4/12/12

A preguntes tontes, respostes sense resposta


Per què escolto Ismael Serrano?
No pot portar res de bo. Millor me'n torno a alguna cosa ben canyera. Ahir em va donar per cantar cançons dels noranta, veure videos de Blur que no havia vist mai i pensar quina és la cançó de Suede que tan m'agradava. Podria posar-los. Records de joventut, de quan tot semblava anar bé. De nits i de dies, de cants i camins, de revolucions joves i de somnis per complir. De dies que passaven a velocitat fulminant com cotxes de carreres, a tot gas, intentant viure cada instant. 
Si fins i tot recordo que podria suplir aquesta manca d'inspiració blogaire amb un post que un dia vaig pensar que faria de la Shirley Manson, de Garbage, la meva musa dels noranta.

Per què escolto Ismael Serrano, llavors?
Potser perquè un mateix és el seu pitjor enemic. Que es boicoteja ell mateix, que s'enfada com ningú per les mancances, pors, decepcions, incoherències. Silencis. Perquè en el fons les aparences de un tot va bé sempre hi ha petits racons, amagadets si es vol (i es pot), dedicats a pensar.

I per què escric sobre Ismael Serrano?
Si fa dies que penso en possibles posts, que si el pinterest, que si la desobediència civil, l'advent,.... però és que fa dies que necessito tornar-me a mirar endins. I el que passa és que si miro endins, no sé què hi trobo. Rutina? esperança? força? alegria? cansament? tristesa? Masses coses, masses res.
Definitivament, sembla que no sàpiga on sóc. I alhora no em sento perduda.

I per què no poso la cançó al principi del post, com havia pensat en tornar-ho a fer, com fa mooooolt temps enrere?
Perquè no, per sorpresa no penso posar Ismael Serrano. No penso admetre que l'he escoltat. I sobretot perquè avui, avui cal escoltar música en català. 


ps. un post ben estrany. Coses que passen. Demà serà un altre dia. Però atenció, podria ser pitjor, podria ser Pedro Guerra. Llavors si que estaria fotudeta.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Segurament no entenc ni la meitat del que dius al post, però una cosa l'entenc perfectament, i és la primera que has escrit, Ismael Serrano no pot portar res de bo. Que sàpigues que en llegir aquestes frases he aplaudit (mentalment) i després he continuat llegint. Serrano és fatal, l'haurien de prohibir. D'acord, Pedro Guerra no se salva, però ell no m'ha deixat KO com l'imitador de Serrat. Maleït.

Pensa, pensa, però no massa. Ja saps que de pensar acaba sortint fum del cap. Demà que ja no caldrà sentir música en català, perquè ja hauran introduït una canya esquerdada a en Wert per via rectal, pots buscar les cançons antigues de Seguridad Social i posar-te una que es diu 'Acción'. No és que quadri, però és la que he pensat per posar-te les piles. I si no pots esperar a demà i segueixes amenaçant amb la Shirley Manson, posa't 'Llença't' De Lax, que també t'explicarà algunes coses.

joan gasull ha dit...

un dia estrany el té tothom.....dema, avui sera millor segur

lisebe ha dit...

Doncs aquest dia estrany a mi ja em dura quasi un any...

Pensar en positiu, mira que dir-ho es fàcil oi??

Be ja vindrán dies millors segur que sí, sense pensar massa profund.

Petonets guapa

El porquet ha dit...

Jo vaig ser molt i molt fan d'Ismael Serrano quan el van començar a promocionar al programa de ràdio "La Gramola". L'escoltava a les nits mentre era al llit, fins que m'adormia. Em va servir per descobrir molta i molta música en aquells anys en que tot just era un marrec que treia el nas al món de la música.

Vaig anar, fanatíssim, a veure concerts seus al Palau de la Música i a la Sala Apolo.

A dia d'avui encara el duc a l'iPod però he de dir que ja no l'escolto (fora d'alguna cançó molt puntual). Potser és que aquest esperit rebel que acompanya les seves cançons jo l'he anat perdent, o perquè segueix cantant a la utopia... i jo no vull més utopies, que vull realitats. No ho sé.

Potser, senzillament, com m'ha passat amb molts altres grups, ha caigut al sarró de les músiques que he anat deixant enrere per abraçar nous cantants, nous estils, nova música.

Ara bé, hi ha un estil musical que mai el podré deixar i, de fet, per més que escolti tot tipus de música, al cap i a la fi, és el que em posa més "catxondo". El rock. Així, sense embuts. El rock i amb tendències de rock dur.

Guitarra, baix, bateria i a peta fort! Potser, doncs, encara conservo una mica de l'esperit rebel!

Per cert, vaig veure els Mishima aquest cap de setmana a Mallorca! Els vaig veure al Palau de la Música, a rebentar, i aquest divendres passat els vaig veure en un auditori en que no crec que hi hagués més de 70 o 80 persones... però m'ho vaig passar teta! Van tocar de conya! I malgrat era un concert difícil pel poc ambient, ho van fer de conya i van animar molt el personal. Un 10! M'encanten!

cantireta ha dit...

Millor Mishima. I els Ac/Dc quan un està de baixa moral, que tot ho apugen (menys l'iva, clar)

Petonarros!!

pati di fusa ha dit...

Quantes víctimes de l'Ismaelito! M'ha sorprès. Potser de tu no tant, rits (no et conec gaire, però tenim unes quantes coses en comú), però del Xexu? No ho hauria dit mai. ;) Ja veig que les urpes del Serrano són allargassades.

Jo també tinc la setmana rara rara, i molt poqueta inspiració per actualitzar blog. Definitivament, la "xerinol·la" de l'Ismael Serrano no és el millor antídot. De fet, els seus CD els tinc aparcats des de fa uns quants anys. Crec que em posaré una mica d'Antònia Font, a veure si m'ubico.

No ens hem de recrear gaire en els pensaments. Quan la neurona s'embossa, fora, i a una altra cosa més productiva, que pot ser perfectament fer quatre salts amb els Blur. :)

pati di fusa ha dit...

Ostres, i el Porquet! Jo també hi era, a l'Apolo (quin grandísssim concert!) i al Palau, en cos i ànima! :)
Però bé, no som aquí per parlar de l'Ismael Serrano, oi? ;)

El porquet ha dit...

PATI DI FUSA i no em vas saludar!!!?? ;p

Per cert, molt fan del comentari de la CANTIRETA... AC/DC a muerte!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...



Ui, això deu ser una mena de connexió còsmica... fa tres dies que canturrejo "Papá cuéntame otra vez, ese cuento tan boniiiitoooo..."
(...)
I després em passo a qualsevol altra cançó...

Gemma Sara ha dit...

És curiós perquè em sembla que no havia escoltat mai Ismael Serrano, estic a l'altra banda del porquet, vaja, però m'he posat un parell de cançons al youtube i està prou bé, vols dir que no pot portar res de bo perquè és tristot? Blur sí que m'agraden i em porten bons records de joventut a França (l'erasmus... un no parar d'estudiar...), són energètics, bé, tenen aquella cançó trista it's my birthday, very strange day, I think of you babe... Doncs un dia estrany també té la seva gràcia!

Petons (tan breu, com qui sap el que diu)

Elfreelang ha dit...

ui et semblarà increïble però no sé ni qui és el tal Serrano , jo conec un tal pernil serrano....que no canta però té bon gust! disculpa estic de broma avui.....ànims entre tanta incoherència i un món ple de mentida i ximpleries no és gent d'estranyar que ens trobem estranys o no ens trobem...

rits ha dit...

Si us torno a demanar una pròrroga per comentar-vos els vostres comentaris? son molt bons!!! necessitaré una mica de temps per comentar-vos com cal!!!

Déu n'hi dó el que ha donat de si l'Isma!

rits ha dit...

Avui en calma, us responc a tots.

XEXU, s’haurà d’esborrar del mapa de molts. Ja veig. Gràcies per les recomenacions. Més que la música, aquesta vegada la realitat és qui m’ha fet reaccionar. Amb tot no és ni que estigués trista ni res, simplement, que no sé que he de fer. Coses rares d’una, què hi farem. Això si, les dues cançons m’han donat molta empemta. No coneixia la de Seguridad Social. Seria per posar-la al blog xò potser em quedi amb la de Lax. Quins dies que vivim, sembla que no hi hagi aturador de res i per a res.

JOAN GASULL, el demà, ais, va ser una miqueta més dur. Xò si, em va fer reaccionar.

LISEBE, pensar profund està bé. El que no està bé és quedar-se en aquests pensaments profunds i no deixar de donar-hi voltes.
Pensar en positiu, i tant.

PORQUET, fan d’Ismael Serrano? M’has sorprès! Jo que et tenia per un heavy de cap a peus! Xò si és que ja ho vas demostrant que tens un cor sensible!
Si, cal deixar de cantar a l’utopia i actuar. Cap on? No ho sé, xò no aturar-nos més.
Veus, a mi tb m’agrada el rock, xò en versió light, i de fet, més tirant al pop, a l’indie pop.
Mishima m’agraden més en directe. Tenen molta més força i sorprenen. Només els he vist una vegada, xò sé que repetiré. I tant!

CANTIRETA, Ac/Dc? Tu tb m’has sorprès!!!!

PATI DI FUSA, a mi tb m’ha sorprès la quantitat de víctimes. Aviam si se’ns desperta la inspiració!!!!
Personalment, les neurones se m’embussen massa sovint. I el blog era un bon lloc per desembussar-les, xò.... darrerament estic una mica poc desembussadora fins i tot aquí!
Blur m’encantaven!
Parlar de qualsevol música sempre és benvingut al vuit8ena! I més de concerts! Jo no hi era, a l’Apolo, snif, snif!!!

CA L’OTIS, connexions que ens sorprenen!! I tant!

GEMMA SARA, ves amb compte! Atrapa aquest noiet, xò tb dóna melangia.
Blur tb em transporten a la meva joventut. El que vaig arribar a fer per una entrada per un concert a zeleste!!!

ELFREELANG, res de disculpar-se, m’ha encantat la broma i m’ha fet riure! Mmmmm, un bon pernilet i tant que aixeca l’ànim!
I ens cal poder trobar aquests petits plaers xq si no, els dies estranys seran milers...

Un petó per a tots!

Yáiza ha dit...

Només vull dir-te que Ismael Serrano m'encanta molt moltíssim. Però en els moments baixos sé que posar algunes cançons seves és sinònim de plorera immediata. Així que res, a escoltar-lo només en aquells dies que sembla que tot és bonic i perfecte i que tot anirà bé!