despertador ha sonat i just després, la pluja tornava a ressonar dins meu, tant debò no m'hagués de llevar i ni hagués de deixar l'escalfor sota el nòrdic, escoltant com els rierols d'aigua s'escolaven ben aprop, darrera la finestra.

I ara, ara que el jorn arriba a la seva fi, encara plou. Ara, després d'hores i hores de feina, de somriures, de neguits, de caminades sota la pluja, d'encàrrecs i d'un mal d'oïda una mica "punyeteru", ara també m'acompanya la pluja, a batzegades contra el vidre, amb intensitat com si pogués arrencar tota la lletjor de la ciutat grisa i bruta. Amb un vent fort que fa remoure les persianes i ens espanta al poruc Puck i a mi.

Tant debò la pluja se'm pogués endur dubtes, pors o tristeses. Tant debò l'aigua clara i neta caiguda del cel pogués netejar el que emboira el caparró i donés idees per no fugir o saber què fer en cada moment. Tant debò la pluja rebrotés força i coratge, si més no, dins del cor.  Si més no, per creure que encara tot és possible.

ps. Aquest post és fruit de la melangia que porta la pluja. Estic bé. No voldria que us neguitéssiu, com tothom hi ha coses que van bé i d'altres que no tant. Dubtes i més dubtes. Xò les nits de pluja, ja se sap,...


11 comentaris:

XeXu ha dit...

Es comenta que la pluja neteja, però l'efecte que veig en les persones no és precisament aquest, almenys aquí a la nostra terra. A la majoria els sol fastiguejar força, i si és persistent com avui, fomenta el mal humor. Així que no crec que sigui una bona companya ni que t'aconselli bé. Ja saps que l'única que pot deixar de dubtar ets tu.

Carme ha dit...

La pluja m'agrada, i penso com tu: tant de bo, la pluja d'avui...

Gemma Sara ha dit...

Jo venia a escoltar les cançons del teu darrer post i ara em parles de la pluja i com que tenia el xip de la música t'he buscat aquesta cançó del Jorge Drexler que es diu Llueve...

http://grooveshark.com/s/Llueve/4zvAbF?src=5

Després he pensat que en aquest disc, que es diu Llueve, hi ha cançons més maques, com aquesta: "No pienses de más" (no cal prendre's-ho al peu de la lletra, pensar de més i dubtar de més és inevitable ;)

http://grooveshark.com/s/No+Pienses+De+M+s/4zvAxl?src=5

Et recomano tot el disc. Bons pensaments i bons somnis!

pons007 ha dit...

No em barrufa la pluja! es freda i bastant humida!

joan gasull ha dit...

segur que aquesta melodia de gotes haurà netejat algunes boires.

Alba ha dit...

Metafòricament la pluja és un símbol de purificació i quan plou jo també penso "ojalá s'endugui tot allò lleig, netegi els carrers de la ciutat, els camins de la torre, els pensaments negatius... I a sobre és d'una melodia tan agradable...

L'aigua és tan necessària!!!

Sílvia ha dit...

Aquest cony de temps se'm fica al cos, que deien els Pets. A mi la pluja m'agrada però quan és tan present i persisten sempre m'acaba despertant el cantó melancoliós. Avui encara plou, aviam si passarà com la cançó dels antònia font i ens convertirem tots en ambfibis. Petonets!

El porquet ha dit...

La pobra pluja sempre pateix una miqueta d'aquest tòpic de la melangia que confereix a les persones.

Pobra pluja...

A mi m'agrada molt quan plou (bé, excepte quan tinc activitats programades a l'aire lliure que llavors em cago en tot). M'encanta com repiquegen les gotes als vidres, m'agrada passejar amb paraigües (sempre que la vorera no estigui atapeïda), penso que sempre va molt bé per als boscos, rius i muntanyes (quan plou amb cap), l'olor a terra mullada (difícil de flairar ja a ciutat)... no ho sé, m'agrada la pluja.

Assumpta ha dit...

A mi no m'ha donat pas una sensació molt trista el teu escrit... sí melancòlica, dolça... però m'ha semblat molt maco, molt ben fet...

El pitjor, el mal d'orella... aaaaaai... és terrible. Jo. quan fa vent, m'ataca ràpidament el mal d'orella. Cuida't!!

lisebe ha dit...

Doncs per aquí ja portem des de diumenge sense deixar de ploure, estic una mica cansadeta, encara que crec que es bona aquesta pluja per la terra, això diria el meu pare : pluja bona, terra agraïda i fermosa.

Cuida'tmolt val?

Petonets

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris a aquest post. Va ser fruit del moment, com el d'avui. Feia temps que no em passava això d'improvisar posts. M'agrada.

Un petó ben gran per a tots i totes!!

XEXU, a mi no em fastigueja, més aviat m'agrada, encara que reconnec que si vas atabalat, buf, és molesta. Tens raó, ja ho sé, xò....

CARME, a tu et va ajudar. Jo pensva que si, xò altres dubtes i cabòries m'han acompanyat!

GEMMA SARA, fa massa que no escolto Drexler! oooh! me'n fas venir ganes, ara mateix vaig.
bons somnis tb per a tu!

pons007, avui ha sortit el sol!!!! espero que l'hagis gaudit.

JOAN GASULL, algunes, no totes, xò va anar mooolt bé.

ALBA, la meva iaia ahir em deia que quan la dutxen a la residència ella es sent molt i molt bé, que notar com li cau l'aigua, la fa sentir nova. Suposo que tots tenim aquesta necessitat de purificar-nos i amb la pluja ens sentim una mica així.
I tant que és necessària.

SÍLVIA, crec que a tots ens passa. A mi m'agrada que hi hagi pluja persistent. Dos, tres dies i després, solete. Com avui!!
Gràcies per les recomenacions musicals!!!

L'olor de terra mullada,....mmmm, PORQUET! gran, molt gran. A mi tb m'agrada, xò reconec que el cert és que tb ens fa arraulir. Ganes d'estar a casa, d'aturar-nos. A mi tb m'agrada.

ASSUMPTA, gràcies, tenia por que semblés trist.El mal d'orella ha derivat en mal de coll,...:(

LISEBE, avui ha sortit el sol? Així ho espero! el cel a BCN avui era espectacular!
Ho intentaré, tu tb! cuida't molt!

Un petó a tots!