27/1/13

Anar al cinema



Al cinema hi pots anar amb gent diversa: amb la colla, els amics més íntims, en parella, per tenir una cita, per acompanyar un infant il·lusionat, amb la mare o sol. Fins i tot pots anar-hi en grup i dividir-te en diverses sales. 

Pots anar-hi el cap de setmana o entre setmana, el dia de l'espectador, a primera sessió, al vespre, a les golfes. Qualsevol hora pot ser bona (encara que a les golfes hi ha molts punts d'adormir-se si la pel·lícula no fascina).

Pots menjar-hi (això si, sent net, polit i respectuós): crispetes salades, crispetes dolces (ecs!), fruits secs, gominoles, gelats, entrepans casolans, hamburgueses, durums, fins i tot ara pots fer un tallat (la darrera frikada que he fet. Era primera sessió i no m'havia donat temps!). O també no menjar res.


Veure versions originals subtitulades, les traduïdes (i amb molta sort en pots trobar alguna en català!), en pantalles gegantines (queden ben pocs cinemes amb pantalla panoràmica) o de ben petites. Sales amb seients ben incòmodes o de gran confort, fins i tot diuen que hi ha sales amb seients dobles. Això si, sempre amb aquella olor inconfusible (bé, no sempre, malauradament hi ha olors que... vaja...)

No sé de quina manera m'agrada més anar-hi, m'agrada de totes les maneres (encara que el cert és que cada vegada hi puc anar menys) i potser el que menys m'agrada és comentar-la quan surto. Necessito un temps per processar el que he vist i sovint interioritzo lent tot el que m'ha produït.

Això sí, hi ha unes pel·lícules que no les vull veure d'altra manera; amb els amics de sempre i al cinema de sempre, aquell que ha estat al barri tota i on anava amb els pares de petita. Es tracta de les versions de Peter Jackson sobre els llibres de J.R.R. Tolkien.

No sé com va començar tot, suposo que quan es va estrenar la primera més o menys érem els que anàvem sempre junts. La nissaga dels Senyors dels Anells cada Nadal, sabent què veuriem i alimentant les ganes durant tot l'any. Recordo perfectament el comentari quan es va acabar el Retorn del Rei. I ara què? què farem l'any vinent? Un nadal no pot ser nadal sense pel·lícula del Senyor dels Anells. Sense veure elfs, ni en Frodo, ni el gollum, sense combats amb orcs horribles, sense bavejar amb l'Aragorn. Com en Bilbo Saquet, volíem tornar a veure Rivendell, caminar pels prats de La comarca, fascinar-nos per les muntanyes del pas, perdre'ns per Mines Tirith o espantar-nos amb Mordor.

Però ens vam haver de conformar. Fins i tot volíem fer maratons de les tres versions exteses que cada Nadal portaven els Reis.


Per sort, tot torna i aquest Nadal teniem un regal, El Hobbit. Algun de la comunitat ja no hi participa i la veritat és que ara ens costa més poder anar al cinema. Però vam esperar: malalties, viatges i trobar un cangur. I finalment la vam veure, mig espantats perquè tothom deia de tot, perquè eren més de tres hores i com podia ser que un llibre tan curt donés per tres hores. Però vam tornar a gaudir. Els personatges, reconèixer escenaris, saber que darrera una persecució amb conills hi ha Rivendell perquè era el mateix lloc on Arwen escapava dels orcs, espantar-te de nou, avançar-te al que saps que passa, entendre el perquè i com passen coses més endavant. Fins i tot maleïr algun personatge.

Et pot agradar o no, però el que està clar, és que ens agermana una mica més. 

I el millor, saber que el proper Nadal. Hi haurà més.

ps. Mai he estat de El Hobbit. No em va agradar quan me'l van fer llegir a l'escola i em va fer costar llegir-ne més. Per sort, vaig rectificar!

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs em sembla que coincidim en la mentalitat, jo també he vist la pel·lícula amb la gent que vaig veure el Senyor dels Anells, d'allà on va sortir 'La comunitat del fosfat'. M'ha agradat tornar-hi a anar amb ells, suposo que no ens reuníem al cinema des del Retorn del Rei. El que sí que ha canviat és el cinema, vaig insistir de veure-la en català, i vam anar al cinema que ens oferia aquesta opció. Però en aquest cas, considero força més important la gent que el lloc.

joan gasull ha dit...

crec que el caliu és el que més hi fa en aquest cas. passar una bona estona no té preu i ens fa començar bé a setmana

Gemma Sara ha dit...

M'agrada molt aquest post, sobretot quan parles d'anar al cine, de la manera que sigui, però anar-hi, és una de les coses que més m'agraden a la vida. El nostre ritual ara és Sara a Premià amb cosinets, i parella a l'Icària, 15 sales, dues pelis. I de tant en tant amb alguna amiga, llavors al Verdi (coses dels rituals).

El tema Senyor dels Anells, Hòbbit... no hi he entrat mai (ens vam quedar clapats als sòfà veient-ne una, glups!). Potser quan la Sara sigui més gran... per cert, al cine amb la Sara hi anem molt, per fer-la tan addicta com nosaltres :D

Petons!!!

Sergi ha dit...

M'agraden aquestes tradicions que comencen de forma mig espontània i que uneixen un grup d'amics.

rits ha dit...

XEXU, la comunitat del fosfat va néixer de veure les pelis? Quina gràcia i quin record tan bonic! Per raons que suposo que entendràs, uns van plantejar anar al cinema més aprop d'on tenien la nena amb la iaia fent de cangur. Coses que passen. Ni ens vam plantejar lo del català, bé, jo m'ho havia plantejat feia molt de temps, xò em feia més il·lusió anar amb ells.

JOAN GASULL, completament d'acord. Son les piles necessàries per tirar endavant.

GEMMA SARA, és clar que si, sigui com sigui, gaudir d'una bona estona.
Tema Senyor dels anells, n'has de tenir moltes ganes. Però si comences i t'atrapa, ja no et deixarà de fer-ho.
Què xulo que porteu a la Sara al cinema! una gran cinèfila!!

SERGI,doncs si, mig espontànies i que no saps com xò que ens fan molt més propers.

Un petó per a tots i totes!

lulamy ha dit...

Si, si! Jo també vaig disfrutar molt amb la peli... i la companyia! Tenint em compte que era la segona peli que veia en un any, sort que vaig acertar!!
I tornar a veure els personatges i els llocs de la "Tierra Media" era, en certa manera, com tornara a veure uns vells amics! Només falten 11 mesos per la segona part!

Ferran ha dit...

Més enllà que sigui una pel.lícula o una altra, la màgia dels cinemes, de les sales de cinema on t'aïlles una estona per submergir-te en una història aliena que, si tot va bé, acabes fent-te teva... no té preu. Per cert, no fa gaire llegia de no sé quin cinema de Catalunya on ofereixen tarifa plana per veure pel.lis (rollo per 20€/mes pots veure totes les que vulguis :)

rits ha dit...

LULAMY, ja falta una miqueta menys!!

FERRAN, si que t'aïlles i tot s'esmuny, els problemes i tot. Em miraré això de la tarifa plana, molt interessant xq s'ha posat caríssim!!

Un petó per a tots dos!!

El porquet ha dit...

Jo vaig veure el Hòbbit aquest Nadal també. A veure, em va agradar, tot i que, segurament, a perdut la capacitat de sorpresa de la trilogia.

Respecte al cinema, m'ha fet molta gràcia que diguis que no t'agrada gens comentar les pel·lícules recent sortida del cinema.... em passa el mateix! Necessito, com tu, un temps de processar, per valorar, detalls, el guió, etc. No és que sigui un entès cinèfil, però a la meva manera en trec les meves valoracions personals.

Un tallat al cine?.... ai las, això no ho havia sentit mai. Jo sóc dels repel·lents que no suporto la gent menjant crispetes... tot i que no hi puc lluitar!