30/1/13

Bocins de gener



★ Bocins de dolor, record però també esperança. Avui fa 75 anys del bombardeig de l'Armada italiana a la Pl. Sant Felip Neri. Van morir 42 persones, 22 infants. El record és ben viu entre nosaltres, ferides de la nostra història. He llegit (però no trobo l'enllaç) que s'ha reobert el cas i que es vol imputar l'armada per crim contra la humanitat. Passejar per Sant Felip Neri, veure infants jugant ens ha de recordar que cal combatre l'odi, la ràbia, el dolor, des de l'amor i l'esperança. Perquè no es torni a repetir, perquè això que volem construir sigui un demà per a tots. Sant Felip Neri és un dels meus racons de la ciutat preferits.

★ Reobrir sant medir (tot i que vaig de bòlit i no acabo de trobar el meu lloc enlloc).

★ L'alegria de ma germana. La petita se'ns casa i penso gaudir de la seva joia al màxim (i això que, a mi, els bodorrios, com que no, però amb la seva il·lusió, em contàgia). Està tan bonica vestida de núvia!!

★ Les petites vacances de tot a Nàpols.

★ Un missatge inesperat.

★ Refer llaços que creia impossibles de refer.

★ El dinar amb els amics de Terrassa. Llops, més que llops!!

★ Una panxeta que creix i creix.

★ El fred, per gaudir amb mateta al sofà, mitenes i la mañanita de la iaia per l'ordinador.

★ El sol d'hivern, el que més m'agrada.

★ Tenir ganes de blog. Tot i el poc temps que tinc, torno a sentir-m'hi aprop, doncs darrerament no me'l feia meu. Segurament també és per la necessitat de retrobar-me.

★ Nova proposta de llogatera (i sense ni posar l'anunci!). Si tot va bé, potser arriben aromes alemanys al vuit8ena! I si diu que sí, ves que agafo bitllet!

★ Estones només per a mi.


★ Domir fins tard, mandrejar sota el nòrdic.

★ Estalviar dia a dia per anar al concert d'Eels.

★ Big boys gone bananas*! Un documental que s'ha de veure. Sobre la llibertat d'expressió, la pressió dels mercats econòmics, un parlament seriós i democràtic (no com els nostres) i sobretot, la força que tenim la gent.

 Una proposta de xerrada, de teatre i d'activitat blogaire.

★ Ui, que me'n descuidava! un secret confessat que em fa molt feliç! Espero en candeletes poder-lo xerrar!


ps. Quins son els vostres bocins?

Aquests bocins, que per aquest any he pensat fer mensuals, estan dedicats al bombardeig de Sant Felip Neri, no podia passar-ho per alt.

11 comentaris:

Sílvia ha dit...

Quin bon gust que tenen els teus bocins. Felicitats pel casament, a mi tampoc m'agraden gaire però quan són amb il·lusió i d'algú que t'estimes passen molt bé. I felicitats també per això del bloc. Deu ser aquest sol de gener que escalfa i ens dóna energia per combatre el fred.

I gràcies pel recordatori del bombardeig de Sant Felip Neri, m'hauria passat per alt i és una manera de recordar i de mirar-nos el present des d'un punt de vista diferent. A mi també és un racó de Barcelona que m'encanta.

Comparteixo el boci que diu "refer llaços que creia impossibles de refer".

Esperem que el febrer ens dugui més bocins com aquests ;)

Alba ha dit...

Molt bona idea fer els bocins mensuals, tot i que setmanals també tenien la seva gràcia.
Ara m'he quedat amb ganes del secret! :D

El meu bocí del mes de gener és bastant lleig i és que des de que em van comunicar que em feien fora de la feina amb uns arguments molt desagradables no he vist gaira alegria al meu voltant.... sorry!!!

XeXu ha dit...

Fent-los mensuals sempre en tindràs més per agrupar. Està bé que tornis a tenir ganes de blog, no te'n desenganxes mai, però la manera com et sents respecte aquest món canvia, això ho sé prou bé.

Ah, jo també miro Homeland. Vaig endarrerit, vaig acabar la primera temporada i ara em poso amb la segona. Prou bé, no?

joan gasull ha dit...

tot té el seu tros bo, inclosa la vida. Continua amb:-)bons bocins

Carme ha dit...

Bons bocins... està bé la idea de fer-los mensuals.

Ja saps que jo sempre m'apunto a explicar-vos els meus bocins, però avui prefereixo passar de llarg.

Gemma Sara ha dit...

Sant Felip Neri també m'agrada molt, no tenia ni idea del bombardeig...

Home, els casaments llunyans són un pal amb una mica de sort surrealista, però un casament tan proper és alegria segura! Felicitats a la Laura!!

Ja saps que jo em vaig enganxar al teu blog pels teus bocins, m'és igual la periodicitat, els trobo molt macos. El secret el diràs en el proper post, per exemple? ;)

Assumpta ha dit...

Gran idea fer-los mensuals!! :-))

Així segur que sempre hi haurà un munt de coses bones hehe... i, d'altre banda, potser per tu serà molt més tranquil...

El sol a l'hivern... una de les millors coses del món... i passejar sense pressa

I quina alegria això de preparar el casament de la germana!! ;-))

El porquet ha dit...

Bonic i dolorós record el de Sant Felip Neri.

Preciosos els bocins acompanyats d'en Costello (ara mateix el tinc sonant).

I la millor notícia. Tornar-te a tenir ben activa per aquest racó. Ets de les meves imprescindibles (i això té un mèrit eh? que darrerament he hagut de disminuir presència per alguns blogs per manca de temps...). El teu el segueixo, tot i que quan puc i a deshores. Fantàstic.

Per cert, on i quan actuen Eels??? No me n'he assabentat! M'agraden!

pati di fusa ha dit...

Ferides obertes i ben visibles, les de la plaça de Sant Felip Neri.

Aquests bocins, llevat del trist record del bombardeig, donen molt bones sensacions: la boda, la panxa que creix, la nova llogatera, el sol d'hivern, els llaços refets, el secret que et fa feliç... Molta llum, tot plegat!

Pel que sembla, m'hi hauré de posar, amb "Homeland". Sento ja moltes veus que la recomanen. De moment, però, m'anoto el documental.

Jo voldria estalviar per al Primavera, però em sembla que ni així arribo. :S

Que segueixin aquests bocins de bon rotllo! ;)

sa lluna ha dit...

Especial recordatori, que ens tengui present que ja n'hi ha prou de bestieses.

Els teus bocins són fantàstics, així que espero seguir gaudint d'aquests i de tots els que arribaran...inclòs el teu secret, ;)

Aferradetes!

rits ha dit...

Què bé que us agradi rebre els bocins! ni que siguin de mes a mes. Això si, no me n'heu gaires! n'estic segura que en teniu, xò bé, només que els sapigueu veure, ja en tinc prou.
Un petó ben gran per a tots i totes!

SÍLVIA, em passa justament el mateix que descrius amb lo dels casaments. Aquest em fa molta il·lusió. Aquest solet ens està fent molt de bé.
M'alegra poder compartir el bocí. Creia que seria impossible que passés xò sembla que tot torna a lloc.
Aviam que ens porta febrer!! aniré anotant!

ALBA, els bocins son per alleugir. Em deixes que transformi el teu? Enlloc de ser lleig pots veure el suport que has rebut? l'abraçada, el consol i l'energia dels que t'estimen, que de ben segur t'ajudaran a seguir endavant amb aquest mal pas.
El secret,... no és meu i per tant no puc dir-ne res, només que és molt maco!!

XeXu, ho has pillat! justament és per això, xq sembli que n'hi ha més... Suposo que canvia xq canviem tb nosaltres i xq passen moltes coses. El que m'he adonat darrerament és que ja és una part de nosaltres. No em veig sense el blog (almenys ara mateix) xò el que m'havia passat és difícil d'explicar, no sé si és vergonya x el que explico, x qui em coneix, x el viscut,... més aviat (almenys en el meu cas, en el teu, sols ho pots saber tu) és que jo tb m'havia perdut ... i no em volia retrobar.
Uix, vaig per la primera temporada!

JOAN GASULL, i tant, els continuem apuntant!!

CARME, si que me'n dius, els trobo a faltar. Xò si no en tens ganes, ho entenc i el que faig és enviar-te una abraçada ben gran!!

GEMMA SARA, i mira que encara falta mooooolt de temps pel casament, xò ens ha portat molta il·lusió i alegria a casa, i això ens feia falta.
Que bé que t'agradin!! mmm, no sé si ho podré explicar, potser caldrà una mica més de temps :)

ASSUMPTA, saps què passa ... que moltes coses bones, doncs ara com ara és difícil... a més, tinc molt poc temps darrerament i veia que sempre estava fent posts del mateix, de bocins,.. i em cansava...
Molta alegria!!

PORQUET, m'he tornat a posar la cançó ara. M'encanta.
Ostres!! moltes gràcies pel que dius. Tb vaig mancada de temps, potser no puc llegir tants blogs ni escriure, xò en canvi, en tinc més ganes. No per haver-me cansat, sinó per necessitat, és estrany d'explicar.

PATI DI FUSA, si, és un record trist, xò no podia passar el dia sense fer-hi esment.
He vist tres capítols xò ja m'agrada! te la recomano!!
aviam si puc viatjar, m'agrada tant, xò ara mateix....

SA LLUNA, aviam que ens porta febrer!!!